Coordenades selenográficas

Sistema de Coordenades Selenográficas

Les Coordenades selenográficas són usades per a fer referència a posicions en la superfície de la lluna terráquea. Qualsevol posició en la superfície llunar pot ser definida en dos valors numèrics, que són comparables en la latitut i llongitut que s'usen per a definir punts en la superfície terrestre. Abdós sistemes de coordenades es medixen en graus sexagesimals.

Definició

Cràter Möstig A, referència de l'orige de coordenades selenográficas (Image LROC)

La Latitut selenográfica dona la posició d'un punt al nort o sur de l'equador llunar. La definició de nort i sur llunars va ser feta de modo que l'eix de rotació llunar s'alineara en el terrestre. D'esta manera un observador en el hemisferi nort de la Terra vorà el nort llunar "cap a dalt", i un situat en el hemisferi sur ho vorà "cap a avall".

La Llongitut selenográfica dona la posició en l'eix este-oest llunar sobre el primer meridiano (equivalent llunar del meridiano de Greenwich). El primer meridiano marca teòricament la llongitut de la regió de la superfície llunar que apunta directament cap a la Terra (el centre de la cara visible). No obstant, pel moviment de libración, la posició d'este punt varia durant el cicle llunar. En conseqüència, s'ha definit una localisació fonamental de referència fàcilment localisable en les rodalies del punt orige de coordenades, en concret el centre del cràter satèlit 'Mösting A'. Les seues coordenades, no obstant no són el doble zero, sino:

Latitut:	3° 12' 43.2" N
Llongitut:	5° 12' 39.6" I

El sistema de coordenades selenográficas actual s'ha fixat en exactitut per mig de la pren de medicions de precisió en els treballs del Llunar Laser Ranging Experiment, que es varen valdre dels espills reflectores situats per distintes missions espacials sobre la superfície llunar.

Originalment la definició de est i oest llunars era tal que s'alineaven en l'est i l'oest d'un observador situat en la Terra, segons l'anomenada convenció astronòmica. Després, en 1961, l'Unió Astronòmica Internacional va definir que les posicions del est i oest llunars per a que foren similars a les terrestres per a un observador situat en la superfície llunar (o siga, que en mirar de front cap al nort, tinguera l'est llunar cap a la seua dreta). En adoptar esta anomenada convenció de l'astronauta, l'est i oest llunars varen intercanviar posicions. És per açò que el Mare Orientale (Mar Oriental) es troba en la vora occidental de la cara visible de la Lluna.

Qualsevol punt situat més allà de 90° Est o de 90° Oest en principi no és visible des de la Terra, salve per l'efecte de la libración, fenomen que permet que el 59% de la Lluna siga visible.

Colongitud selenográfica

Moviment de libración llunar, ademés del pas dels terminadores matutino i de l'anochecer.

La colongitud selenográfica és la llongitut del terminador llunar matutino en el punt en el que travessa l'equador llunar, medit en graus sexagesimals cap a l'oest des del primer meridiano. El terminador matutino és el semicírcul sobre la superfície llunar en el qual el Sol està començant a aguaitar-se.

L'amanecer llunar alcança el primer meridiano quan la fase llunar és Mija Lluna, lo que marca la colongitud de 0°. Després, quan s'aplega a Lluna plena, la colongitud ha alvançat fins a 90°. En aplegar a Lluna Nova la colongitud aplega a 270° (encara que esta fase és pràcticament invisible des de la Terra, llevat durant un eclipse llunar).

El baix àngul d'incidència tendix a resaltar les irregularitats del terreny, per lo que la zona del terminador matutino és usualment la més favorable per a observar o fotografiar característiques llunars. L'astrònom necessitarà conéixer la posició dels objectes que desige observar, fent útil la colongitud.

La llongitut selenográfica del terminador de l'anochecer és igual la colongitud més 180°.

Colongitud dels cràters llunars

La colongitud és una senya astronòmica-selenográfico auxiliar, la principal funció de la qual és permetre determinar en facilitat el moment en el que es produïx el pas del terminador llunar sobre un cràter determinat (o sobre qualsevol punt donat de la superfície de la Lluna). Quan es van a observar o fotografiar accidents geogràfics llunars, esta circumstància permet aprofitar l'efecte de l'àngul rasante de la llum solar que magnifica la sensació de relleu percebuda (degut a que es reforcen de forma molt notable les ombres tirades).

Per a això, n'hi ha prou en localisar en unes taules de efemérides astronòmiques de la posició del terminador llunar (disponibles per mig d'almanacs impresos, o més usualment en programes d'ordenador) la data i l'hora en la que la seua posició coincidixca en la colongitud de l'element que es desige observar.

És important recordar que la colongitud del terminador, per la rotació pròpia de la lluna, es modifica de forma permanent, descrivint un regrés complet a la lluna (360°) cada 29,53 dies terrestres (en un desplaçament sobre la superfície llunar equatorial de 15,4 km/h).

Càlcul

Per a la determinació de la Colongitud [C] d'un element de la superfície llunar a partir de les seues coordenades selenográficas, s'utilisa el criteri següent:

• Llongituts Selenográficas Oest (West) [L] (Interval 0°//-180°):

• [C] = valor absolut de [L] + K

• Llongituts Selenográficas Este (East) [L] (Interval 0°//180°):

• [C] = 360 - [L] + K

sent K,, un chicotet valor d'ajust angular en funció de la Latitut Selenográfica de cada punt, motivat perque el terminador no passa pels pols de la Lluna pels 5,1454° d'inclinament del seu eix de rotació respecte a l'eclíptica. Quant més prop es trobe un punt de l'equador llunar, menor serà el valor de K,, (que reflectix la desviació angular entre llongitut i colongitud).

D'esta forma, es fa innecessari distinguir entre est i oest, assimilant-se la colongitud a un interval continu entre 0º i 360°, evitant-se ademés d'esta manera l'us de valors negatius.

Eixemples

És habitual que en els llistats i fiches d'informació sobre cràters llunars, apareguen diverses senyes, com les seues coordenades selenográficas, la seua diàmetro, la seua profunditat, la seua epònim... incloent el seu Colongitud (vore eixemple la dreta en la ficha del cràter Alphonsus).

Quan es desija conéixer el millor moment per a observar un cràter determinat (aprofitant l'efecte de la proximitat del terminador llunar), com ya s'ha senyalat, n'hi ha prou en localisar el seu colongitud en un almanac de efemérides llunars.

En els dos eixemples de cràters següents s'analisa la relació entre les seues coordenades selenográficas i la seua colongitud:

• Cràter Alphonsus: Plantilla:Coord/input/d</noinclude>

Es té que en estar situat en l'hemisferi Oest de la lluna (llongitut=2.8° Oest), el seu colongitud presenta un valor de 4°, en una diferència entre abdós senyes d'al voltant de tan sol un grau, motivada per la seua distància a l'equador llunar relativament chicoteta (latitut=13.4° Sur).

• Cràter D'Alembert: Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude>

Es té que en estar situat en l'hemisferi Este de la lluna (llongitut=163.9° Est), el seu colongitud presenta un valor de 201° (si ben el seu valor teòric deuria ser de: 360°-llongitut=360°-163.9°=196.1°), en una diferència entre abdós senyes de casi cinc graus (201°-196.1°=4.9°), motivada per la seua considerable distància a l'equador llunar (latitut=50.48° Nort).