Cova de Belda
La cova de Belda està situada en la serra del Camorro del municipi de Cuevas de Sant Marcos, en la província de Màlaga, Espanya. Presenta una orientació N-S i uns 350m de desenroll. És una cavitat sense habilitar, solament s'ha instalat una tanca metàlica que llimita l'accés.
Té un alt valor arqueològic, geològic i biològic. Va ser declarada Zona Especial de Conservació en 2015 per la colónia de rat penat que alberga.
Traces geològiques
[editar | editar còdic]Esta cavitat és d'orige càrstic desenrollada en calcàreas i dolomías grises del Jurásico inferior (entre 205 i 180 millons d'anys d'antiguetat). Pertany a l'unitat geològiques del Subbético Mig. Té una orientació noroest i uns 350 m de llongitut. Posseïx una alta pendent (81%), obrint-se la seua boca a una altitut de 710 m sobre el nivell de la mar i aplegant a alcançar una altitut màxima de 800 m. Conta en una boca de forma ovalada de dimensions superiors als 10 m d'alt per 6 m d'ample i està formada per una série de sales repartides per tota la cova. En la part interna es localisen tres llac en elevades cúpules i diferents tipos de espeleotemas, com a columnes, colades, estalactitas i estalagmitas, aixina com varis gours.[1]
Arqueologia
[editar | editar còdic]La Cova de Belda va ser citada per Puig i Larraz en 1896 en el seu llibre Cavernes i Alvencs d'Espanya, destacant les seues grans dimensions. En 1960 el Grup Arqueològic i Espeleológico de la O.J.E. descobrix el seu jaciment prehistòric, i en eixe mateix any Manuel Casamar ho dona a conéixer en el VII Congrés Arqueològic Nacional de Barcelona.
S'han trobat importants restants arqueològics, com a astrals de sílex, puntes de llança i atres utensilis de pedra d'edats Musteriense, Neolític mig i Calcolítico, encara que gran part del material trobat es troba sense catalogar. També han segut trobats restants humans fosilizados i mostres de la cultura dolménica.
A finals de el XIX es va crear una societat de membres ilustres del municipi en la finalitat de buscar un tesor, lo que va produir la deterioració del material arqueològic i de numerosos espeleotemas.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Junta d'Andalusia. «Valores ambientals de la zona especial de conservació Cova de Belda I». Consultat el 7 de maig de 2020.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cueva de Belda» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.