Convent de Santa Rosa de Ocopa
El Convent de Santa Rosa de Ocopa es troba en el districte de Santa Rosa de Ocopa, província de Concepció, departament de Junín, en el Perú. Fundat per l'orde franciscana per a servir com a sèu d'un colege de misioneros, actualment és un museu i guarda una magnífica biblioteca aixina com una nutrida pinacoteca. És un autèntic “relicario del Perú”, com ho va cridar José de la Riva Agüero i Osma.
Ubicació
Està ubicat a 3.360 m s. n. m., en un clima sà i sec, d'eterna primavera, rodejat d'arbres. Es troba a 5.5 km al noreste de la ciutat de Concepció i a 25 km al noroest d'Huancayo, Perú. S'aplega a través de dos vies; la primera, eixint de Concepció per l'Alameda, direcció Nor-Est, passant el Hotel Huaychulo, l'Anex de Alayo, i després prendre la desviació a Santa Rosa de Ocopa; la segona, seguint la carretera Central (marge esquerra del Riu Mantaro) fins al Districte de Matahuasi, prenent la desviació cap a l'Est, i passant per l'Anex de Huanchar per a aplegar al Convent de Ocopa.
Història
El Convent de Santa Rosa de Ocopa va ser fundat en 1725 per fra Francisco Jiménez de Sant Josep (encara que hi ha fonts que data de 1724),[1] pare franciscano i va ser batejat en dit nom per situar-se prop d'una capella denominada Santa Rosa de Santa María dedicada a la santa limeño.[2] El propòsit era establir un colege de misionero que servira de punt de partida fonamental de l'evangelizaació catòlica cap als punts més remots de la selva.
Després d'erigida l'institució, es va preparar la cela per als misionero, i oficines per al convent; es va obtindre la colaboració d'un grup de flares que varen passar a establir-se en eixe lloc (1734), i quan el fundador va morir en 1736, ya era notòria la difusió de la seua obra.
De Ocopa, en 1757, va eixir el flare Alonso Abad, descobridor del pas que du el seu nom en la Cordillera Blava. I varen ser estes missions les que varen explorar l'Huallaga, el Marañón i l'Ucayali, guanyant-les definitivament per al territori peruà. Pràcticament la majoria de les missions que es varen adinsar en la selva peruana varen partir de Ocopa.
La seua importància va ser reconeguda pel comissari de llímits Francisco Requena, quan va propondre al rei que s'estenguera l'autoritat d'aquell colege a totes les missions de Maynas (governació que va aconsellar que es reincorporara al virreinato del Perú, lo que va ocórrer en 1802).
Ya en época de l'emancipació, els misionero franciscanos del convent varen viure gran sossobra. En 1824, sofrint persecució, varen acodir a refugiar-se a la fortalea del Callao, pero el brigadier espanyol José Ramón Rodil que a l'adop resistia en la fortalea chalaca, els va rebujar a balazos. D'un atre costat, el Libertador Simón Bolívar va trobar “enterament desateses les missions”, i degut a que allí solament s'ampraven misionero vinguts d'Espanya, va dispondre que el colege fora clausurat, i que es fundara en el seu lloc un colege per als fills dels patriotes de la província de Jauja (1.º de novembre de 1824).
El colege va permanéixer tancat durant 12 anys, fins que en març de 1836 el president Luis José de Orbegoso va autorisar la seua reobertura i la tornada dels flares, per a que continuaren en la seua missió d'evangelizar i civilisar a les ètnia de l'Amazònia.
El 22 de febrer de 1838 varen ocupar l'antic local els misionero italians i espanyols que des d'Europa enviara fra Andrés Herrero, comissari general de l'orde franciscana per a l'Amèrica Meridional; i un decret promulgat pel president Ramón Castella en 1849 va reconéixer l'existència de l'institució.
En 1970 es va acondicionar un saló per a que servira de pinacoteca, especialment per instigació del pare Lorenzo Pelossi, franciscano i pintor italià superior que va viure en Ocopa la major part de la seua vida fins a l'any 2003 en que va fallir.
En 1990 el temple es va cremar, perdent aixina molt material que s'havia recolectat a lo llarc dels anys, encara que va ser restaurat en la seua major part.
Referències
- ↑ «Convent històric».Varietats.Editora Perú.(121)Consultat el 10 d'abril de 2023.
- ↑ Pallares, Fernando; Calp, Vicente (1870). Notícies historiques de les missions de fidels i infels del colege de propaganda fide de Santa Rosa de Ocopa.., [n.p.], p. 19.
Bibliografia
- Tauro del Pi, Alberto: Enciclopèdia Ilustrada del Perú. Tercera Edició. Tom 15. SAL-SZY. Llima, Peisa, 2001. ISBN 9972-40-164-1
- Vargas Ugarte, Rubén: Història General del Perú. Octau Tom. Primera Edició. Editor Carlos Milla Batres. Lima, Perú, 1971.
- Varis autors: Gran Enciclopèdia del Perú. Lexus Editors, 1998. Imprés i encuadernado per Grafos S.A. Art sobre paper – Barcelona. Espanya. ISBN 9972-625-13-3.
- Web de Turisme: Santa Rosa de Ocopa - Concepció - Perú
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Convento de Santa Rosa de Ocopa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.