Comprensió moderna de la mitologia grega
El génesis de la comprensió moderna de la mitologia grega és considerada per alguns erudits com una reacció doble al final del XVIII contra "l'actitut tradicional de l'animositat mesclada en despreci feya el Cristianisme, la qual ha prevalgut per sigles", en la qual la reinterpretació Cristiana d'un Mit és una mentira o una faula que ha segut retinguda.[1] En Alemània, per l'any 1795, era quan estava creixent l'interés en Homero i la mitologia Grega. En Gotinga, Johann Matthias Gesner va escomençar a reviure els estudis Grecs i un nou esperit humanístic. El seu successor, Christian Gottlob Heyne, va treballar en Johann Joachim Winckelmann, i va establir les bases per a l'investigació mitològica Alemana i del món. Heyne va aprofitar el mit com a filòlec i va reformar la concepció d'antiguetat per sigle i mig, durant el qual l'antiga Grècia va exentar una influència intensa en la vida intelectual en Alemània.[2]
Enfocaments comparatius
Per a vore més detalls, revisar Mitologia comparada.
El desenroll de la filologia comparada en el XIX, junt en els descobriments del XX, va establir la ciència del mit. Des del Romanticisme, tot estudi dels mits és comparatiu. Wilhelm Mannhardt, James George Frazer, i Stith Thompson va amprar l'enfocament comparatiu per a recolectar i classificar els temes de folclor i mitologia.[3] En 1871 Edward Burnett Tylor va publicar la seua obra "Cultura Primitiva", en la qual va aplicar el método comparatiu i va tractar d'explicar l'orige i evolució de la religió.[4] El procediment de Tylor de juntar el material de cultures, ritos i mits de cultures lluntanes, va influenciar a Carl Jung i Joseph Campbell. D'acort a Robert Regal, El punt de vista romàntic de Campbell, és opost al punt de vista racional, un optimisat per antropòlec Victorià, Edwar Tylor i James Frazer.[5] Frazer adicionó un nou punt a l'enfocament comparatiu, insiriendo en que "Els Europeus més Antics" varen influenciar els mits grecs actuals, generant-se en el choc poblacions Europees Paleolítiques i les tribus Indo-Europees entrantes.
Max Müller va aplicar la ciència recent creada, Mitologia comparativa, per a estudiar els mits, en els quals va detectar els restants distorsionats de l'adoració de la naturalea Ària. Bronisław Malinowski va emfatisar les maneres en que els mits complixen les seues funcions socials. Claude Lévi-Strauss i uns atres estructuralista han comparat les relacions formals i coincidències en els mits del món.[3] Evans, mentres estudiava el món Minoica, va trobar regularitat en els Egipcíacs i proves d'evidència en est cercant, i el descobriment dels Hititas i els Ugarit. Civilisacions que tenien texts i monuments que varen servir com a material comparatiu.[6]
Interpretacions psicoanalítiques
Sigmund Freud posa l'idea que la comunicació simbòlica no depén de l'història cultural únicament, també dels treballs del psique. Freud va introduir una concepció transhistórica i biològica del home i vore el mit com una expressió d'idees reprimides. Les interpretacions dels somis és la base de les interpretacions dels mits per a Freud i el seu treball en els somis reconeixen l'importància de les relacions contextuals per a l'interpretació de qualsevol element individual en un somi. Esta sugerència podria dur a un acostament entre l'estructuralisme i els enfocaments psicoanalíticos del mit segons Freud.[7]
Carl Jung va ampliar l'enfocament sicològic transhistórico en la seua teoria del "inconscient colectiu" i els arquetips freqüentment trobats en els mits.[8] D'acort a Jung, "Els elements de l'estructura que forma mits deu estar present en el psique inconscient".[9] Comparant la metodologia de Jung en la teoria de Campbell, Segal conclou que "per a interpretar un mit, Campbell simplement identifica els arquetips del mit. Una interpretació de "l'Odissea", per eixemple, demostraria com la vida de Odiseo conforma una ruta Heròica. Jung, per un atre costat, considera l'identificació dels arquetips merament el primer pas de l'interpretació d'un mit.[5] Per a Jung, un mit tracta més de deus que d'un món físic; és sobre la ment humana i deu ser llegit en símbols.[10] Karyl Kerenyi, un dels fundadors d'estudis moderns en la mitologia Grega, va donar les seues opinions anticipades dels mits, per a aplicar la teoria de Jung dels arquetips.[11]
Referències
- ↑ Robert Ackerman, 1991. Introduction to Jane Ellen Harrison's "A Prolegomena to the Study of Greek Religion", xv
- ↑ F. Graf, Greek Mythology, 9
- ↑ 3,0 3,1 Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ D. Allen, Structure and Creativity in Religion, 9
* R.A. Segal, Theorizing about Myth, 16 - ↑ 5,0 5,1 R. Segal, The Romantic Appeal of Joseph Campbell, 332-335
- ↑ W. Burkert, Greek Religion, 24
- ↑ R. Caldwell, The Psychoanalytic Interpretation of Greek Myth, 344
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ C. Jung, The Psychology of the Child Archetype, 85
- ↑ R.A. Segal, Theorizing about Myth, 69
- ↑ F. Graf, Greek Mythology, 38
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Comprensión moderna de la mitología griega» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.