El conjunt de Cantor, cridat aixina per ser aporte de Georg Cantor en 1883,[1] és un destacat subconjunt fractal de l'interval real [0, 1], que admet dos definicions equivalents:

  • la definició numèrica: és el conjunt de tots els punts de l'interval real [0,1] que admeten una expressió en base 3 que no utilise el dígit 1.
  • la definició geomètrica, de caràcter recursivo, que elimina en cada pas el segment obert corresponent al terç central de cada interval.
Conjunt de Cantor
D'esquerra a dreta, successius passos de la construcció geomètrica del conjunt de Cantor. Per a ilustrar la definició numèrica es destaquen quatre punts del conjunt (0, 2/3, 1 i 1/4) i la seua expressió en base 3.

Ademés d'una curiositat matemàtica, contradiu una intuïció relativa al tamany d'objectes geomètrics: és un conjunt de mida nula, pero no és buit ni numerable.[2]

Lo que Cantor no sabia era que este conjunt ya havia segut estudiat en 1875 per un matemàtic dublinés, Henry John Stephen Smith (1826-1883). Pero com Smith va fallir i el seu descobriment era pràcticament desconegut, va ser Cantor el que va quedar associat a este conjunt.[3]

Construcció geomètrica

Es construïx de modo recursivo donant els següents passos:

  • El primer pas és prendre l'interval [0, 1].
  • El segon pas és llevar-li el seu terç interior, és dir l'interval obert (1/3; 2/3).
  • El tercer és llevar als dos segments restants els seus respectius terços interiors, és dir els intervals oberts (1/9; 2/9) i (7/9; 8/9).
  • Els passos següents són idèntics: llevar el terç de tots els intervals que queden. El procés no té fi.

La figura mostra les sèt primeres etapes:

 

El conjunt de Cantor és el conjunt dels punts restants: entre ells, és clar que els extrems de cada subintervalo pertanyen 0 i 1, 1/3 i 2/3, 1/9, 2/9, 7/9 i 8/9, 1/27..., hi ha una infinitat de punts: els 1/3n estan tots inclosos, en n descrivint els naturals. Pero hi ha molt més, per eixemple 1/4 és un element del conjunt de Cantor.

Construcció numèrica

Lema

Siga {Kα}α∈A una família no buida de subconjunts compactes d'un espai mètric X. Si l'intersecció de tota subcolección finita de {Kα}α∈A és no buida, ⋂α∈AKα també és no buida.

Demostració

Supongam, per contradicció, que ⋂α∈AKα=ϕ, a on ϕ denota el conjunt buit. Per a cada α∈A, definimGα=X∖Kα obert de X.

Prengam algun α0∈A fix. Llavors no existix cap punt p∈Kα0 tal que p∈Kα per a tota α∈A. Aixina {Gα}α∈A és una coberta oberta de Kα0compacte. Per això existixen α1,α2,...,αn∈A tals que

Kα0⊂⋃i=1nGαi.

Pero llavors

⋂i=0nKαi =Kα0⋂(X∖⋃i=1nX∖Kαi)
=Kα0⋂(X∖⋃i=1nGαi)
⊂(⋃i=1nGαi)⋂(X∖⋃i=1nGαi)=ϕ.

És dir ⋂i=0nKαi=ϕ, lo que contradiu l'hipòtesis del lema.

Construcció numèrica del conjunt de Cantor

Siga E0 l'interval [0,1]. Dividim este interval per tres i separem el segment (13,23).

Siga E1=[0,13]∪[23,1] . Dividim abdós intervals, cada u en tres parts i separem els terços centrals.

Siga E2=[0,19]∪[29,39]∪[69,79]∪[89,1].

∙

∙


∙

Continuant d'esta manera; Obtenim una successió de conjunts compactes En, tals que:

  1. E1⊃E2⊃E3⊃...
  2. En és l'unió de 2n intervals, cada u de llongitut 3−n

El conjunt

∁=⋂n=1∞En

Es diu conjunt de Cantor.[4]

És interessant destacar que ∁ és clarament compacte per ser tancat i subconjunt d'un conjunt compacte. Ademés, pel lema anterior, ∁ no és buit. Aixina, cap segment de la forma

(3k+13m,3k+23m) a on k i m són sancers positius

té punts en comú en ∁ , ya que són el tipo de segments que llevem en la construcció d'este conjunt.

Com tot segment (α,β) conté a un segment en la forma anterior, si es complix que

3−m<β−α6

⇒∁ no conté a cap segment.


Referències

  1. ↑ Georg Cantor, On the Power of Perfect Sets of Points (De la puissance dones ensembles parfait de points), Acta Mathematica 4 (1884) 381--392. English translation reprinted in Classics on Fractals, ed. Gerald A. Edgar, Addison-Wesley (1993) ISBN 0-201-58701-7
  2. ↑ (1.996).«El conjunt de Cantor».Mèxic:24
    23-37.ISSN 1665-5478.Consultat el 25/05/2.012.
  3. ↑ GRIBBIN, John. Aixina de simple. El caos, la complexitat i l'aparició de la vida. Madrit, Crítica. ISBN 84-8432-716-7
  4. ↑ Walter Rudin. Principles of Mathematical Analysis. McGraw-Hill Education. ISBN 007054235X