Consell Oleícola Internacional

Sèu en Madrit.

</noinclude>

El Consell Oleícola Internacional (International Olive Council o IOC en anglés) és l'únic organisme internacional dedicat a l'oli d'oliva i a les olives de taula. Té la seua sèu en Madrit, a on va ser creat en 1959 baix els auspicis de les Nacions Unides. El Consell contribuïx de manera decisiva al desenroll responsable i sostenible del olivar i constituïx un fòrum mundial a on es debaten les polítiques a adoptar i s'aborden els reptes a que s'enfronta el sector. Consta de 17 membres, un d'ells l'Unió Europea, que representa a tots els països de la mateixa que produïxen olives i oli d'oliva.

Història

El COI es va crear en 1959 per a administrar els distints convenis internacionals sobre l'oli que s'han anat succeint a lo llarc de més de cinquanta anys con miras a promoure l'olivar, l'oli d'oliva i les olives de taula. El primer Conveni Internacional de l'Oli d'Oliva i de les Olives de Taula es va aprovar el 17 d'octubre de 1955, durant la Conferència Internacional sobre l'Oli d'Oliva convocada pel Secretari General de les Nacions Unides i despuix de catorze dies de negociacions entre la Federació Internacional Oleícola (FIO), l'Organisació per a l'Alimentació i l'Agricultura de les Nacions Unides (FAO) i el Consell Econòmic i Social de les Nacions Unides (ECOSOC). A dit conveni inicial (denominat Conveni de 1956), li han succeït atres 5:

• Conveni de 1963
• Conveni de 1979
• Conveni de 1986
• Conveni de 2005
• Conveni de 2015

En virtut del mandat que li ha segut encomanat pel Conveni Internacional, un dels objectius de el COI és l'estudi i l'aplicació de mides per a harmonisar les llegislacions nacionals relacionades en la comercialisació de l'oli d'oliva i les olives de taula, en vistes a favorir el comerç internacional i a detectar els distints tipos de frau i adulterament que podrien desacreditar el producte i alterar l'equilibri del mercat internacional. El Consell porta a terme este mandat a través de distintes activitats que realisa en matèria de normalisació, a saber:

• Elaboració i actualisació de la Norma Comercial aplicable als olis d'oliva i els olis de orujo d'oliva i de la Norma Comercial aplicable a les olives de taula
• Preparació de les propostes de revisió de les normes alimentàries del Codex Alimentarius.
• Elaboració de guies de gestió de la calitat de l'indústria dels olis d'oliva i de les olives de taula.

La Norma Comercial aplicable als olis d'oliva i els olis de orujo d'oliva establix els criteris fisicoquímicos de cada una de les denominacions d'oli d'oliva i oli de orujo d'oliva mencionades en el Conveni Internacional, aixina com els criteris de calitat i de purea que distinguixen cada denominació. Els Membres del Consell es comprometen a prohibir l'us de tota denominació distinta a les especificades. La Norma Comercial senyala aixina mateix la metodologia a seguir para la pren de mostres i l'anàlisis químic dels olis. Per a definir els instruments més adequats a tal fi, el COI conta en la colaboració d'experts en química oleícola dels seus països Membres, els qui li han ajudat a establir els distints métodos. El COI colabora aixina mateix en atres organisacions internacionals i, en determinades ocasions, fa referència als métodos d'anàlisis de l'Organisació Internacional de Normalisació (ISO), de l'Unió Internacional de Química Pura i Aplicada (IUPAC) i de l'American Oil Chemists' Society (AOCS). Per últim, la Norma Comercial tracta ademés atres aspectes, com els aditius alimentaris, els contaminants, el higiene, l'envasament, la tolerància en matèria d'omplit dels envasos i l'etiquetage de l'oli d'oliva i de l'oli de orujo d'oliva. A continuació es donen les diferents categories de les denominacions dels olis d'oliva i dels olis de orujo d'oliva, en la definició corresponent a cada denominació.

