Copacabana (mitologia)

Copacabana (també com: Quta Qhawana, Qutaqhawana o Kuta Kahuana) és un deu preincaico de les aigües terrestres, autor dels peixos i els desijos carnals. Se li considerava "Deu de les sensualitat" en els texts colonials a on se li menciona; no obstant, el seu gènero és ambigu, podent haver-se tractat d'un deu, una deesa o inclús d'una entitat andrógina.

Etimologia

El significat del nom d'esta divinitat ha estat subjecta a diverses apreciacions. L'interpretació més recolzada definix al nom com un compost de dos paraules aimaras: Quta (llac) i Qhawana (observar, mirar o visualisar). L'unió d'abdós térmens forma Qutaqhawana, el qual ha sofrit evidents canvis des de l'época colonial, al punt d'evolucionar com Copacabana. Dit nom es pot llegir com "l'observador o mirador del llac" (possiblement açò últim aludixca al seu ídol, el qual mirava en direcció al Titicaca, específicament, a l'illa del Sol).

Concepte

Copacabana és una divinitat andina el cult de la qual es trobava centrat en les rodalies del llac Titicaca. En dit lloc, el deu llacustre compartia el seu cult en la deesa Copacati. Abdós entitats estaven personificadas en huacas a manera d'ídols de pedra i, al mateix temps, formaven una dualitat: Copacati era la personificació de l'aigua de dalt o celest, associada a la serp (Hanan); mentres que Copacabana personificaba a l'aigua d'avall o terrestre, associat als peixos (Hurin).

Aixina mateix, alguns investigadors coincidixen que Copacabana també va poder establir una dualitat més complexa en atres deidades poderoses de la cosmovisión dels pobladors de l'àrea de Tititcaca. Cada una d'estes deidades personifica i/o està associada en un dels elements de la naturalea.

• Pachamama (Terra): deesa personificadora del món i la naturalea. Ella forma parella en la montanya Aahuacasa.
• Aahuacasa (Vent): deu montanya que va bufar la bassa de Tunupa per quatre dies i les seues nits.
• Tunupa (Fòc): deu flamígero que forma parella en Copacabana. Tunupa va pecar en les germanes Quesintuu i Umantuu.
• Copacabana (Aigua): deidad llacustre i de la sexualitat. Associat a Quesintuu i Umantuu, germanes d'aspecte pisciforme (humana i peix).

Posteriorment, despuix de la conquista del Tahuantinsuyo, es va produir una sòrt de sincretisme que entrellaçava a esta entitat junt a conceptes europeus (apartant-ho d'elements considerats transgresores pels extirpadores, com el seu explícit víncul en la sexualitat). Este procés de sincretisme va ser la pedra fundacional per a la creació i institucionalización de la célebre Verge de Copacabana, la qual és una advocaació de la Verge María.

La Verge de Copacabana presenta la coalició de dos móns distints (el andino i el catòlic) baix la forma d'una figura única. El fet de que s'haja nomenat a la Verge María com a Verge de "Copacabana", amprant un vocablo aimara que fa referència a les antigues deidades prehíspanicas; implica, per un costat, reconéixer a la Verge María en una identitat particular i, al mateix temps, rememorar el història sagrada del lloc.

Les analogia entre les entitats que conformen la figura de la Verge no són lo únic present, les inversions tampoc es queden arrere. Com es va expondre anteriorment, el concepte original de Copacabana era ser el "Deu de les sensualitat", és dir, que estava directament relacionat a les parelles com una unitat; no obstant, en l'actualitat, la Verge de Copacabana sembla tindre el poder opost. Açò últim és a raïl de la gran cantitat de persones que, en acodir al Santuari, diuen que la Verge fa separar a les parelles. Per lo general, es té la creència comuna: "La Verge és celosa". Li disgusta que les parelles d'enamorats es presenten davant ella perque es diu que els fa separar. Açò revela una inversió en l'atribut de l'ídol Copacabana en la Verge (mentres l'ídol original representava l'unió en parella, la Verge de Copacabana té com a atribut la dissociació de les parelles).