Cova del Esquilléu

La Cova del Esquilléu és un jaciment arqueològic situat en el desfiladero de l'Hermida, en el municipi de Peñarrubia (Cantàbria, Espanya). Es troba en la marge esquerra del riu Deva, a mija ala, i forma part d'un conjunt de cavitats d'interés prehistòric en la regió.

El jaciment és conegut principalment per haver proporcionat una seqüència estratigráfica ben conservada entre 51 000 i 34 000 anys AP. La seua rica seqüència estratigráfica la convertix en un jaciment clau per a l'estudi de la transició entre el Paleolític mig i el Paleolític superior en el nort de la península ibèrica, proporcionant informació sobre els modos de vida, la tecnologia lítica i l'ambient en el que varen habitar els grups neandertals de la zona.

Descobriment i investigacions

La cavitat va ser identificada en la década de 1980, encara que els treballs arqueològics es varen realisar entre 1997 i 2006 per mig d'una colaboració entre l'Universitat Autònoma de Madrit i la Conselleria de Cultura i Deport de Cantàbria. L'equip dirigit pel doctor Javier Baena va recuperar un gran número de restants materials atribuïts a ocupacions neandertals, permetent reconstruir tant la cronologia com les estratègies de subsistència dels seus habitants.

Els restants trobats per Baena i el seu equip es troben distribuïts a lo llarc de 35 nivells datats entre el 51000 i el 34000 AP en algunes zones, lo que nos permet situar-ho entre el Paleolític Mig i Superior, estant aixina completament dins de l'espectre que cobrix la tecnologia Musteriense.

La cova presenta el problema de que deu ser excavada sobre 14m² per lo que resulta difícil i costós, no obstant, la Diputació de Cantàbria finança les excavacions en el proyecte Ecologia i Subsistència de les Primeres Poblacions Neandertals en el Centre de la Regió Cantàbrica que ha permés també començar i ampliar jaciments propencs permetent ampliar el context necessari per a l'investigació.

Estratigrafia

El jaciment es compon de 41 nivells estratigráficos, 34 d'ells fèrtils, en datacions compreses aproximadament entre 51 000 i 34 000 anys abans del present (AP), situant-se entre el Paleolític Mig i el Paleolític Superior. La seqüència sedimentaria s'organisa en quatre unitats principals:

• Unitat A: anterior a 49 000 a. C. Brecha i espeleotema d'arremate; formada per processos de precipitació química en un mig d'abric rocós.

• Unitat B (nivells 1–11): periodo 49 000 i 38 000 a. C. Correspon a un mig d'abric rocós obert en influència de l'ambient exterior i formació per processos de crioclasticisme. Conté restants d'ocupació humana ben conservats, encara que en les capes 4 i 5 predominen ocupacions efímeres en tecnologia discoide, mesclades en restants acumulats provablement per carnívors. Entre les capes 6–11 s'observen ocupacions humanes més intenses en tecnologia Quina.
• Unitat C(nivells 12–30): periodo 37 000 a 32 000 a. C. Formada en un mig hipogeu-obert en aportes de materials silíceos i certa acció diagenética. Conté un àrea central d'ocupació humana en llars i restants de tecnologia lítica variada. Les capes 12-14 mostren ocupacions intenses en tecnologia Quina, mentres que les capes 15–30 inclouen ferramentes Levallois, Discoide i ocasionalment Quina. S'observa un aument de vegetació i aparició d'espècies templades com l'avellaner.
• '___protected_title_5___' '___protected_title_6___' 32 000 a 10 000 a. C. Formada en un mig hipogeu de baixa energia per processos d'acreció vertical, en moments de repunt energètic. Presenta descens de temperatura, aument de humitat i escassos indicis d'ocupació humana.