Anar al contingut

Conjunt de Cantor

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Cantor set in seven iterations.svg
Conjunt de Cantor
Archiu:Cantor base 3.svg
D'esquerra a dreta, successius passos de la construcció geomètrica del conjunt de Cantor. Per a ilustrar la definició numèrica es destaquen quatre punts del conjunt (0, 2/3, 1 i 1/4) i la seua expressió en base 3.

El conjunt de Cantor, cridat aixina per ser aporte de Georg Cantor en 1883,[1] és un destacat subconjunt fractal de l'interval real [0, 1], que admet dos definicions equivalents:

  • la definició numèrica: és el conjunt de tots els punts de l'interval real [0,1] que admeten una expressió en base 3 que no utilise el dígit 1.
  • la definició geomètrica, de caràcter recursivo, que elimina en cada pas el segment obert corresponent al terç central de cada interval.

Ademés d'una curiositat matemàtica, contradiu una intuïció relativa al tamany d'objectes geomètrics: és un conjunt de mida nula, pero no és buit ni numerable.[2]

Lo que Cantor no sabia era que este conjunt ya havia segut estudiat en 1875 per un matemàtic dublinés, Henry John Stephen Smith (1826-1883). Pero com Smith va fallir i el seu descobriment era pràcticament desconegut, va ser Cantor el que va quedar associat a este conjunt.[3]

Construcció geomètrica

[editar | editar còdic]

Es construïx de modo recursivo donant els següents passos:

  • El primer pas és prendre l'interval [0, 1].
  • El segon pas és llevar-li el seu terç interior, és dir l'interval obert (1/3; 2/3).
  • El tercer és llevar als dos segments restants els seus respectius terços interiors, és dir els intervals oberts (1/9; 2/9) i (7/9; 8/9).
  • Els passos següents són idèntics: llevar el terç de tots els intervals que queden. El procés no té fi.

La figura mostra les sèt primeres etapes:

Archiu:Conjunto de Cantor.png

El conjunt de Cantor és el conjunt dels punts restants: entre ells, és clar que els extrems de cada subintervalo pertanyen 0 i 1, 1/3 i 2/3, 1/9, 2/9, 7/9 i 8/9, 1/27..., hi ha una infinitat de punts: els 1/3n estan tots inclosos, en n descrivint els naturals. Pero hi ha molt més, per eixemple 1/4 és un element del conjunt de Cantor.

Construcció numèrica

[editar | editar còdic]

Siga {Kα}αA una família no buida de subconjunts compactes d'un espai mètric X. Si l'intersecció de tota subcolección finita de {Kα}αA és no buida, αAKα també és no buida.

Demostració

[editar | editar còdic]

Supongam, per contradicció, que αAKα=ϕ, a on ϕ denota el conjunt buit. Per a cada αA, definimGα=XKα obert de X.

Prengam algun α0A fix. Llavors no existix cap punt pKα0 tal que pKα per a tota αA. Aixina {Gα}αA és una coberta oberta de Kα0compacte. Per això existixen α1,α2,...,αnA tals que

Kα0i=1nGαi.

Pero llavors

i=0nKαi =Kα0(Xi=1nXKαi)
=Kα0(Xi=1nGαi)
(i=1nGαi)(Xi=1nGαi)=ϕ.

És dir i=0nKαi=ϕ, lo que contradiu l'hipòtesis del lema.

Construcció numèrica del conjunt de Cantor

[editar | editar còdic]

Siga E0 l'interval [0,1]. Dividim este interval per tres i separem el segment (13,23).

Siga E1=[0,13][23,1] . Dividim abdós intervals, cada u en tres parts i separem els terços centrals.

Siga E2=[0,19][29,39][69,79][89,1].


Continuant d'esta manera; Obtenim una successió de conjunts compactes En, tals que:

  1. E1E2E3...
  2. En és l'unió de 2n intervals, cada u de llongitut 3n

El conjunt

=n=1En

Es diu conjunt de Cantor.[4]

És interessant destacar que és clarament compacte per ser tancat i subconjunt d'un conjunt compacte. Ademés, pel lema anterior, no és buit. Aixina, cap segment de la forma

(3k+13m,3k+23m) a on k i m són sancers positius

té punts en comú en , ya que són el tipo de segments que llevem en la construcció d'este conjunt.

Com tot segment (α,β) conté a un segment en la forma anterior, si es complix que

3m<βα6

no conté a cap segment.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Georg Cantor, On the Power of Perfect Sets of Points (De la puissance dones ensembles parfait de points), Acta Mathematica 4 (1884) 381--392. English translation reprinted in Classics on Fractals, ed. Gerald A. Edgar, Addison-Wesley (1993) ISBN 0-201-58701-7
  2. (1.996).Mèxic:24
    23-37.ISSN 1665-5478.Consultat el 25/05/2.012.
  3. GRIBBIN, John. Aixina de simple. El caos, la complexitat i l'aparició de la vida. Madrit, Crítica. ISBN 84-8432-716-7
  4. Walter Rudin. Principles of Mathematical Analysis. McGraw-Hill Education. ISBN 007054235X