El Papir de Berlín 6619, també simplement conegut com a Papir de Berlín quan el context deixa clara la referència,[1] és una de les fonts principals sobre la matemàtica egipcíaca.[2] Un dels dos problemes matemàtics que conté el papir pot sugerir que els antics egipcíacs coneixien el teorema de Pitágoras.

Erro al crear miniatura:
Papir de Berlín 6619, reproduït en 1900 per Schack-Schackenburg

Descripció, datació i procedència

El Papir de Berlín 6619 és un document de papir procedent del antic Egipte, datat en la segona mitat del Imperi Mig,[3] possiblement de la Dinastia 12.ª (c. 1990-1800 a. C.) o de la Dinastia 13.ª (c. 1800-1649 a. C.).[4] Els dos fragments llegibles varen ser publicats per Hans Schack-Schackenburg en 1900 i 1902.[5]

Conexió en la teorema de Pitágoras

El Papir de Berlín conté dos problemes, el primer enunciat com "l'àrea d'un quadrat de 100 és igual a la de dos quadrats més menuts. El costat d'un és ½ + ¼ del costat de l'atre".[6] La pregunta pot sugerir algun coneiximent del teorema de Pitágoras, encara que el papir solament mostra una solució senzilla a una única equació de segon grau en una incògnita. En térmens moderns, el sistema d'equacions x2 + i2 = 100 i x = (3/4)i es reduïx a una única equació en i: ((3/4)i)2 + i2 = 100, donant la solució i = 8 i x = 6 .

Vore també

Referències

  1. ↑ Plantilla:Cite paper
  2. ↑ Williams, Scott, Egyptian Mathematical Papyri, SUNY-Buffalo
  3. ↑ Corinna Rossi, Architecture and Mathematics in Ancient Egypt, Cambridge University Press 2004, p.217
  4. ↑ Marshall Clagett, Ancient Egyptian Science, Vol 3, 1999 [1], p.249.
  5. ↑ (1900).«Der Berliner Papyrus 6619».Zeitschrift für ägyptische Sprache und Altertumskunde.38
    135–140. (vol. 36-39, pages 506–514),
       (1902).«Dones kleinere Fragment dones Berliner Papyrus 6619».Zeitschrift für ägyptische Sprache und Altertumskunde.40
    65–66..
  6. ↑ Richard J. Gillings, Mathematics in the Clave of the Pharaohs, Dover, New York, 1982, 161.


Referències