Anar al contingut

Coral protestant

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El coral protestant és un gènero musical a cappella o en acompanyament instrumental generalment a quatre veus mixtes, introduït per l'Iglésia Luterana en el XVI per a ser usat en les cerimònias religioses.

És un cante sacre adoptat per Lutero per a ser cantat per la congregació. La melodia és harmonisada generalment de manera senzilla a quatre parts. Esta melodia és utilisada com a vora principal o cantus firmus en la veu superior. El text es canta en llengua vernàcula, no en llatí. La melodia pot ser nova o estar basada en vores conegudes i és harmonisada de manera que els fidels puguen participar.

El compositor més conegut per fer us de corals alemans és sense dubte Johann Sebastian Bach, qui, no obstant, va compondre molt poques melodies con este fin; en realitat Bach va fer harmonisacions de melodies preexistentes, per eixemple de Lutero, algunes de les quals va incloure en els seus célebres passions, en les seues cantata i en les seues motets.

Coral luterano

[editar | editar còdic]

El coral luterano naix de la necessitat de crear un repertori per als oficis adequat per als ritos de l'iglésia luterana. El seu fundador, Martín Lutero, va voler que els càntics s'entonaren pels fidels en llengua vernàcula. Per a això era necessari dispondre d'un repertori diferent del gregoriano i de la pràctica polifònica del final de l'Edat Mija. Per a este fi va compondre corals, melodies senzilles que servien com a himnes per a la congregació. Aparte de melodies originals, va recórrer a fragments de vora plana, adaptats, i a cançons conegudes de caràcter profà. En l'adaptació o composició d'atres melodies varen participar alguns compositors com Johann Walther o Valentin Bapst. A lo llarc de el XVII es varen ser desenrollant els corals per a ser cantats a vàries veus, o afegint-los un acompanyament instrumental. Els corals monódicos es varen editar en coleccions a les que els autors de música llitúrgica recorrien per a buscar les melodies adequades per als poemes sacres que es pretenia musicalizar. D'esta manera, Johann Sebastian Bach, l'autor paradigmàtic de corals, va prendre estes melodies per a les seues cantata, passions, etc. Bach no va compondre pràcticament melodies de coral, pero, harmonisant les del repertori ya establit, va crear uns models que hui se seguixen considerant eixemplars i molt útils per a l'estudi de la harmonia i del contrapunt. Les mateixes melodies de coral s'ampren també en atres seccions de les cantata, aixina com en el preludi coral. Este últim és una peça instrumental, generalment per a orgue, que servix per a recordar als assistents a l'ofici la llínea melòdica que es va a cantar a continuació. En els preludis corals o en els corals per a orgue podem trobar-nos en tractaments molt diversos, entre els que destaca la presentació del coral en notes llargues mentres s'acompanya contrapuntísticamente, freqüentment en motius extrets del coral. També ací el grau de respecte de Bach cap al text impressiona, per no parlar de la fantasia i imaginació que demostra.

Compositors destacats

[editar | editar còdic]

Vore també

[editar | editar còdic]