Cremni

Cremni

Kámennaya lésnitsa, en Taganrog.

Cremni (Plantilla:Lang-grc) va ser un assentament de l'Antiga Grècia fundat en la vora del mar de Azov aproximadament en el VII. Actualment es troba en el barri Kámennaya léstnitsa de Taganrog, en l'óblast de Rostov de Rússia. És citada per Heródoto Es tracta de la colónia grega més al nort i una de les més primerenques conegudes en la zona

Història

La sospita de que en les proximitats de Taganrog es trobava un jaciment grec antic va aparéixer en la década de 1930, quan, en realisar-se obres de la conducció del colector de la localitat, es varen descobrir fragments de ceràmica grega antiga. En eixe moment no es varen aplegar a realisar excavacions, que tindrien que esperar a la década de 1960, quan un grup d'arqueòlecs de Moscou, baix la direcció del professor Vladímir Blavatski, que va tractar de buscar rastres en la costa del mar de Azov sense èxit.

La cooperació moderna entre els arqueòlecs russos i alemans va començar en 1994, quan els arqueòlecs de Rostov del Dò P. A. Larenok i V. P. Kopylov varen publicar el catàlec de troballes arqueològiques en la costa nort del golf de Taganrog. La mar duya a la vora una gran cantitat de trossos de ceràmica i atres proves de la presència de l'antiga colónia. En particular es varen trobar fragments de ceràmica grega jónica d'una antiguetat que es remonta en certea a entre finals de el VII i inicis de el VI

Com explica Pavel Larenok, el història de la mar de Azov és molt complexa, geològicament tot la regió de Rostov era un fondo de mar, en l'excepció de la cordillera de Donets. 40 mil anys arrere, la mar de Azov no existia, sino que era part de la vall de l'antic riu Don, que desembocava en el mar Negra a través del estret de Kerch, i poc a poc es va ser formant la mar actual. Quan els grecs varen aplegar ací el nivell de la mar era entre tres i sèt metros més baix, i es varen establir no en el golf de Taganrog sino en les llavors marismas del delta del Dò.

Gràcies a la cooperació econòmica de la comunitat d'arqueòlecs alemans, en 2004 es varen iniciar, als peus de la Kámennaya lésnitsa, excavacions a gran escala. En l'arribada d'Ortwin Dally, de l'Universitat Lliure de Berlín i l'especialiste en Història Antiga, Torsten Shunke. Per part russa varen participar Pavel Larenok i Serguéi Miachin. En estes excavacions es va trobar l'emplaçament de la colónia i un taller de fundició de bronze, a on es realisaven puntes de flecha per als escitas. La colónia va ser fundada en un lloc prèviament habitat, i va estar ocupada durant aproximadament un sigle.

En març de 2011 el professor Dalli va presentar l'informe sobre els resultats del treball de l'expedició arqueològica germà-russa en una conferència científica en l'Acadèmia Russa de Ciències. Segons les estimacions dels arqueòlecs, la colónia va sorgir en el VII i estava poblada per colon, en la seua majoria, procedents del nort de Jonia. No s'han descobert restants d'edificis públics o Àgora, per lo que es pot aplegar a la conclusió de que l'assentament no era una colónia de ple dret grega sino un lloc comercial o emporio com ho va anar en el seu moment, per eixemple, Marsella. D'acort en l'investigador, en la ciutat habitava població grega i també local, com es colige dels restants de ceràmica trobats..

En les excavacions es varen identificar aixina mateix nivells culturals pertanyents a l'época de Jazaria (al voltant de el VIII) i d'entre els sigles XII i XIV, quan les galeras veneciano i genovesas comerciaven en la zona.