El control automàtic de guany (CAG), és un circuit regulador de retroalimentació en un amplificador o cadena d'amplificadors, el propòsit dels quals és mantindre una amplitut de senyal adequada en la seua eixida, a pesar de la variació de l'amplitut de la senyal en l'entrada. El nivell de senyal d'eixida promig o pic s'usa per a ajustar dinàmicament la guany dels amplificadors, lo que permet que el circuit funcione satisfactòriament en un major ranc de nivells de senyal d'entrada. S'utilisa en la majoria dels receptors de radi per a igualar el volum promig (la sonoritat) de diferents estacions de radi, compensant l'efecte de les diferències en l'intensitat de la senyal rebuda, aixina com de les variacions en la senyal de radi d'una sola estació degudes al torba. Sense CAG, el sò emés per un receptor de radi AM variaria en gran mida d'entre una senyal dèbil i una forta; el circuit reduïx de forma efectiva el volum si la senyal és forta i ho aumenta quan és més dèbil. En un receptor típic, la senyal de control de retroalimentació generalment es pren de l'etapa del detector i s'aplica per a controlar el guany de les etapes de l'amplificador de freqüència intermija o de radiofrecuencia.

Esquema d'un CGA utilisat en la ret telefònica analògica; la retroalimentació des del nivell d'eixida al de guany s'efectua a través d'un optoaislador resistivo Vactrol

Funcionament

La senyal el guany de la qual es va a controlar (l'eixida del detector en una ràdio) es conecta a un diodo i un condensador, que produïxen un voltage de CC que seguix al pico. Esta corrent alimenta a la seua volta als blocs de guany de radiofrecuencia per a alterar la seua polarisació, ajustant aixina el seu guany. Tradicionalment, totes les etapes controlades per guany venien abans de la detecció de la senyal, pero també és possible millorar el control de guany agregant una etapa despuix de la detecció de la senyal.

Utilisació

Receptors de radi AM

En 1925, Harold Alden Wheeler va inventar el control automàtic de volum (CAV) i va obtindre una palesa. Karl Küpfmüller va publicar un anàlisis dels sistemes de controla automàtic de guany en 1928.[1] A principis de la década de 1930, la majoria dels nous receptors de transmissió comercials incloïen control automàtic de volum.[2]


El CAG implica modificar la linealidad en els receptors de radi d'ona mija.[3] Sense este sistema, un d'estos receptors tindria una relació llineal entre l'amplitut de la senyal i la forma d'ona del sò; l'amplitut del sò, que es correlaciona en el volum, és proporcional a l'amplitut de la senyal de radi, perque el contingut d'informació de la senyal és transportat pels canvis d'amplitut de l'ona portadora. Si el circuit no fora prou llineal, la senyal modulada no podria recuperar-se en una fidelitat raonable. No obstant, la força de la senyal rebuda variarà àmpliament, depenent de la potència i la distància del transmissor i l'atenuació de la ruta de la senyal. El circuit evita que el nivell d'eixida del receptor fluctue massa en detectar l'intensitat general de la senyal i ajustar automàticament el guany del receptor per a mantindre el nivell d'eixida dins d'un ranc acceptable. Per a una senyal molt dèbil, el circuit ajusta el receptor al màxim guany; mentres que a mida que aumenta la senyal, la reduïx.

Normalment, no és convenient ampliar el guany directament sobre les senyals de radiofrecuencia més dèbils en el receptor, ya que possiblement s'empijore la relació senyal/soroll i es produïxca un bloqueig; per lo que la major part dels dissenys reduïxen el guany solament per a senyals més fortes.

