Anar al contingut

Atac de canal lateral

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Un intent de decodificar claus RSA utilisant un anàlisis d'energia. El pic de l'esquerra representa la variació en l'energia consumida per la CPU durant el pas de l'algoritme sense multiplicació. El pic de la dreta (més ampli) representa el pas en multiplicació, permetent a un atacant llegir els bits 0 i 1.

En seguritat informàtica, un atac de canal lateral és un atac basat en informació obtinguda gràcies a la pròpia implementació física d'un sistema informàtic, en lloc de basar-se en punts dèbils de l'algoritme implementat com seria el cas de recórrer a criptoanálisis o explotar errors en el software.

Per eixemple, la sincronisació d'informació, el consum d'energia, fugues electromagnètiques o inclús sons poden ser una font adicional d'informació que pot explotar-se per a trencar el sistema. Alguns atacs de canal lateral requerixen coneiximents tècnics sobre el funcionament intern del sistema, encara que uns atres com és el cas de l'anàlisis de diferències de consum energètic resulten eficaços com a atacs de caixa negra. Molts atacs de canal lateral poderosos estan basats en els métodos estadístics en els que Paul Kocher va ser pioner.[1]

Els intents de trencar un criptosistema per mig de l'engany o la persuasió sobre persones que disponen d'accés llegítim no solen considerar-se com a atacs de canal lateral: vore ingenieria social i criptoanálisis de mànega de goma. Per als atacs sobre els propis sistemes computacionals (que s'usen normalment per a realisar criptografia i per lo tant contenen claus criptográfiques o archiu de text pla), vore seguritat informàtica. Segons investigadors de Microsoft Research i de l'Universitat d'Indiana,[2] la popularisació de les aplicacions de la denominada Web 2.0 i del software com un servici ha aumentat també significativament la possibilitat dels atacs de canal lateral en la web, inclús quan la comunicació entre el navegador web i el servidor està sifrada, per eixemple per mig de sifrat HTTPS o WiFi.

General

Les classes generals d'atacs de canal lateral inclouen:

  • Atacs de sincronisació — atacs basats en prendre mides del temps que tarden en realisar-se distints càlculs, com pot ser comparar una determinada contrasenya de l'atacant en la contrasenya desconeguda de la víctima.
  • Atacs electromagnètics — atacs basats en la fuga de radiació electromagnètica, que pot proporcionar directament texts plans i una atra informació. Tals medicions poden utilisar-se per a deduir claus criptográfiques per mig de tècniques equivalents a les empleades per als atacs basats en el consum energètic, i també es poden usar en anàlisis no criptogràfics, per eixemple TEMPEST (també conegut com interferència de Van Eck o atacs de monitorisació de radiació).


  • Criptoanálisis acústic — atacs que exploten sons produïts durant els càlculs, similar a la monitorisació del consum energètic.
  • Atacs de fallos iniciats per software — en l'actualitat és una classe rara de canal lateral. Row hammer és un eixemple en el que pot canviar-se quina memòria és inacessible a pur de accedir en una freqüència excessiva a la memòria adjacent, causant d'eixe modo una pèrdua de la retenció d'estat.
  • Òptics — permeten obtindre informació sensible i atres senyes secretes per mig de la gravació visual en una cambra d'alta resolució o qualsevol atre dispositiu en una funcionalitat similar (vore eixemples més avall).

En tots els casos, el principi subjacent és que els efectes físics causats pel funcionament d'un criptosistema poden proporcionar (de forma (co)lateral) informació afegida útil sobre els secrets que amaga el sistema, per eixemple, la clave criptográfica, informació parcial d'estat, texts plans complets o parcials, etcétera. El terme cryptophthora (degradació de secrets) s'usa a voltes per a expressar la degradació de material secret a conseqüència de filtracions a través d'un canal lateral.

Eixemples

Un atac de canal lateral al caché funciona observant les operacions crítiques per a la seguritat, com pot ser l'entrada de la taula T de AES[3][4][5] o els accessos al multiplicador en una exponenciació modular.[6] Un atacant pugues llavors obtindre la clau secreta basant-se en els accessos realisats (o no realisats) per la víctima, deduint la clau d'encriptació. Ademés, a diferència d'atres atacs de canal lateral, este mètoto no produïx un fallo en l'operació criptogràfica que està en marcha, per lo que passa de forma completament inadvertida per a la víctima.

