Anar al contingut

Crocus serotinus

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
safrà d'autumne (Crocus serotinus)

El safrà d'autumne (Crocus serotinus) és una espècie botànica del gènero Crocus de la família de les Iridaceae.


Descripció

Planta de 6-12 cm, en bulp, del com sorgixen directament unes llargues i fins fulls verts i 1-3 flors de curt tubo format per la 6 peces florals (tépals), de color rosa blavenc, en el centre de les quals apareixen 3 llarcs estams i un estil, dividit com una "brocha" d'escassos "pèls". Com el seu nom indica florix en autumne.[1]

Distribució i hàbitat

Es troba en la península ibèrica i el nort d'Àfrica en terrenys pedregosos i pasturages.

Subespècies

Té 3 subespècies:

  • Crocus serotinus subsp. serotinus: El safrà brau en els fulls per lo general parcialment desenrollades, durant el periodo de floració i flors de sirimomo pàlit a blau violáceo, a voltes en nervis més obscurs per fòra i a sovint en una gola groga pàlida, perfumadas; tépals de no més de 38 mm de llarc; túbul del periant curt, de 2-5 cm. Hàbitats rocosos i arenencs, herbars rocosos i pinades obertes. Florix en autumne. En el centre i sur de Portugal.
  • Crocus serotinus subsp. clusii (J.Gay) B.Mathew: Té fulls a sovint no presents durant el periodo de floració, usualment 4-7 (no 3-4). Nort i centre de Portugal i en el noroest i suroest d'Espanya.
  • Crocus serotinus subsp. salzmannii (J.Gay) B.Mathew: Té flors sense olor i 5-7 fulls; corms a voltes estoloníferos. Flores a sovint en nervis més obscurs per fòra, cobertes per una capa platejada; túbul del tépal de 4-11 cm de llarc. Florix en autumne. En el sur, centre i nort d'Espanya. En Marroc en les rodalies de Tanger i en el Rif.[2]

Taxonomia

Crocus serotinus va ser descrita per Richard Anthony Salisbury i publicat en Pareu. Lond. t. 30 1806.[3]

Citologia

Número de cromosomes de Crocus serotinus (Fam. Iridaceae) i tàxons infraespecífics: 2n=22.[4][5]

Etimologia

Crocus: nom genèric que deriva de la paraula grega: κρόκος ( krokos ).[6] Esta, a la seua volta, és provablement una paraula presa d'una llengua semítica, relacionada en l'hebreu כרכום karkom, arameu ܟܟܘܪܟܟܡܡܐ kurkama i àrap كركم kurkum, lo que significa " safrà "( Crocus sativus ), "safrà groc" o la cúrcuma (vore Curcuma). La paraula en última instància es remonta al sànscrit kunkumam (कुङ्कुमं) per a "safrà" a menos que siga en sí mateixa descendent de la paraula semita.[7]

serotinus: epítet llatí que significa "de la vesprada".[8]

Sinonímia
  • Crocus asturicus Herb.
  • Crocus autumnalis Brot.
  • Crocus clusianus Herb.
  • Crocus clusii J.Gay
  • Crocus granatensis Boiss. ex Maw
  • Crocus nudiflorus Boiss., senar Sm.
  • Crocus salzmannianus Herb.
  • Crocus salzmannii J.Gay
  • Crocus tingitanus Herb.[4]

Castellà: safrà desteñido, safrà fatuo, safrà loco, safrà selvat, safrà sense olor, pierdemeriendas.[4]

Referències

  1. ↑ García Muñoz, B. (2004). Plantes d'Àvila, la meua ciutat, Àvila:Obra Social Caixa d'Àvila. ISBN ISBN 84-96264-09-2.
  2. ↑ Blamey, M. (2008). Flores Selvats del Mediterràneu, Barcelona:Omega. ISBN ISBN 978-84-282-1450-6.
  3. ↑ «Crocus serotinus». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 24 de maig de 2014.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 «Crocus serotinus». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Consultat el 16 de novembre de 2010.
  5. ↑ Proves Chromosome counts in the genus Crocus (Iridaceae). Brighton, C. A., B. Mathew & C. J. Marchant (1973) Kew Bull. 28(3): 451-464
  6. ↑ κρόκος, Henry George Liddell, Robert Scott, A Greek-English Lexicon, on Perseus
  7. ↑ http://www.etymonline.com/index.php?term=crocus
  8. ↑ en Epítets Botànics

Enllaços externs

Commons