Ctenomyidae
 |
Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars. |
Els ctenómidos (Ctenomyidae, del grec clàssic κτείς (kteís), "pentine", i μῦς (mûs), "raton") són una família de rosegadors histricomorfos endèmics d'Amèrica del sur. Inclouen un únic gènero viu (Ctenomys) i varis linajes extints durant el Plio-pleistoceno. Es caracterisen per les seues adaptacions a la vida subterrànea i una història evolutiva complexa en una gran diversificació recent.[1]
Taxonomia
La família Ctenomyidae va ser descripta en 1842 per René Primevère Lesson.[2] Pertany a l'orde Rodentia, suborden Hystricomorpha i superorden Caviomorpha, clado exclusiu dels rosegadors histricomorfos d'Amèrica del sur. En este grup, es classifiquen en la superfamilia Octodontoidea, en rodalia filogenético a la família Octodontidae. Els ctenómidos es caracterisen per la presència d'especialisació cràneu-dentals, esquelètiques i musculars associades a la vida subterrànea.[1] Actualment, la família conta en un únic gènero vivent:
- Ctenomys Blainville, 1826
El gènero inclou més de 65 espècies conegudes comunament com "tuco-tucos". Es considera un dels gèneros de mamífers en major taxa d'especiación.[3]
Els principals gèneros extints, inclouen a:
- Eucelophorus Ameghino, 1908 – Plioceno–Pleistoceno d'Argentina
- Actenomys Burmeister, 1888 – Plioceno d'Argentina
- Megactenomys Rusconi, 1928 – Plioceno d'Argentina
- Paractenomys Ameghino, 1908 – Plioceno d'Argentina
- Praectenomys Villarroel, 1988 – Plioceno de Bolívia
- Xenodontomys Kraglievich, 1930 – Mioceno tardà d'Argentina
- Protadelphomys Reig, 1958 – Mioceno primerenc d'Argentina
- Willidewu Verzi, 1991 – Mioceno primerenc d'Argentina
- Sallamys Ameghino, 1902 – Oligoceno tardà d'Argentina
Evolució
Les sinapomorfías de la família com la masticació oblicua, la euhipsodoncia molar i la modificació de l'aparat auditiu i locomotor reflectixen una evolució dirigida per pressions selectives associades a la vida subterrànea.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut
Els gèneros Paractenomys i Megactenomys són actualment considerats subgéneros o sinònims del gènero Ctenomys. Mentres que Sallamys, Willidewu i Protadelphomys són considerats formes basals de la família. En contrast Xenodontomys, Praectenomys, Actenomys, i Eucelophorus corresponen a linajes moderns que es diversificaron durant el Plio-Pleistoceno en un context de refredat climàtic i expansió d'hàbitats oberts en Amèrica del Sur. Durant el Pleistoceno tardà, el gènero Ctenomys va experimentar un procés de cladogénesis explosiva que va originar la gran diversitat d'espècies conegudes en l'actualitat.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Patton, James L. (2015). «Family Ctenomyidae Lesson, 1842: by Claudio J. Bidau», Mammals of South America. Volume 2: Rodents (en anglés), University of Chicago Press, pp. 818-819. ISBN 9780226169606.
- ↑ Lesson, R. P. (1842). Nouveau tableau du règne animal: mammifères. A. Bertrand.
- ↑ «Species groups and the evolutionary diversification of tuco-tucos, genus Ctenomys (Rodentia: Ctenomyidae) Get access Arrow».Journal of Mammalogy, Volume 92, Issue 3, 9 June 2011, Pages 671–682,.doi:10.1644/10-MAMM-A-121.1.
Enllaços externs
Wikispecies té un artícul sobre Ctenomyidae.
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Ctenomyidae.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ctenomyidae» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.