Anar al contingut

Cricosaurus

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Cricosaurus

Cricosaurus és un gènero extint de crocodiliforme marí pertanyent a la família Metriorhynchidae. El gènero va ser establit per Johann Andreas Wagner en 1858 per a tres cràneus del periodo Titoniense (Jurásico Superior) d'Alemània.[1] El nom Cricosaurus significa "fardacho anelle", derivat de les paraules gregues cricos- ("anell") i σαῦρος -sauros ("fardacho").

Espècimen fòssils referibles a Cricosaurus són coneguts de depòsits del Jurásico tardà d'Anglaterra, França, Suïssa, Alemània,[2] Argentina,[3] Cuba,[4] i Mèxic.[5]

Història i classificació

Cràneu holotip de C. araucanensis, vist des de dalt.

Cricosaurus va ser nomenat originalment per Wagner en 1858[1] com una reclassificació d'un espècimen que ell prèviament havia descrit en 1852.[6]

Vàries atres espècies han segut nomenades, incloent C. suevicus per Fraas en 1901 (originalment com una espècie de Geosaurus.[7] Una atra espècie denominada C. medius (nomenada per Wagner en 1858) ha segut reclasificada com un sinònim més modern de Rhacheosaurus gracilis.[8]


Els tres cràneus originals (tots assignats a espècies distintes) eren poc coneguts, i el gènero mateix havia segut considerat un sinònim més modern de Metriorhynchus, Geosaurus o Dakosaurus per distints paleontòlecs en el passat.[2] Alguns anàlisis filogenético no recolzaven la monofilia de Cricosaurus,[9] No obstant, un anàlisis més extens realisat en 2009 va mostrar que les espècies contingudes en Cricosaurus eren vàlides, i inclusivament vàries espècies de morro llarc abans classificades l'els gèneros emparentats Geosaurus, Enaliosuchus i Metriorhynchus estaven de fet més emparentats als espècimen originals de Cricosaurus, lo que resulta en una reclassificació com a espècies de l'últim gènero.[8]

Cladograma segons Cau & Fanti (2010).[10]

Plantilla:Clade

Paleobiología

Reconstrucció artística de C. suevicus

Totes les espècies actualment conegudes tenien uns tres metros o menys de llarc. Comparats en els cocodrils de l'actualitat, Cricosaurus pot ser considerat de tamany mig, tendint a menut. El seu cos era ahusado para major eficiència hidrodinàmica, lo que junt a la seua coa en aleta ho feyen un nadador més eficient que els cocodrils moderns.[11]

Glándulas de sal

Un examen recent dels fòssils de Cricosaurus araucanensis han mostrat que tant els jóvens com els adults d'esta espècie havien desenrollat glàndules salines. Açò significa que eren capaços de beure l'aigua de mar des del seu naiximent (un requisit per a un animal de vida pelágica) i podia menjar assuts que tingueren la mateixa concentració iònica que l'aigua marina circumdant (per eixemple, cefalòpodes) sense tindre que deshidratarse.[12][13] Els espècimen adults del seu parent Metriorhynchus també tenien estes glàndules salines.[14]

Divisió ecològica

Cricosaurus macrospondylus

Vàries espècies de metriorrínquidos són conegudes de la formació geològica Mörnsheim (calcàrea de Solnhofen, a principis del Titoniano) de Baviera, Alemània: Dakosaurus maximus, Geosaurus giganteus, Cricosaurus suevicus i Rhacheosaurus gracilis. S'ha hipotetizado que esta separació ecològica en casetes permetia a vàries espècies de crocodiliformes coexistir. Els principals depredadors d'esta formació semblen ser Dakosaurus i G. giganteus, els quals eren espècies grans, en morros curts i dents serrades. Les espècies de Cricosaurus en la seua morro llarc deuen haver-se alimentat principalment de peixos, encara que el més grácil Rhacheosaurus pot haver-se especialisat en capturar assuts molt menuts. Junt a estes quatre espècies de metriorrínquidos, també era coetánea una espècie de tamany mig del teleosáurido Steneosaurus.[15]

De l'alguna cosa més antiga formació Nusplingen Plattenkalk (a finals del Kimmeridgiense) del sur d'Alemània, se sap que les espècies C. suevicus i Dakosaurus maximus eren contemporànees. Com en Solnhofen, C. suevicus s'alimentava de peixos, mentres D. maximus era el depredador superior.[16]

Possible viviparismo

Esquelet de C. suevicus.

