Corda en nucs
Una corda en nucs és una ferramenta de replantege primitiva, utilisada per a medir distàncies i que també pot servir per a traçar ànguls rectes. És un tros de corda en nucs situats a intervals regulars. Estes cordes varen ser reemplaçades per cadenes, que en ser metàliques són menys propenses a estirar-se i, per lo tant, proporcionen mides més precises i consistents.
Les cordes nugades varen ser utilisades per moltes cultures antigues. El schoenus grec es coneix com una corda que s'usava per a medir parceles de terreny. Les cordes generalment es varen substituir per cables o cadenes en l'época de Pitágoras (c 540 a. C.), utilisant-se en agricultura cadenes per a medir llongituts de fins a 10 estadis (equivalents a una milla nàutica). Els romans usaven una cordonera encerado per a medir distàncies.
Es pot amprar una cordonera en 12 nucs equidistants (les unitats no importen) en els seus dos extrems units entre sí, per a traçar un àngul recte, formant un triàngul de costats 3–4–5, que per eixemple podria usar-se per a dissenyar el cantó d'un camp rectangular o els fonaments d'un edifici.[1]
Antic Egipte
[editar | editar còdic]Els agrimensores (harpedonaptas) que medien els costats dels camps usaven cordoneres nugades. Estes cordoneres nugades (en egipcíac, ht) tenien 100 colzes reals de llarc, en un nuc per cada fenaç o 10 colzes reals. Les cordes es mantenien tenses tant per a eliminar l'efecte del pandeo com per a obtindre medides uniformes.
Ya que la terra en l'antic Egipte es media usant vàries unitats diferents, hi havia distintes cordes nugades en els nucs espayats segons cada unitat. Entre estos estaven els mh t3 o colzes terrestres, els colzes reals, i les vares o ha3t. Per lo general, les llongituts s'agrupaven en múltiples de 100 unitats. La llongitut medida més llarga que figura en el papir de Ahmes és una circumferència d'aproximadament una milla romana, en un diàmetro de 9 khet.
A pesar de moltes afirmacions populars, no es coneixen evidències fiables de que el triàngul 3-4-5 i, per implicació, el Teorema de Pitágoras, s'usara en l'antic Egipte per a traçar ànguls rectes, com seria el cas de les piràmides.[2] L'historiador Moritz Cantor va fer la conjectura per primera volta en 1882.[2] Certament, els egipcíacs varen ser capaços de traçar ànguls rectes en precisió;[2] els seus agrimensores usaven cordes nugades per a medir;[2] Plutarco va registrar en Isis and Osiris (al voltant de l'any 100 d. C.) que els egipcíacs admiraven el triàngul 3-4-5;[2] i el Papir de Berlín 6619 datat en l'imperi mig (abans de 1700 a. C.) inclou anotacions que sugerixen el coneiximent de la teorema de Pitágoras.[3][2] No obstant, cap text egipcíac anterior al 300 a. C. menciona l'us de la teorema per a trobar la llongitut dels costats d'un triàngul, i l'historiador de les matemàtiques Roger Cooke senyala que hi ha formes més senzilles de construir un àngul recte. Supon que els antics egipcíacs provablement coneixien la teorema de Pitágoras, pero conclou que "no hi ha evidència de que ho usaren per a construir ànguls rectes".[2]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Egyptian Mathematics». The Story of Mathematics. Consultat el 2016-06-25.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Cooke, Roger L. (2011). The History of Mathematics: A Brief Course, 2nd edició, John Wiley & Sons, pp. 237–238. ISBN 978-1-118-03024-0.
- ↑ Gillings, Richard J.. Mathematics in the Clave of the Pharaohs, Dover, p. 161.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cuerda con nudos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.