Conca de Marajó

Com a mostra el mapa la conca sedimentaria de l'Amazones es troba a l'est del arc del Gurupá .

La conca de Marajó és una conca sedimentaria en el nort de Brasil que pren el seu nom de l'illa Marajó, en la desembocadura del ric Amazones. Cap a l'est esta separada de la conca sedimentaria de l'Amazones pel arc del Gurupá. En profunditat, la conca es compon de quatre subcuencas corresponents a rifts, formades durant un periodo de tectònica extensional en el Mesozoico. Dita extensió va ocórrer com a part del procés de l'obertura de l'oceà Atlàntic quan Gondwana es va fragmentar. Geeralment les grans falles normals en la conca tenen una orientació NW-SE. El llineament de Arari travessa la conca de SW a NE i és una falla de rumbo dextro-lateral.

Encara que les roques més antigues de la conca daten del Paleozoico, la farcidura principal de la conca són sediment del Cretácico i el Cenozoico fins al Oligoceno. D'acort a la cronologia i a la tectónica, se solen separar les seqüències sedimentàries en una etapa coetánea (sinrift) a la formació dels rift i una etapa posterior a la seua formació (postrift).