Conservació (ètica)

Molta atenció s'ha donat a la preservació de les característiques naturals de les Catarates Hopetoun, Austràlia, a l'hora que permet l'accés als visitants.

La Conservació és una ètica de l'us dels recursos, aixina com la seua assignació i protecció. El seu principal objectiu és mantindre la salut del Mig ambient, les pesquería, els hàbitats i la biodiversitat. Un atre dels seus objectius és la conservació de materials, inclosos els recursos no renovables, com els metals, els minerals i els combustibles fòssils, també la conservació de l'energia, lo que és important per a protegir el món natural. Els que seguixen l'ètica de conservació i, sobretot, els que advoquen o treballen per i per a les metes de conservació es denominen conservacionista.

Introducció

Conservar els hàbitats en les ecorregiones terrestres i detindre la deforestación és un objectiu compartit per molts grups en una àmplia varietat de motivacions.

Protegir la vida marina de l'extinció deguda a la sobrepesca o al canvi climàtic és un atre objectiu comú declarat dins de l'ètica de conservació, assegurant aixina que "alguns estaran disponibles per a les generacions futures".

L'ètica de conservació per part dels consumidors és expressada per quatre R's: "Repensar, Reduir, Reciclar i Reparar". Esta ètica social es referix principalment al consum local, al consum responsable, a la sostenibilitat, i a l'us correcte dels recursos renovables, la moderació respecte a l'us destructiu dels recursos finitos i la prevenció de dany als recursos comuns, tals com la calitat de l'aire i la del aigua, les funcions naturals de la terra, aixina com el seu valor cultural.

El valor principal que subyacer en la majoria de les expressions de l'ètica de conservació és que el món natural té un valor intrínsec i intangible, junt en un valor utilitari; lo anterior és un punt de vista científic basat en la conservació ambiental i que va ser repres/représ d'algunes ensenyances que daten de l'época romançada.

Les escoles utilitaristas de conservació busquen una valoració adequada per a l'impacte antropogénico que sofrix el mig ambient i l'efecte de la situació sobre el benestar humà, ara i el futur. La forma cóm s'evaluen i s'intercanvien tals valors entre les persones, determina les restriccions i imperatius socials, polítics i personals pels que es practica la conservació; lo que resulta una meta comuna per als moviments ambientals en l'actualitat.

Estos moviments han seguit diferents camins, no obstant, conserven les seues raïls en la conservació ambiental.

En Estats Units, l'any 1864 va vore la publicació de dos llibres que varen assentar les bases de les tradicions de conservació romàntiques i utilitaristas en Amèrica. La publicació pòstuma d'Henry David Thoreau titulada Walden, que va establir la grandea de la naturalea verge com una ciutadella per a nutrir l'esperit de l'home. El segon llibre va ser publicat per George Perkins Marsh i es titulava L'home i la Naturalea (Man and Nature), pero despuix va ser retitulado "La Terra modificada per l'acció humana" ("The Earth as Modified by Human Action"); de aacuerdo en les observacions de l'autor, l'home agotava i alterava la terra de la que depén la seua supervivència.

Terminologia

En l'us comú, el terme es referix a la protecció sistemàtica dels recursos naturals com els boscs, inclosa el seu biodiversitat. Carl F. Jordan definix:

conservació biològica com una filosofia de gestió del mig ambient de manera que no es desperdicie, s'agote o s'extinguixca el mateix.

Mentres que este us no és nou, l'idea de la conservació biològica s'ha aplicat als principis d'ecologia, biogeografía, antropologia, economia i sociologia per a mantindre la biodiversitat.

El terme "conservació" en sí mateixa, pot cobrir conceptes com diversitat cultural, diversitat genètica, el concepte de moviments en pro de la conservació ambiental, i el de banc de llavors. Estos, a sovint es resumixen com la prioritat de respectar la diversitat, especialment per la política verda.

Els moviments més recents es poden considerar una resistència al comercialisme i a la globalisació. Slow food o Menjar Llent és una conseqüència del rebuig d'estos com a prioritats morals, aünat al fet d'adoptar un modo de vida senzill.