Anar al contingut

Constant de Glaisher-Kinkelin

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

En matemàtiques, la constant de Glaisher-Kinkelin o constant de Glaisher, denotada com A, és una constant matemàtica relacionada en funcions especials com la funció K, la funció G de Barnes, la funció gamma i la funció zeta de Riemann. Du el nom d'els matemàtics James Glaisher i Hermann Kinkelin .

El seu valor aproximat és:

A = 1.282 427 129 100 622 636 87

La constant de Glaisher-Kinkelin A es definix per mig del següent llímit :[1]

A=limnH(n)nn22+n2+112en24

on H(n) és el hiperfactorial:

H(n)=i=1nii=112233...nn

que presenta una similitut entre en la fòrmula de Stirling:

2π=limnn!nn+12en

en el factorial regular:

n!=i=1ni=123...n

Açò demostra que aixina com 2π s'obté a partir de l'aproximació dels factorials, A s'obté a partir de l'aproximació dels hiperfactoriales.

Relació en funcions especials

[editar | editar còdic]

Aixina com els factorials poden estendre's als número complejo per mig de la funció gamma tal que Γ(n)=(n1)! para número natural n, els hiperfactoriales es poden estendre per mig de la funció K [2]en K(n)=H(n1), també per a número natural n. Tenim:

K(z):=(2π)z12exp[(z2)+0z1lnΓ(t+1)dt]

Açò nos dona: [3]

A=limnK(n+1)nn22+n2+112en24 .

Una funció relacionada en la funció K és la funció G de Barnes, que és definida com

G(n)=(Γ(n))n1K(n)

i per al qual existix un llímit similar:[1]

1A=limnG(n+1)(2π)n2nn22112e3n24+112 .

La constant de Glaisher també apareix en l'evaluació de la funció K i la funció Barnes-G en valors racionals com els següents:[3][4]

K(1/2)=A3/221/24e1/8
K(1/4)=A9/8exp(G4π332)
G(1/2)=21/24e1/8A3/2π1/4
G(1/4)=129/16A9/8π3/16ϖ3/8exp(332G4π)

Tenim la constant del català G i la constant de la lemniscata ϖ.

El logaritmo de G ( z + 1) té la següent expansió asintòtica: [5]

lnG(z+1)=z22lnz3z24+z2ln2π112lnz+(112lnA)+k=1NB2k+24k(k+1)z2k+O(1z2N+2)

La constant A També es pot utilisar per a donar alguns valors de la derivada de la funció zeta de Riemann com a expressions de forma tancada, tals com: [1] [6]

ζ(1)=112lnA
ζ(2)=π26(γ+ln2π12lnA)

en γ sent la constant de Euler-Mascheroni .

Sumes i productes

[editar | editar còdic]

La fòrmula anterior per a ζ(2) dona la següent suma:[1]

k=2lnkk2=π26(12lnAγln2π)

la qual nos dona un producte relacionat trobat per Glaisher :

k=1k1k2=(A122πeγ)π26

De manera similar tenim la suma

k=3,5,7,...lnkk2=π224(36lnA3γln16π3)

La qual cosa dona:

k=3,5,7,...k1k2=(A3616π3e3γ)π224


Un producte alternatiu, definida sobre els número primo: [7]

p primop1p21=A122πeγ

Una representació en série per a esta constant es deriva d'una série per a la funció zeta de Riemann donada per Jesús Guillera: [8]

lnA=1812n=01n+1k=0n(1)k(nk)(k+1)2ln(k+1)

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Glaisher-Kinkelin Constant» (en en). mathworld.wolfram.com. Consultat el 2024-10-06.
  2. Weisstein. «K-Function» (en en). mathworld.wolfram.com. Consultat el 2024-10-05.
  3. 3,0 3,1 Finch, Steven R. (2003-08-18). Mathematical Constants (en en), Cambridge University Press. ISBN 978-0-521-81805-6.
  4. Weisstein. «Barnes G-Function» (en en). mathworld.wolfram.com. Consultat el 2024-10-05.
  5. E. T. Whittaker and G. N. Watson, "A Course of Modern Analysis", CUP.
  6. Weisstein. «Riemann Zeta Function» (en en). mathworld.wolfram.com. Consultat el 2024-10-05.
  7. (2012).International Journal of Number Theory.08(2)
    543–550.doi:10.1142/S1793042112500297.
  8. Guillera. «Double integrals and infinite products for some classical constants via analytic continuations of Lerch's transcendent» (en en). arXiv.org. Consultat el 2024-10-05.