Cladogénesis
En anàlisis filogenético, es diu cladogénesis al procés evolutiu en el que un linaje ancestral es dividix en linajes germans que evolucionen independentment i adquirixen el seu propi repertori de canvis evolutius de tipo de "caràcters derivats" o "apomorfíes", de manera que després del forcall pot considerar-se que el linaje ancestral s'extinguix i deriva en linajes en els que ocorre especiación que els diferència en els seus caràcters sobre els demés i al ancestro.[1] Aparentment el terme va ser definit per primera volta a lo manco en esta accepció per Bernhard Rensch[2] (com comentat en Dupuis 1984) que ho va escriure en alemà en l'original Kladogenese i ho va descriure com un sinònim de "ramificació filogenético". GG Simpson fa l'aclariment de que cladogénesis referix només al forcall del linaje, no necessàriament acoplada als processos d'especiación que demostren la seua existència. El terme anagénesis també és de Rensch i va anar després adoptat per Huxley en una definició llaugerament diferent. La cladogénesis (forcall) i la anagénesis (divergència) són considerats els dos processos evolutius més importants que modelen la filogenia (p.ej.[1]).
El terme "clado" (clade) va ser pres directament a partir del terme "cladogénesis" (cladogenesis) de Rensch[2] per Huxley (1957 p.454,[3] 1958 p.27).
El primer tractament exhaustiu que modelava el procés de cladogénesis des de la perspectiva dels caràcters heretats per a obtindre un método que resultara en una hipòtesis d'arbre filogenético va ser el de Hennig (1950), qui assumia en el seu model que era l'única forma en que podia ocórrer la filogenia d'un grup[1] Pero vore per eixemple Platnick (2001[4]): "El concepte Hennigiano [d'espècie], que data des dels 1960's, és definitivament una millora, la visualisació de les espècies com els entrenudos [d'un arbre filogenético] --aquelles unitats que s'obtenen d'events d'especiación successius (o en alguns casos un event d'especiación més un event d'extinció posterior) [...] D'acort en esta mirada, no obstant, les espècies del brot ancestral no poden sobreviure els events d'especiación, estes cessen d'existir encara si una de les seues espècies descendents resulta ser idèntica en totes les característiques per les que li la coneix. Qualsevol d'estos eixemples clarament representaria un cas de triumfo de la teoria sobre les senyes, difícilment una solució elegant. [...] Els tàxons superiors [a espècie] putativos, baix el concepte d'espècie filogenético real, deuen ser evidenciats per caràcters autapomórficos, pero les espècies no tenen com a requisit l'aparició d'una autapomorfía, només necessiten una combinació de caràcters única. En atres paraules, les espècies deuen ser diagnosticables, no necessàriament autapomórficas."
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Mayr, Ernst. 1981. Biological classification: toward a synthesis of opposing methodologies. Science 214:510-516. http://www.joelvelasco.net/teaching/systematics/mayr%2081%20-%20biological%20classification%20-%20toward%20a%20synthesis.pdf
- ↑ 2,0 2,1 Falta la referència en l'autor Rensch, provablement es referix a un treball molt llegit de Bernhard Rensch que va ser traduït a l'anglés en una edició revisada, com Evolution above the Species Level en 1960 (Columbia University Press, New York). GG Simpson en el seu review del llibre comenta que l'original alemà Kladogenese va ser traduït a l'anglés com kladogenesis i un anglicisme correcte seria cladogenesis (GG Simpson 1961, http://www.jstor.org/stable/2405847
- ↑ Huxley, J. S. 1957. The three types of evolutionary process. Nature 1 80:454- 55
- ↑ Platnick, N. I. (2001). From Cladograms to Classifications: The Road to DePhylocode. Oral presentation at Systematics Association AGM, Linnean Society of London, organized by the Systematics Association. http://www.systass.org/archive/events-archive/2001/platnick.pdf
- Este artícul conté una traducció derivada de «cladogénesis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.