La cadera de Cricosaurus araucanensis posseïx vàries característiques que creen una obertura pèlvica inusualment gran. l'acetàbul, l'articulació de la cadera en el fèmur, se situa molt llunt, cap al fondo del cos en relació en la columna vertebral, i les costelles del sacre tenen un àngul de 45° cap a avall, incrementant encara més la distància entre la columna vertebral i el pubis-ísquion. La cadera formava d'esta forma una elipse vertical en secció travessera, en uns 120 milímetros d'alt i 100 milímetros d'ample. En atres pseudosuquios com Steneosaurus, Machimosaurus i Pelagosaurus, les costelles del sacre tenen un àngul menor i són més horisontals; com a resultat, Cricosaurus és de fet més semblat a reptils aquàtics com Chaohusaurus, Utatsusaurus i Keichousaurus, i este últim s'ha sugerit que donava a llum crío vives. En una evaluació de les diferents hipòtesis reproductives per a Cricosaurus i atres metriorrínquidos, Herrera et al. varen considerar que el viviparisme és més provable que l'oviparisme.[17]


Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Wagner A. 1858. Zur Kenntniss der Saurier aus donen lithographischen Schiefern. Abhandlungen der Mathemat.-Physikalischen Classe der Königlich Bayerischen Akademie der Wissenschaften 8: 415-528.
  2. ↑ 2,0 2,1 Steel R. 1973. Crocodylia. Handbuch der Paläoherpetologie, Teil 16. Stuttgart: Gustav Fischer Verlag,116 pp.
  3. ↑ Gasparini ZB, Dellapé D. 1976. Un nou cocodril marí (Thalattosuchia, Metriorhynchidae) de la Formació Vaca Morta (Jurasico, Tithoniano) de la Província de Neuquén (República Argentina). Congrés Geològic Chilé 1: c1-c21.
  4. ↑ Gasparini ZB, Iturralde-Vinet M. 2001. Metriorhynchid crocodiles (Crocodyliformes) from the Oxfordian of Western cuba. Neues Jahrbuch für Geologie und Paläontologie, Monatshefte 9: 534–542.
  5. ↑ Frey, E., Buchy, M.-C., Stinnesbeck, W. & López-Oliva, J.G. 2002. Geosaurus vignaudi n. sp. (Crocodylia, Thalattosuchia), first evidence of metriorhynchid crocodilians in the Clapix Jurassic (Tithonian) of central-east Mexico (State of Pobla). Canadian Journal of Earth Sciences 39: 1467–1483.
  6. ↑ Wagner A. 1852. Neu-aufgefundene Saurier-Überreste aus dem lithographischen Schiefern und dem oberen Jurakalk. Abhandlungen der Mathemat.-Physikalischen Classe der Königlich Bayerischen Akademie der Wissenschaften 6: 661-710.
  7. ↑ Fraas E. 1901. Die Meerkrokodile (Thalattosuchia n. g.) eine neue Sauriergruppe der Juraformation. Jahreshefte dones Vereins für vaterländische Naturkunde, Württemberg 57: 409-418.
  8. ↑ 8,0 8,1 Young, M.T. and d'Andrade, M.B. (2009). "What is Geosaurus? Redescription of Geosaurus giganteus (Thalattosuchia: Metriorhynchidae) from the Upper Jurassic of Bayern, Germany." Zoological Journal of the Linnean Society, 157: 551-585.
  9. ↑ Young MT. 2007. The evolution and interrelationships of Metriorhynchidae (Crocodyliformes, Thalattosuchia). Journal of Vertebrate Paleontology 27 (3): 170A.
  10. ↑ (2010).«The oldest known metriorhynchid crocodylian from the Middle Jurassic of North-eastern Italy: Neptunidraco ammoniticus gen. et sp. nov.».Gondwana Research.19doi:10.1016/j.gr.2010.07.007.
  11. ↑ Massare JA. 1988. Swimming capabilities of Mesozoic marine reptils; implications for method of predation. Paleobiology 14 (2):187-205.
  12. ↑ Fernández M, Gasparini Z. 2000. Salt glands in a Tithonian metriorhynchid crocodyliform and their physiological significance. Lethaia 33: 269-276.
  13. ↑ Fernández M, Gasparini Z. 2008. Salt glands in the Jurassic metriorhynchid Geosaurus: implications for the evolution of osmoregulation in Mesozoic crocodyliforms. Naturwissenschaften 95: 79-84.
  14. ↑ Gandola R, Buffetaut I, Monaghan N, Dyke G. 2006. Salt glands in the fossil crocodile Metriorhynchus. Journal of Vertebrate Paleontology 26 (4): 1009-1010.
  15. ↑ Andrade MB, Young MT. 2008. High diversity of thalattosuchian crocodylians and the niche partition in the Solnhofen Siga [1] archivat en Wayback Machine.. The 56th Symposium of Vertebrate Palaeontology and Comparative Anatomy
  16. ↑ Dietl G, Dietl O, Schweigert G, Hugger R. 2000. Der Nusplinger Plattenkalk (Weißer Jura zeta) - Grabungskampagne 1999.
  17. ↑ «Morphology of the sacral region and reproductive strategies of Metriorhynchidae: a counter-inductive approach».Earth and Environmental Science Transactions of the Royal Society of Edinburgh.
    1-9.doi:10.1017/S1755691016000165.
Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Cricosaurus&oldid=1422347»