Cova de Fontbrégoua
La cova de Fontbrégoua és un jaciment arqueològic ubicat en Provença, en el surest de França. Va ser utilisada per sers humans durant el quint i quart mileni a. C., en lo que actualment es coneix com el Neolític Primerenc i Mig. Es tractava d'un assentament residencial temporal, utilisat per agricultors neolítics com a àrea d'ampara per a les seues raberes de cabres i ovelles, i també contenia varis depòsits òsseus en restants d'espècies domèstiques, animals salvages i sers humans. L'inclusió d'estos últims en els depòsits va dur a l'equip arqueològic que estudiava el lloc a propondre que en Fontbrégoua s'havia practicat el canibalisme, encara que atres arqueòlecs han sugerit en canvi que dits restants constituïxen evidència de sepelis secundaris.
Els excavadors originals del lloc, baix el liderage de Paola Vila, varen sostindre que el tractament donat als restants humans trobats en el lloc constituïa una forta evidència de canibalisme.[1]Esta conclusió va ser criticada per M. P. Pickering, qui va sugerir que les evidències s'explicaven millor com a resultat de rituals de descarnament associats a sepelis secundaris, establint comparacions etnogràfiques en certes pràctiques dels pobles indígenes australians.[2]Les opinions de Pickering varen ser respalades per l'arqueòlec Paul Bahn,[3]pero posteriorment varen rebre crítiques de resposta per part de Vila.[4]
Ubicació i context
La cova està situada en el surest de França, aproximadament a 100 km de Marsella i de la costa mediterrànea.[5]
Durant el periodo Impresso-Cardial (aprox. VI mileni a. C.) en Provença i Ligúria, els abrics rocosos i les coves solien utilisar-se com a llocs estacionals per al pastoreig i la caça.[6]Per això, s'ha sugerit que Fontbrégoua i atres coves similars funcionaven com a refugis estacionals situats a certa distància dels llogarets a l'aire lliure que constituïen el centre del territori d'una comunitat.[6]
Disposició
La cova és àmplia i està ben allumenada, lo que permet un accés fàcil al seu interior.[7]Es troba a una altitut de 400 metros sobre el nivell de la mar i està situada 30 metros per damunt d'un manantial d'aigua dolça.[7]Els arqueòlecs que varen investigar el jaciment varen decidir dividir la cova en tres àrees diferenciades: el porche, la sala principal i la sala inferior; en cada una d'elles es varen trobar restants òsseus i materials arqueològics.[8]
La cova va ser ocupada per sers humans des del Paleolític Superior fins al final del Neolític.[5]A partir de l'evidència estratigráfica i cultural, els arqueòlecs varen sugerir que la cova va ser utilisada com un campament residencial temporal per la població agrícola local durant el quint i quart mileni a. C.[9]Els habitants neolítics de la regió usaven ocasionalment la cova per a l'almagasenament de les seues raberes de cabres i ovelles, com ho evidencien les capes de heces de ovicápridos cremades.[7]Estes persones tenien accés a cereals domesticats, ceràmica, ornaments personals i ferramentes lítiques elaborades a partir de sílex no local.[7]A partir de les evidències trobades en la cova, els arqueòlecs varen argumentar que durant este periodo es va produir una transformació en la subsistència de la població local; en el Neolític Primerenc, semblava que combinaven en igual medida la caça i el pastoreig, pero cap al Neolític Mig havien donat una major importància al pastoreig d'ovelles i cabres, mentres que la caça va passar a eixercitar un paper sol secundari.[7][10]
Vore també
- Herxheim (lloc arqueològic), un atre destacat jaciment neolític en evidències de canibalisme.
Referències
- ↑ Vila, Paola; et al. (1986). "Cannibalism in the Neolithic". Science. 233 (4762): 431–437. doi:[1]. JSTOR 1697806. PMID 17794567. S2CID 30617302. Consultat el 19 de juny de 2026.
- ↑ Pickering, M.P. (1989). "Food for Thought: An Alternative to 'Cannibalism in the Neolithic'". Australian Archaeology. 28 (28): 35–39. doi:[2]. JSTOR 40286899. Consultat el 19 de juny de 2026.
- ↑ Bahn, Paul G. (1990). "Eating People is Wrong". Nature. 348 (6300): 395. doi:[3]. S2CID 4254955. Consultat el 19 de juny de 2026.
- ↑ Vila, Paola (1992). "Cannibalism in Prehistoric Europe". Evolutionary Anthropology. 1 (3): 93–104. doi:[4]. S2CID 83862938. Consultat el 19 de juny de 2026.
- ↑ 5,0 5,1 Li Bras-Goude, G.; Binder, D.; Zemour, A.; Richards, MP. (2010). "New radiocarbon dates and isotope analysis of Neolithic human and animal bone from the Fontbrégoua Cave (Salernes, Var, France)". Journal of Anthropological Sciences. 88: 168. PMID 20834056. Consultat el 19 de juny de 2026.
- ↑ 6,0 6,1 Li Bras-Goude, G.; Binder, D.; Zemour, A.; Richards, MP. (2010). "New radiocarbon dates and isotope analysis of Neolithic human and animal bone from the Fontbrégoua Cave (Salernes, Var, France)". Journal of Anthropological Sciences. 88: 172. PMID 20834056. Consultat el 19 de juny de 2026.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 Vila, Paola (1992). "Cannibalism in Prehistoric Europe". Evolutionary Anthropology. 1 (3): 99. doi:[5]. S2CID 83862938. Consultat el 19 de juny de 2026.
- ↑ Vila, Paola; et al. (1986). "Cannibalism in the Neolithic". Science. 233 (4762): 431. doi:[6]. JSTOR 1697806. PMID 17794567. S2CID 30617302. Consultat el 19 de juny de 2026.
- ↑ Vila, Paola; et al. (1986). "Cannibalism in the Neolithic". Science. 233 (4762): 431-432. doi:[7]. JSTOR 1697806. PMID 17794567. S2CID 30617302. Consultat el 19 de juny de 2026.
- ↑ Vila, Paola; et al. (1986). "Cannibalism in the Neolithic". Science. 233 (4762): 432. doi:[8]. JSTOR 1697806. PMID 17794567. S2CID 30617302. Consultat el 19 de juny de 2026.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cueva de Fontbrégoua» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.