Ya que el diodo detector de AM produïx un voltage de corrent contínua proporcional a l'intensitat de la senyal, este voltage es pot retroalimentar a les etapes anteriors del receptor per a reduir el guany. Es requerix una ret de filtre per a que els components d'àudio de la senyal no influïxquen de manera apreciable en el guany; açò evita el "aument de modulació" que aumenta la profunditat de modulació efectiva de la senyal, distorsionant el sò. Els receptors de comunicacions poden tindre sistemes de control automàtic del volum més complexos, que inclouen etapes d'amplificament adicionals, diodos detectors de guany separats, diferents constants de temps per a les bandes de transmissió i d'ona curta, i aplicació de diferents nivells de voltage a diferents etapes del receptor per a evitar la distorsió i la modulació creuada.[4] El disseny del sistema de control automàtic del volum té un gran efecte en la usabilidad del receptor, les característiques de sintonisació, la fidelitat de l'àudio i el comportament en cas de sobrecàrrega i senyals fortes.[5]

Els receptors de FM, a pesar de que incorporen etapes de llimitació i detectors que són relativament insensibles a les variacions d'amplitut, encara es beneficien del control automàtic de guany per a evitar la potencial sobrecàrrega generada per senyals massa fortes.

Radar

Una aplicació relacionada del CAG forma partix dels sistemes de radar, com un método per a eliminar ecos paràsits no desijats. Este método es basa en el fet de que les tornades d'ecos paràsits superen en créixens els ecos dels objectius d'interés. El guany del receptor s'ajusta automàticament per a mantindre un nivell constant d'ecos de fondo. Si ben açò no ajuda a detectar objectius emmaixquerats per les senyals circumdants més fortes, sí ajuda a distinguir l'orige dels ecos més forts generats per possibles objectius. En el passat, el sistema de guany del radar es controlava electrònicament i afectava al guany de tot el receptor. A mida que varen evolucionar els radars, el sistema de guany va passar a ser controlat per programes d'ordenador, lo que va permetre l'anàlisis de grups de cèlules de detecció específiques. Moltes contramedidas de radar utilisen el control automàtic de guany d'un radar per a enganyar-ho, al "ofegar" la senyal real emetent una imitació de la mateixa, ya que el sistema considerarà la senyal més dèbil (la verdadera) com una senyal circumdant en relació en la senyal simulada més forta.

Àudio Video

Una cinta d'àudio genera una certa cantitat de soroll. Si el nivell de la senyal en la cinta és baix, el soroll és més prominent, és dir, la relació senyal-soroll és menor d'un llímit que permeta un oïment acceptable. Per a produir una gravació en menys soroll, el nivell de gravació deu establir-se lo més alt possible sense que siga tan alt com per a retallar o distorsionar la senyal. En la gravació professional d'alta fidelitat, el nivell s'establix manualment per mig d'un medidor de llectura de picos. Quan l'alta fidelitat no és un requisit, un circuit de CAG pot establir un nivell de gravació adequat que reduïx el guany a mida que aumenta el nivell de senyal promig. Açò permet realisar una gravació utilisable inclús quan es parla a certa distància del micròfon d'una gravadora d'àudio. S'apliquen consideracions similars en els sistemes de vídeo.

Una possible desventaja és que en gravar sons en passages silenciosos i forts, com la música clàssica, el CAG tendirà a fer que els passages silenciosos siguen més forts i els passages forts més silenciosos, comprimint el ranc dinàmic; el resultat pot ser una calitat musical reduïda si la senyal no es torna a expandir durant la reproducció, com en un sistema de compansión.

Algunes gravadores de bobina oberta i pletinas de casset inclouen circuits de control automàtic de guany, pero els utilisats en alta fidelitat generalment no ho fan.

La majoria dels circuits de video usen l'amplitut del pols de supressió vertical per a operar el CAG. Els esquemes de control de còpia de video com Macrovision es valen d'este fet, insertant picos en la senyal que seran ignorats per la majoria dels televisors, pero que fan que el control de guany automàtic d'una videograbadora corrigga i corrompa la gravació.

Vogad

Un dispositiu d'ajust de guany operat per veu[6] o un dispositiu d'ajust de guany operat per volum[7] (vogad) és un tipo de CAG o compressor que controla l'amplificament d'un micròfon. Sol utilisar-se en transmissors de radi per a evitar la sobremodulación i reduir el ranc dinàmic de la senyal, lo que permet incrementar la potència mija transmesa. En telefonia, este dispositiu pren una àmplia varietat de amplitut d'entrada i produïx una amplitut d'eixida generalment consistent.