En 2017 es varen descobrir en les CPU dos vulnerabilitats basades en el caché (denominades Meltdown i Spectre), que permeten a un atacant accedir al contingut en memòria d'uns atres processos i del propi sistema operatiu.

Un atac sincronisat observa l'entrada i eixida d'informació de la CPU o de la memòria en l'hardware en el que s'eixecuta el criptosistema o algoritme. Simplement en observar variacions en la duració de les operacions criptogràfiques, podria ser possible determinar la clau secreta completa. Dits atacs comporten anàlisis estadístics de les medicions de temporisació i han segut demostrats per mig de diferents rets.[7]


Un atac de monitorisació del consum energètic pot aportar informació encara més detallada solament en observar el consum d'energia d'un dispositiu d'hardware com pot ser una CPU o un circuit criptográfico. Estos atacs estan categorisats, grosso modo, dins del camp dels anàlisis simples d'energia i els anàlisis d'energia diferencials.

Les fluctuacions en la corrent elèctrica també generen ones de ràdio, lo que possibilita l'ús d'atacs que es dediquen a analisar variacions en les emissions electromagnètiques. Estos atacs solen amprar tècniques estadístiques similars a les d'un atac basat en la monitorisació del consum energètic.

Es coneixen vàries analogia històriques en relació en els moderns atacs de canal lateral. Un document desclasificado en 2008 per l'Agència de Seguritat Nacional revela que ya en 1943 un ingenier en un teléfon Bell va observar picos descifrables en un osciloscopi associats en l'eixida desencriptada de cert teletipo usat en encriptació.[8] Segons Peter Wright, antic científic del MI5, el Servici Secret Britànic va analisar les emissions d'equip de sifrat francés en els anys 60.[9] Se sospita també que en els anys 80 espies del KGB varen instalar micròfons en l'interior de màquines d'escriure IBM Selectric para monitorizar el soroll elèctric generat quan la bola de la màquina es movia per a colpejar el paper; les característiques d'aquelles senyals podien usar-se per a determinar qué tecla s'havia pulsat.[10]

El consum d'energia en els aparats produïx calfament, que es contrarresta per mig d'efectes de refredat. Els canvis de temperatura creen estrés mecànic, i este estrés a la seua volta pot crear emissions acústiques (és dir, soroll) per part de les CPU (d'uns 10 kHz en alguns casos). Investigacions recents realisades per Adi Shamir i atres persones han sugerit que pot obtindre's també d'esta manera informació sobre el funcionament intern de criptosistemas i algoritmes. Açò és un cas d'atac acústic; si pot observar-se la superfície del chip de la CPU, o en alguns casos el paquet del CPU, les imàgens infrarrojas poden també proporcionar informació sobre el còdic que s'està eixecutant en la CPU. Açò es coneix com a atac d'imàgens termals.

Alguns eixemples d'atacs òptics de canal lateral:

Vore també

Referències

  1. ↑ Kocher, Paul(1996).«Timing attacks on implementations of Diffie-Hellman, RSA, DSS, and other systems».Advances in Cryptology—CRYPTO’96.1109: 104–113.doi:10.1007/3-540-68697-5_9.Consultat el 14 d'abril de 2014.
  2. ↑ «Side-Channel Leaks in Web Applications: a Reality Today, a Challenge Tomorrow». IEEE Symposium on Security & Privacy 2010 (maig de 2010).
  3. ↑ «Highly Efficient Algorithms for AES Key Retrieval in Cache Access Attacks» (en en) (2016).
  4. ↑ «Wait a minute! A fast, Cross-VM attack on AES».Consultat el 7 de giner de 2018.(en en)
  5. ↑ «Flush+Reload: a High Resolution, Low Noise, L3 Cache Side-Channel Attack».Consultat el 7 de giner de 2018.
  6. ↑ «Cache Attacks Enable Bulk Key Recovery on the Cloud».Consultat el 7 de giner de 2018.(en en)
  7. ↑ David Brumley, Donen Boneh (2003). «Remote timing attacks llaure practical».
  8. ↑ «Declassified NSA document reveals the secret history of TEMPEST». Wired.com (29 d'abril de 2008). Archivat des de l'original, el 1 de maig de 2008.
  9. ↑ Cryptome.org
  10. ↑ Church, George (20 d'abril de 1987). «The Art of High-Tech Snooping» (en en). Clave. Archivat des de l'original, el 4 de juny de 2011. Consultat el 21 de giner de 2010.