Josep Tarradellas

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Josep Tarradellas i Joan
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: Polític
Naiximent: 1899
Lloc de naiximent: Cervelló, Barcelona, Espanya
Defunció: 1988
Lloc de defunció: Barcelona, Espanya

Josep Tarradellas i Joan (Cervelló, Barcelona, 1899 - Barcelona, 1988) fon un polític català. Les seues conviccions catalanistes i d'esquerres el portaren a participar en l'oposició republicana contra la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930), com a militant de varis grups que, en l'any 1931, s'integraren en la coalició Esquerra Republicana de Catalunya (ERC).

Trayectòria política[editar | editar còdic]

Tarradellas fon elegit secretari general de ERC, que hauria de dominar la vida política catalana durant la Segona República (1931-1936). Fon diputat en les Corts espanyoles i, despuix d'aprovar-se el primer Estatut d'Autonomia de Catalunya (1932), també fon diputat del Parlament català, conseller de Governació i Sanitat i colaborador del primer president de la Generalitat de Catalunya, Francesc Macià.

No obstant, va ser expulsat del govern i del partit per desavenències en Macià en l'any 1933. Més tart fon empresonat per la seua implicació en la Revolució de 1934 contra el govern dretà de la República. Va retornar a Esquerra Republicana i, despuix del triumfo electoral del Front Popular (en el que esta estava integrada) en l'any 1936, tornà a entrar en el govern de la Generalitat com a conseller de Servicis Públics, Economia i Finances, i més tart com a president en aquell mateix any.

Tarradellas fon membre del Consell durant tota la Guerra Civil espanyola (1936-1939), impulsant mesures revolucionàries com les colectivisacions; pero en 1937 va caure de la presidència pels greus enfrontaments en la retaguàrdia catalana entre les forces que recolzaven a la República. Perduda la guerra en 1939, Tarradellas va partir a l'exili en França.

En l'any 1954 Josep Tarradellas fon elegit president del govern català en l'exili, per lo que va constituir una referència simbòlica de les aspiracions del nacionalisme català durant l'oposició al règim de Francisco Franco. En morir el dictador i iniciar-se la transició a la democràcia en Espanya, Tarradellas va retornar a Barcelona i Adolfo Suárez li va reconéixer la llegitimitat del càrrec que ostentava, en nomenar-lo president d'un govern preautonòmic de coalició encaminat a restablir l'autogovern català (1977).

No obstant, una volta aprovat el nou Estatut (1979), les eleccions varen donar el poder en Catalunya a la coalició de centre-dreta encapçalada per Jordi Pujol (1980), moment en que Tarradellas es va retirar de la vida política.

Cites[editar | editar còdic]

Josep Tarradellas, president de la Generalitat de Catalunya, declarà en el diari Las Provincias (Dumenge, 13 de maig de 1979), que mai han existit els falsos "països catalans" ni la més falsa "Catalunya Nort", que això és un invent molt modern, posterior als anys 1950. Declaració que tornà a repetir Josep Tarradellas en una reunió que mantingué en Barcelona junt a l'Unió de Periodistes Valencians (23 d'octubre de 1979):

Mai han existit els "països catalans", ni el català és la llengua mare de la Llengua Valenciana

Enllaços externs[editar | editar còdic]