Copa de Néstor

Este artícul o secció necessita referències adicionals que apareguen en una publicació acreditada.
Pots colaborar afegint cites a fonts fiables. El material sense referenciar pot ser qüestionat i eliminat.

La Copa de Néstor és el nom que es dona en l'Ilíada a un recipient de característiques especials que estava en possessió de Néstor. Néstor era un llegendari rei de Pilos, en el suroest de Grècia. En la Ilíada apareix lluitant en el bando grec en la Guerra de Troya junt als seus fills, Antíloco i Trasimedes, sent descrit com un valent soldat i conseller a pesar de la seua alvançada edat. Va ser de gran ajuda en l'àgora i se li presenta de dos formes: com un home pacífic i de gran saber; i com una persona que desemboca al caos. La Odissea dona conte de cóm els deus li permeten retornar a la seua pàtria sano y salvo, gràcies a la seua pietat i la seua prudència.

Esta copa, segons la descripció de Homero, era una copa en forma de tronc cònic recolzat en un doble soport en quatre torres i dos pardals en abdós costats de la copa. També es coneix en este nom a dos troballes arqueològiques: una copa d'or trobada en Micenas i un fragment de ceràmica trobada en Pitecusas que conté una de les més antigues inscripcions en grec.

Paper de Néstor en la Ilíada

Néstor posseïx un dels discursos més llarcs, el qual es vaig poder dividir en tres, i té com a objecte la reconciliació entre Aquiles i Agamenón. Esta disputa comença perque Aquiles entra en colera per l'ofensa que li fa Agamenón, qui en cedir a Criseida, arrebata a Aquiles la seua part del botí, la jove sacerdot Briseida. Aixina mateix, este discurs es fa en un context hostil per la tensió crea en acabant de que Aquiles tirara el ceptre real al sol.

En la primera part evoca als deus i fa una introducció a este alegat exponent que “els troyanos molt es regocijarían en l'ànim si s'informaren de tot açò sobre vostés que combaten”. També observem un perill clar davant estes paraules puix els troyanos conseguirien una ventaja davant ells.

Sobre la segona part, és més extensa i enrevesada, Néstor intenta persuadir a Agamenón i a Aquiles posat que l'és major que ells junt a la necessària de llegitimar la seua paraula. Per un atre costat, Néstor cita a varis héroes que el va poder conéixer i les seues accions que mai va tornar a vore en cap atre. Aixina que, compara esta força en els jóvens presents.

Per últim, la tercera part, menys ambigua i narrativa, descriu les característiques dels dos hòmens i els poders que abdós posseïxen. També apela per una equitat a on cap dels dos faça mal a l'atre lloc que tant Agamenón com Aquiles són essencials per a la lluita contra Troya.

Descripció en la Ilíada

En el llibre 11 de l'Ilíada, Aquiles envia a Patroclo a vore quí dels Aqueos ha segut ferit (XI. 596-617). Durant la seua investigació, Patroclo es troba en Néstor, quí li dedica un dels parlaments més llarcs de tot el poema (656-803). Néstor motiva a Patroclo en l'objectiu d'entusiasmar a Aquiles a tornar al combat o permetre-li fer-ho en el seu lloc.

Sobre la descripció, Homero <<fa de la copa una marca de riquea>> puix està feta d'or. I el tamany, a <<la vitalitat de Néstor pese a la seua alvançada edat>>. Seguidament parla de dos colomes. Joel Christensen propon que la copa funciona com un mensage codificat, un mensage vinculat tant a la funció de Néstor en el context immediat com a la funció de Patroclo en el relat en general. En la poesia homérica hi ha una relació entre les colomes i les divinitats: les deeses són a sovint comparades en colomes quan descendixen de l'Olimp. Per una atra part, cal tindre en conte l'afirmació d'Odiseo en la Odissea de que les colomes li duen ambrosia (la beguda dels deus) a Zeus (XII.61-64).

La descripció de la copa apareix en la Ilíada XI, 632, en un passage en el que Néstor i Macaón retornaven de la batalla i eren servits per l'esclava Hecamede en la tenda de Néstor. Com a botí de guerra Néstor es va dur a l'esclava Hecamede, qui es va encarregar de servir-los el vi per a que brindaren per la victòria, «una poció calmant i revitalizadora». La descripció de la copa de la que varen beure abdós guerrers és la següent:

Bibliografia

• Homero: Ilíada; traducció, pròlec i notes d'Emilio Crespo Güemes. Madrit: Editorial Gredos. ISBN 978-84-249-1446-2.

Michael Siebler: La guerra de Troya. Mit i realitat (Troia - Homer - Schliemann. Mythos und Wahrheit), Kulturgeschichte der Antiken Welt, Partix 46. Ed. espanyola: Barcelona, Ariel, 2005. ISBN 84-3346773-9.

Juan Signes Codóñer: Escritura i lliteratura en la Grècia arcaica. Madrit, Akal, 2004. ISBN 84-460-1748-2.

• Epigrafia grega. Edició de José Manuel Cortés Copete. Madrit, Càtedra, 1999. ISBN 84-376-1765-0.

• Furio Durant: Grècia. Guia d'arqueologia. Madrit, Libsa, 2005. ISBN 84-662-1106-3.
• Astorgano Avall, Antonio. (març de 2022). La mitologia clàssica en les memorie vaig donar storia del jesuïta expulse chilé Juan Ignacio Molina, un precursor de Darwin.
• Paxote, Elías Daniel. (2017). Una interpretació del discurs de Néstor sobre la disputa entre Agamenón i Aquiles en Ilíada I.VII Coloqui Internacional del Centre d'Estudis Helènics (L'Argent, 23 al 26 de juny de 2015). ISSN: 2250-7388.