Creu triumfal
Creu triumfal (Crux triumphalis en llatí, Triumphkreuz en les zones de llengua alemana i Rood en les de llengua anglesa) és la denominació del crucifix monumental que presidix l'interior d'algunes iglésia migevals del nort d'Europa; i que es colocava penjant del sostre entre la nau major i el cor, baix un arc triumfal. També podia colocar-se assentat o recolzat en un travesser que travessara la nau. Si el cor estava separat del restant de l'iglésia per un cor alt (rood screen) és allí a on se situava la creu triumfal, o més rarament front a ell.[1][2] Baix la creu triumfal se sol dispondre l'altar de la Santa Creu. L'us del terme "triumfo" i la semblança formal en els arcs de triumfo, vincula l'el concepte cristológico de la Resurrecció en el triumfo romà de modo transcendental: un triumfo sobre la mort i el pecat que no solament conseguix per a sí el Crist triunfante (Christus triumphans), sino que en el seu sacrifici redentor du per a tots.[3]
Canvis en l'image de Crist
- Artícul principal → Crist crucificado.
En l'art romànic el Crist crucificado es representa com a gobernant (Pantocrátor) i juge sever, victoriós sobre la mort. En lloc de corona d'espines porta una corona imperial o un nimbo se li vares vore en el seu corfoll (molt estilisada, en el drapeado rígit, en plecs verticals); i, inclús en el cas d'estar solament cobert en el perizonium, se li posa calcer propi d'un governant. La posició dels peus és la de la tipologia denominada (Four nail type —"tipo de quatre taches"—), en els peus un al costat de l'atre, sobre un soport fixat a la creu.[4]
En la transició al estil gòtic, el Crist triunfante es convertix en Crist sufriente, el Vir Dolorum ("varó de dolors"). Du corona d'espines, apareix despullat de les seues vestidures, mostra les cinc llagues de forma dramàtica, i els seus peus es posen un sobre un atre, perforats per una sola tacha. La seua expressió facial i postura corporal expressa dolor, com també fan les figures que li flanquegen (la Verge i Sant Joan —Stabat Mater—).[5]
Figures acompanyants
Les creus triumfals poden acompanyar-se de més figures, a voltes formant grups, a abdós costats, o en el soport inferior. Ademés de María i Juan, "el discípul amat", també se solien representar a atres discípuls, àngels i la figura orante del comitente o comitentes.
- Iglésia de Öja[6] (Gotland), a on la creu es recolza en un travesser baix l'arc triumfal i està flanquejada per María i Juan.
- Abadia de Wechselburg[7] (Sajonia), que s'empina des d'una posició elevada del cor alt, i està flanquejada per María i Juan.
- Catedral de Schwerin[8] flanquejada per María i Juan; i s'inclouen els símbols dels evangelistes (tetramorfos).
- Iglésia de Santa María de Osnabrück[9] a on solament queden els pedestals buits de les figures acompanyants.
- Catedral de Halberstadt,[10] flanquejada per dos àngels.
- Catedral de Lübeck, que inclou la figura d'un bisbe, potser el comitente.
Notes
- ↑ i. g. in der abbey church of Wechselburg
- ↑ In England the name "rood screen" indicates that there is a (monumental) cross, even if the original cross has not survived.
- ↑ Margarete Luise Goecke-Seischab/ Jörg Ohlemacher: Kirchen erkunden, Kirchen erschließen, Ernst Kaufmann, Lahr 1998, p. 232.
- ↑ Torsten Droste: Romanische Kunst in Frankreich, DuMont Kunstreiseführer, Cologne, 1992(2), pp. 32f.
- ↑ Formen der Kunst. Teil II. Die Kunst im Mittelalter, bearbeitet von Wilhelm Drixelius, Verlag M. Lurz, Munich, o.J. p. 71 i p. 88.
- ↑ Öja Church
- ↑ Wechselburg Abbey
- ↑ Schwerin Cathedral#Triumphal cross
- ↑ en:St. Mary's Church, Osnabrück
- ↑ en:Halberstadt Cathedral
Bibliografia
Manuela Beer: Triumphkreuze dones Mittelalters. Ein Beitrag zu Typus und Genese im 12. und 13. Jahrhundert. Mit einem Katalog der erhaltenen Denkmäler. Schnell & Steiner, Regensburg 2005, ISBN 3-7954-1755-4.
- "Der Erlöser am Kreuz: Dones Kruzifix", Wandelungen in der Darstellung dones Kruzifixes bzw. dones Triumphkreuzes.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cruz triunfal» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.