Criptoanálisis acústic
Plantilla:Complex En criptografia, el criptoanálisis acústic és un tipo d'atac de canal lateral que aprofita els sons emesos per computadors o màquines. El criptoanálisis acústic modern està enfocat majorment en els sons produïts pels teclats d'ordenador i els sons dels components interns del computador, pero històricament també ha segut aplicat a les impressores d'impacte i les màquines de sifrat electromecàniques.
Història
Victor Marchetti i John D. Marks varen decidir fer públiques les intercepciones acústiques dels sons de l'impressió del text en clar de les màquines de sifrat de la CIA.
Tècnicament este mètoto d'atac es remonta a l'época de l'hardware FFT que era lo suficientment barat per a portar a terme esta tasca - en este cas des de finals dels 60 fins a la mitat dels 70. No obstant, es coneix l'ús d'uns atres més primitius, lo que significa que estos atacs acústics es varen donar en la mitat dels anys 50.
En el seu llibre Spycatcher, el extrabajador del MI5 Peter Wright, analisa l'ús d'un atac acústic contra les màquines de sifrat Egyptian Hagelin en 1956. A este atac se li va posar el nom en clau de “ENGULF” .
Atacs coneguts
En 2004, Dimitri Asonov i Rakesh Agrawal, treballadors del Centre d'Investigació Almaden d'IBM, varen anunciar que els teclats d'ordenador i els teclats utilisats en teléfons i caixers automàtics són vulnerables als atacs basats en els sons produïts per diferents tecles. El seu atac va fer us d'una ret neuronal per a reconéixer qué tecla havia segut pulsada. Analisant sons gravats, eren capaços de recuperar el text que havia segut introduït. Estes tècniques permeten a l'atacant utilisar dispositius d'escolta secreta per a obtindre contrasenyes, números d'identificació personal (PINs) i qualsevol atra informació introduïda per teclat. En 2005, un grup d'investigadors de l'Universitat de Berkeley en Califòrnia varen portar a terme varis experiments pràctics demostrant la validea d'este tipo d'amenaces .
També, en 2004, Adi Shamir i Eren Tromer varen demostrar que era possible dirigir atacs temporizados contra una CPU portant a terme operacions criptogràfiques analisant variacions en emissions de sons. Les emissions analisades eren sorolls ultrasònics que emanaven de condensadors i bobines de la placa base d'un computador, no emissions electromagnètiques o el sò audible per als humans del refrigerador del computador.
Shamir i Tromer, junt en el nou colaborador Daniel Genkin i uns atres, varen conseguir una exitosa implementació de l'atac en un ordenador portàtil en una versió de GnuPG (una implementació de RSA), usant un teléfon mòvil localisat prop de l'ordenador portàtil i un micròfon localisat a uns 4 metros de distància, i varen publicar els resultats del seu experiment en decembre de 2013.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Criptoanálisis acústico» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.