En la seua forma més simple, un llimitador pot consistir en un parell de diodos de fixació adossats, que simplement deriven l'excés d'amplitut de la senyal a terra quan s'excedix el llindar de conducció del diodo. Este enfocament simplement retallarà la part superior de les senyals més potents, lo que generarà alts nivells de distorsió.

Si ben els llimitadors de tall s'utilisen a sovint com una forma de protecció definitiva contra la sobremodulación, un circuit de vogad dissenyat correctament controla activament la cantitat de guany per a optimisar la profunditat de modulació en temps real. Ademés de previndre la sobremodulación, aumenta el nivell de les senyals més dèbils per a evitar la submodulación, que pot conduir a una mala recepció de la senyal en condicions sorolloses, per lo que este sistema és particularment important per a aplicacions de veu com els radioteléfonos.


Un bon circuit vogad deu tindre un temps d'atac molt ràpit, de modo que una senyal de veu alta inicial no provoque un esclat repentí de modulació excessiva. En la pràctica, el temps d'atac serà d'uns pocs milisegons, per lo que a voltes encara es necessita un llimitador de tall per a captar la senyal en estos picos curts. Per lo general, s'ampra un temps de caiguda molt més llarc, de modo que el guany no s'incremente massa ràpit durant les pauses normals en el parla natural. Un temps de decaiguda massa curta conduïx al fenomen de "respiració", a on el nivell de soroll de fondo aumenta en cada interval del parla. Els circuits de Vogad normalment s'ajusten de modo que a nivells baixos d'entrada la senyal no es reforce completament, sino que seguix una curva de reforç llineal. Açò funciona be en micròfons en cancelació de soroll.

Gravació telefònica

Els dispositius per a gravar abdós costats d'una conversació telefònica deuen gravar tant la senyal relativament gran de l'usuari local com la senyal molt més dèbil de l'usuari remot a un volum comparable. Alguns dispositius de gravació de teléfons incorporen control automàtic de guany per a produir gravacions de calitat acceptable.

Biologia

Com ocorre en molts conceptes que es troben en l'ingenieria, el control automàtic de guany també es troba en els sistemes biològics, especialment en els sistemes sensorials. Per eixemple, en el sistema visual dels vertebrats, la dinàmica del calci en els fotorreceptores retinianos ajusta el guany per a adaptar-se als nivells de llum. Una volta en el sistema visual, es pensa que les cèlules de l'àrea visual primària (V1) s'inhibixen mútuament, provocant la normalisació de les respostes al contrast, una forma de control automàtic de guany. De manera similar, en el sistema auditiu, les neurones eferentes olivococleares són part d'un circuit de control de guany biomecánico.[8][9]

Vore també

Referències

  1. ↑ K. Küpfmüller, "Über die Dynamik der selbsttätigen Verstärkungsregler", Elektrische Nachrichtentechnik, vol. 5, no. 11, pp. 459-467, 1928. (German) On the dynamics of automatic gain controllers, (English translation)
  2. ↑ Memorial Tributes: National Academy of Engineering, Volume 9 (2001) page 281, retrieved 2009 Oct 23
  3. ↑ F. Langford-Smith (ed.), Radiotron Designer's Handbook 4th ed., RCA, 1953, chapter 27 section 3
  4. ↑ Langford-Smith 53, page 1108
  5. ↑ Langford-Smith 53, chapter 25 page 1229
  6. ↑ Vogad at Federal Standard 1037C
  7. ↑ (Feb 1939).«Roar and Whisper Equalled by Ràdio Voice Leveler».Popular Mechanics.: 236.
  8. ↑ D. O. Kim (1984). «Functional rols of the inner-and outer-hair-cell subsystems in the cochlea and brainstem», C. I. Berlin (ed.). Hearing science: Recent advances, College Hill Press, pp. 241–262. Consultat el 2010-10-13.
  9. ↑ R. F. Lió (1990). «Automatic Gain Control in Cochlear Mechanics», P. Dallos (ed.). The Mechanics and Biophysics of Hearing, Springer-Verlag, pp. 395–402. (Enllaç trencat: octubre de 2019)


Referències