Criptonomicón
| Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars. |
| Est artícul o secció sobre lliteratura necessita ser wikificat en un format adequat a les convencions d'estil de L'Enciclopèdia en valencià . Per favor, edita-lo per a complir en elles. No elimines est avís fins que ho hages fet. ¡Colabora ! Per ara no estem classificant els artículs per a wikificar per lliteratura. Per favor, tria una categoria d'artículs per wikificar d'. |
Criptonomicón és una novela de ciència ficció escrita per Neal Stephenson. La trama es desenrolla en dos llínees temporals narrades en paralel: en una es presenta la llabor d'un grup de criptógrafos i especialistes en decepció tàctica dels Aliats durant la Segona Guerra Mundial, dedicats a trencar els còdics de comunicacions del Eix Roma-Berlín-Tòquio; l'atra trama transcorre en l'época actual, en la que descendents dels protagonistes de la primera trama ampren tecnologia punta en criptografia, telecomunicacions i informàtica per a construir un paraís de senyes en el sultanato de Kinakuta, una illa fictícia en la mar de Sulú, entre Palawan (Filipines) i l'illa de Borneo.
L'obra
El llibre
L'edició original en anglés, titulada "Cryptonomicon", va ser publicada per l'editorial NOVA el 4 de maig de 1999. Encara que originalment publicada com un sol llibre de 918 pàgines, l'editor espanyol, Edicions B, prenent l'eixemple de l'edició francesa va dividir l'obra en tres toms, tallant en les pàgines 320 i 620 de l'original nortamericà: Criptonomicón: El còdic Enigma, Criptonomicón: El còdic Pontifex, i Criptonomicón: El còdic Aretusa. Els tres varen ser publicats en les coleccions Nova i Byblos. En l'any 2007 Edicions B va publicar una edició de lux, tapa dura en sobrecubiertas, en un sol volum de 864 pàgines.
El títul
El títul de l'obra, criptonomicón, fa referència a un llibre fictici al que es fa referència de forma constant en la novela. Descrit com la bíblia de la criptografia, consistix més be en un conjunt de texts i artículs en constant creiximent, que engloba tot lo que es coneix en el món sobre criptografia. L'autor es va inspirar per al títul en el Necronomicón, una obra fictícia mencionada en les obres de l'escritor H. P. Lovecraft. En paraules del propi Stephenson,
Contingut tècnic
En algunes parts de Criptonomicón s'expliquen en detalle conceptes alvançats de criptografia i seguritat informàtica, com per eixemple el phreaking Van Eck; encara que l'autor té sempre en ment al llector no especialisat, estes parts poden resultar complexes per al llector comú.
Stephenson inclou en la novela una descripció detallada (i inclús un script en perl) del sifrat Solitari (cridat Pontifex en el llibre), un algoritme criptográfico desenrollat per Bruce Schneier i que s'eixecuta per mig d'una baralla de cartes.
Trama
El trasfondo infotecnológico de Criptonomicón és la criptografia i les matemàtiques i l'us que es fan d'elles en les dos trames que es van compaginant a lo llarc de la novela i que se centren en el marc històric de la Segona Guerra Mundial i en un present paralel al que vivim actualment. La principal aplicació que es dona en la trama històrica serà la ruptura dels còdics utilisats pels alemans i japonesos sense que estos es donen conte, mentres que en el present s'intenta crear la Cripta, un paraís informàtic de senyes lliures del poder dels governs.
En la trama que té transcurs durant la Segona Guerra Mundial se nos presenta a Lawrence Pritchard Waterhouse, un fictici geni matemàtic i criptoanalista especialisat en dessifrar còdics de l'enemic. Junt a ell tenim a Bobby Shaftoe, un sargent de l'infanteria de marina nortamericana adicte a la morfina en àmplia experiència en el front del Pacífic que acaba en la secreta companyia 2702 junt al misteriós tinent–sacerdot Enoch Root, una companyia dedicada a despistar a l'enemic en la finalitat de que no sospitara que s'havien trencat els seus còdics. Despuix de moltes anècdotes, Waterhouse acabara casant-se en una qwghlmiana; Shaftoe tornarà a Filipines junt al general MacArthur, personage real, i al seu amic japonés Goto Dengo, per a fallir en la seua última missió dies despuix de conéixer al seu fill; i Enoch Root de la Societas Eruditorum simularà la seua pròpia mort i retornarà a Filipines en busca d'una mina nipona.
A lo llarc d'esta trama apareixen varis personages i llocs històrics rellevants, i components de ficció com el propi Criptonomicón, un llibre dels aliats de la Segona Guerra Mundial que s'usava com a repositori d'informació per a dessifrar els còdics de l'Eix; el Regne de Qwghlm, pertanyent al Regne Unit, o el sultanato de Kinakuta.
La segona trama té lloc en un present paralel, en el qual xixanta anys despuix Randy Waterhouse, net de Lawrence i expert hacker criptográfico deixa el món informàtic californiano per a embarcar-se en un desafiant proyecte empresarial junt als seus companyers de Epiphyte Corporation en la finalitat de la crear la Cripta, un paraís fiscal i de l'informació, pero tindrà que enfrontar-se a vells enemics com Andrew Loeb, a atres nous com "el Dentiste" i a la maquinària política dels governs. Per a això contarà en l'ajuda dels seus vells amics Avi, Eb, John, Tom i Beryl i en la de l'equip de la Semper Marine Services, que componen Doug i Amy Shaftoe, fill i neta de Bobby. Per a respalar la moneda electrònica de la Cripta serà necessari conseguir or, i necessitaran l'ajuda de la companyia d'excavacions GOTO de Goto Dengo, qui va construir el "Gólgota" japonés, a on es va guardar tot el tesor obtingut com a botí de guerra japonés durant la Segona Guerra Mundial. Ademés, Avi té una atra missió per a la Cripta: estajar el PEPH, el Paquet d'Educació i Prevenció de l'Holocaust, en la finalitat d'oferir a la humanitat el coneiximent suficient per a la supervivència. D'esta trama cal destacar la reaparició de Enoch Root, qui ajuda i recolza a Randy en la tasca de dessifrat del còdic Aretusa durant el seu periodo d'encarcerament en Filipines i li ensenya el método de sifrat del Solitari, o Pontifex, comentat més dalt.
Referències
- ↑ «Neal Stephenson: Cryptomancer.» (en inglés). Locus Magazine. Consultat el 1 de maig de 2010.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Criptonomicón» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.