Conjunt de Cantor
El conjunt de Cantor, cridat aixina per ser aporte de Georg Cantor en 1883,[1] és un destacat subconjunt fractal de l'interval real [0, 1], que admet dos definicions equivalents:
- la definició numèrica: és el conjunt de tots els punts de l'interval real [0,1] que admeten una expressió en base 3 que no utilise el dígit 1.
- la definició geomètrica, de caràcter recursivo, que elimina en cada pas el segment obert corresponent al terç central de cada interval.
Ademés d'una curiositat matemàtica, contradiu una intuïció relativa al tamany d'objectes geomètrics: és un conjunt de mida nula, pero no és buit ni numerable.[2]
Lo que Cantor no sabia era que este conjunt ya havia segut estudiat en 1875 per un matemàtic dublinés, Henry John Stephen Smith (1826-1883). Pero com Smith va fallir i el seu descobriment era pràcticament desconegut, va ser Cantor el que va quedar associat a este conjunt.[3]
Construcció geomètrica
[editar | editar còdic]Es construïx de modo recursivo donant els següents passos:
- El primer pas és prendre l'interval [0, 1].
- El segon pas és llevar-li el seu terç interior, és dir l'interval obert (1/3; 2/3).
- El tercer és llevar als dos segments restants els seus respectius terços interiors, és dir els intervals oberts (1/9; 2/9) i (7/9; 8/9).
- Els passos següents són idèntics: llevar el terç de tots els intervals que queden. El procés no té fi.
La figura mostra les sèt primeres etapes:
El conjunt de Cantor és el conjunt dels punts restants: entre ells, és clar que els extrems de cada subintervalo pertanyen 0 i 1, 1/3 i 2/3, 1/9, 2/9, 7/9 i 8/9, 1/27..., hi ha una infinitat de punts: els 1/3n estan tots inclosos, en n descrivint els naturals. Pero hi ha molt més, per eixemple 1/4 és un element del conjunt de Cantor.
Construcció numèrica
[editar | editar còdic]Lema
[editar | editar còdic]Siga una família no buida de subconjunts compactes d'un espai mètric . Si l'intersecció de tota subcolección finita de és no buida, també és no buida.
Demostració
[editar | editar còdic]Supongam, per contradicció, que , a on denota el conjunt buit. Per a cada , definim obert de .
Prengam algun fix. Llavors no existix cap punt tal que per a tota . Aixina és una coberta oberta de compacte. Per això existixen tals que
.
Pero llavors
| . |
És dir , lo que contradiu l'hipòtesis del lema.
Construcció numèrica del conjunt de Cantor
[editar | editar còdic]Siga l'interval . Dividim este interval per tres i separem el segment .
Siga . Dividim abdós intervals, cada u en tres parts i separem els terços centrals.
Siga .
Continuant d'esta manera; Obtenim una successió de conjunts compactes , tals que:
- és l'unió de intervals, cada u de llongitut
El conjunt
Es diu conjunt de Cantor.[4]
És interessant destacar que és clarament compacte per ser tancat i subconjunt d'un conjunt compacte. Ademés, pel lema anterior, no és buit. Aixina, cap segment de la forma
a on i són sancers positius
té punts en comú en , ya que són el tipo de segments que llevem en la construcció d'este conjunt.
Com tot segment conté a un segment en la forma anterior, si es complix que
no conté a cap segment.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Georg Cantor, On the Power of Perfect Sets of Points (De la puissance dones ensembles parfait de points), Acta Mathematica 4 (1884) 381--392. English translation reprinted in Classics on Fractals, ed. Gerald A. Edgar, Addison-Wesley (1993) ISBN 0-201-58701-7
- ↑ (1.996).Mèxic:24
- 23-37.ISSN 1665-5478.Consultat el 25/05/2.012.
- ↑ GRIBBIN, John. Aixina de simple. El caos, la complexitat i l'aparició de la vida. Madrit, Crítica. ISBN 84-8432-716-7
- ↑ Walter Rudin. Principles of Mathematical Analysis. McGraw-Hill Education. ISBN 007054235X
- Este artícul conté una traducció derivada de «Conjunto de Cantor» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.