I. l'oli d'oliva és l'oli procedent únicament del frut de l'olivera, con exclusión de els olis obtinguts per mig de dissolvents o per procediments de reesterificaació i de tota mescla en olis d'una atra naturalea. Engloba les següents denominacions: A. Olis d'oliva vérgens: olis obtinguts del frut de l'olivera únicament per procediments mecànics o per atres procediments físics en condicions, especialment tèrmiques, que no produïxquen l'alteració de l'oli, que no hagen tingut més tractament que el llavat, el decantament, la centrifugación i el filtrat. Es classifiquen i denominen de la següent forma: a) Olis d'oliva vérgens aptes per al consum en la forma en que s'obtenen: i) Oli d'oliva verge extra: oli d'oliva verge l'acidea lliure de la qual expressada en àcit oleico és com a màxim de 0,8 g per 100 g i que les seues demés característiques corresponen a les previstes per a esta categoria; ii) Oli d'oliva verge: oli d'oliva verge l'acidea lliure de la qual expressada en àcit oleico és com a màxim de 2,0 g per 100 g i que les seues demés característiques corresponen a les previstes per a esta categoria; iii) Oli d'oliva verge corrent: oli d'oliva verge l'acidea lliure de la qual expressada en àcit oleico és com a màxim de 3,3 g per 100 g i que les seues demés característiques corresponen a les previstes per a esta categoria (este producte solament pot ser venut directament al consumidor si està permés en el país de venda al por menor; de no estar-ho, la denominació d'este producte s'ajustarà a les disposicions llegals del país en qüestió). b) Oli d'oliva verge no apte per al consum en la forma en que s'obté: Oli d'oliva verge lampante: oli d'oliva verge l'acidea lliure de la qual expressada en àcit oleico és superior a 3,3 g per 100 g i/o que les seues característiques organoléptiques i demés característiques corresponen a les previstes per a esta categoria. Es destina al refine en vistes al consum humà o a usos tècnics. B. Oli d'oliva refinat: oli d'oliva obtingut per refine d'olis d'oliva vérgens. La seua acidea lliure expressada en àcit oleico és com a màxim de 0,3 g per 100 g, i les seues demés característiques corresponen a les previstes per a esta categoria (este producte solament pot ser venut directament al consumidor si està permés en el país de venda al por menor). C. Oli d'oliva: oli constituït per una mescla d'oli d'oliva refinat i d'olis d'oliva vérgens aptes per al consum en la forma en que s'obtenen. La seua acidea lliure expressada en àcit oleico és com a màxim d'1 g per 100 g, i les seues demés característiques corresponen a les previstes per a esta categoria (el país de venda al por menor pot exigir una denominació més precisa).

II. l'oli de orujo d'oliva és l'oli obtingut per tractament en dissolvents o atres procediments físics dels orujos d'oliva, con exclusión de els olis obtinguts per mig de procediments de reesterificaació i de tota mescla en olis d'una atra naturalea. Engloba les següents denominacions: A. Oli de orujo d'oliva cru: oli de orujo d'oliva que les seues característiques són les previstes per a esta categoria. Es destina al refine en vistes al consum humà o a usos tècnics. B. Oli de orujo d'oliva refinat: oli obtingut pel refine de l'oli de orujo d'oliva cru. La seua acidea lliure expressada en àcit oleico és com a màxim de 0,3 g per 100 g i les seues demés característiques corresponen a les previstes per a esta categoria (este producte solament pot ser venut directament al consumidor si està permés en el país de venda al por menor). C. Oli de orujo d'oliva: oli constituït per una mescla d'oli de orujo d'oliva refinat i d'olis d'oliva vérgens aptes per al consum en la forma en que s'obtenen. La seua acidea lliure expressada en àcit oleico és com a màxim d'1 g per 100 g i les seues demés característiques corresponen a les previstes per a esta categoria. Esta mescla no podrà en cap cas denominar-se "oli d'oliva" (el país de venda al por menor pot exigir una denominació més precisa).

Membres de el COI

• Albània (2009)
• Aràbia Saudita (2023)
• Argèlia (1963)
• Argentina (1965 – 1974, 2009)
• Azerbaiyan (2024)
• Egipte (1964)
• Geòrgia (2019)
• Iran (2004)
• Israel (1958)
• Jordània (2002)
• Líban (1973)
• Líbia (1956, 2003)
• Marroc (1958)
• Montenegro (2007)
• Palestina (2017)
• Tunis (1956)
• Turquia (1963 – 1998, 2010)
• Unió Europea
• Uzbekistan (2021)
• Uruguay (2013)

Vore també

• Organisació de Nacions Unides
• Fondo Comú per als Productes Bàsics
• Organisació de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura (FAO)
• Organisació de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO)