Creació (teologia)

Creació és un concepte teològic present en diverses religions, segons el qual l'univers va ser creat per Deu.

Segons distints cults

Iglésia Catòlica

Segons la teologia cristiana, tota la Santíssima Trinitat està involucrada en la tasca creativa de l'univers. No obstant, l'iniciativa de la creació cobrix al Pare.

Actualment no existix un consens entre les confessions cristianes sobre el modo en el qual va ser creat el home.

Judaisme

Com ya se sap sobretot en el Génesis de la Bíblia, gràcies als molts comentaris en significat lliteral i alegórico, simbòlic o per mig de paràboles, fins al significat esotèric de la Kabbalah, també en Mishné Torá Maimonides establix el fonament d'una relació religiosa sana entre el ser humà i la naturalea:

Amar i témer a este Deu honrat i venerat és un precepte positiu, com expon: “Ama a Hashem, la teua Elohim”, i: “Reverència a Hashem, la teua Elohim” ¿Quin és el camí a seguir per a amar-ho i témer-li? Quan el ser humà reflexione sobre Els seus grans i maravelloses accions i creacions, i veja en elles La seua inigualable i infinit saber, instantàneament Ho amarà, alabarà i exaltarà; i anhelarà intensament conéixer el Gran Nom, com va dir David: “Sedienta està la meua ànima de Hashem, del Elohim vivent”. Quan medite sobretot açò immediatament recapacitará, temerà i reverenciará (a Hashem), en entendre que no és més que una criatura "diminuta, baixa i obscura", que es presenta en el seu pobre i superficial coneiximent davant el Posseïdor del coneiximent absolut, com va expondre David: “Quan veig Els teus cels… ¿qué és el home per a que ho recordes?”. Concorde a dites idees explicaré importants conceptes de les accions de l'Amo dels Móns, a modo d'introducció al entendedor per a amar a Hashem, com varen dir els Sabio referent a l'amor: “Aixina podràs conéixer a Qui va crear el món (només) en La seua Paraula”...

La majoria dels judeus sabio entenen els camins de Deu també per mig de l'observació de la Creació i les criatures en ella. No obstant, alguns, especialment els profetes judeus, primer reben una visió profètica i despuix l'observen en la realitat:

Resulta llavors que Ell és el Coneixedor, Ell és el Conegut i Ell és el Coneiximent mateix, tot en una unitat. Este concepte, la boca no té capacitat d'expressar-ho, ni l'oït d'escoltar-ho, ni el cor humà de concebre-ho plenament. I per això expon: “jei nafshejá (la vida de la teua ànima)”, i “Jei va parar (per la vida del faraó)”, pero no diu “jei Hashem (per la vida de Hashem)”, sino “jai Hashem (Viu Hashem)”, puix el Creador i La seua vida no són dos, com és el cas en els cossos vivents o com la vida dels àngels. En conseqüència, Hashem no coneix a les creacions ni les entén a partir d'elles mateixes —tal com les coneixem nosatres— sino les coneix a partir de Sí mateixa. Puix ya que Ell Es coneix a Sí Mateixa, coneix tot, ya que l'existència de tot es basa en Ell

Vore també

• Mit de la creació
• Génesis
• Adán i Eva
• Creacionisme
• Deu
• Datació de la creació

Bibliografia

• BERKHOF, L. Teologia Sistemàtica. Campinas: LPC, 1995.
• GRUDEM, Wayne. Teologia Sistemàtica. São Paulo: Vida nova, 2006.
• PACKER, J. I.. Creation: God is Creator. In: PACKER, J. I. Concise Theology. Ed. Tyndale.
• Ruiz de la Penya (1996). Teologia de la creació (en és), Editorial Sal Terrae. ISBN 9788429307368.
• Sayés, José Antonio (2002). Teologia de la Creació (en és), Paraula. ISBN 9788482396439.

• ^{[enllaç trencat]}