Cova de Arlanpe
Arlanpe és un jaciment arqueològic situat en Lemona (Viscaya, Espanya) en el qual s'han documentat ocupacions humanes del Achelense Superior, Solutrense, Magdaleniense, Edat del Bronze i Baix Imperi romà.[1][2]
Situació
[editar | editar còdic]La cova de Arlanpe s'obri en l'ala NNE d'una penya calcàrea anomenada Arlanpeko Atxa situada en el barri de Landais del municipi viscaí de Lemona (coordenades UTM: 30T 519254 4782262, 204 m.s.l.). Des de la seua actual entrada es visualisa el tram final del riu Arratia en la seua confluència en el riu Ibaizábal.
Història
[editar | editar còdic]
El jaciment de Arlanpe es va descobrir en l'any 1961 pels espeleòlecs Xabier Zumalde i Ignacio Espinosa membres del Alegria Club d'Amorebieta.[3] Frut d'este descobriment es varen recuperar uns escassos materials en un tast de l'entrada que posteriorment José Miguel de Barandiarán va definir com “d'aspecte inferopaleolítico”.[4] Este jaciment va supondre a partir d'eixe moment l'única referència a possibles ocupacions del Paleolític Inferior en la província de Viscaya[5] i no obstant va caure en l'oblit per a la comunitat d'arqueòlecs, aplegant inclús a ser confosa en la carta arqueològica per una atra cova (Arlanpe II) situada a més de 100 metros de l'original.[6]
En 2006 la cova va ser objecte d'una revisió i una prospecció per mig de sondejos en la qual es va evaluar l'interés arqueològic del lloc.[7] Des de 2007 el jaciment és objecte d'un proyecte d'investigació pluridisciplinar que, baix la direcció de Joseba Rios-Garaizar, reunix a més d'una decena d'especialistes de distints centres i universitats entre els que cal destacar el Arkeologi Museoa de Bilbao, la Universitat del País Vasc, la Universitat de Cantàbria o la Universitat de Burgos entre unes atres. Este proyecte conta en la finançació de la Diputació Foral de Bizkaia, Fundació Barandiarán, Govern Vasc i Ajuntament de Lemoa [1] archivat en Wayback Machine..
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Rios-Garaizar, J., D. Garate, A. Gómez-Olivencia, E. Iriarte-Avilés, A. Aranburu-Artano, D. Arceredillo-Alonso, A. García, M. J. Iriarte-Chiapusso, J. Moreno, X. Murelaga, J. E. Ortíz, T. Torres, Z. Sant Pedro-Calleja & L. Zapata-Penya, 2011. The Lower to Middle Palaeolithic transition in northern Iberia: new data from Arlanpe Cave. Antiquity, 85(329). https://antiquity.ac.uk/projgall/rios-garaizar329/
- ↑ Rios-Garaizar, J., E. Iriarte-Avilés, D. Garate, A. Gomez-Olivencia & Z. Sant Pedro Calleja, 2008. Noves senyes sobre la transició entre el Solutrense Superior i el Magdaleniense inferior en la Regió cantàbrica: la cova de Arlanpe (Lemona, Viscaya). Sautuola, 14, 95-104. http://unican.academia.edu/josebariosgaraizar/papers/408666/nuevos_datos_sobre_la_transicion_entre_el_solutrense_superior_y_el_magdaleniense_inferior_en_la_region_cantabrica_la_cueva_de_arlanpe_lemoa_vizcaya_
- ↑ UEV-EEE. «“Guk ez genuen ia ezer egin eta!”». http://euskalespeleo.com/. Consultat el 14 de decembre de 2017.
- ↑ Nolte i Aramburu, E., 1963. Alguns dels nous jaciments prehistòrics descoberts en coves de la província de Viscaya i posada al dia del Catàlec general dels mateixos en l'inclusió de la fauna cavernícola i bibliografia general, Bilbao: Diputació de Viscaya.
- ↑ Barandiarán Maestu, I., 1967. Paleomesolítico del Pirineu Occidental. Bases per a la sistematisació tipològica de l'instrumental òsseu paleolític, Saragossa: Universitat de Saragossa.
- ↑ Marcos Muñoz, J. L., 1982. Carta arqueològica de Viscaya. Primera part: jaciments en cova. Quaderns de Deusto, 8, Bilbao: Universitat de Deusto.
- ↑ Rios Garaizar, J., E. Iriarte, A. Gómez Olivencia, D. Garate & E. Regalat Bo, 2007. Cova de Arlanpe (Lemona). Arkeoikuska, 2006, 145-8.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cueva de Arlanpe» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.