Anar al contingut

Comissió Warren

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Portada de l'informe de la Comissió Warren.

La Comissió Warren (nom oficial en anglés The President's Commission on the Assassination of President Kennedy) va ser creada el 29 de novembre de 1963 pel president dels Estats Units Lyndon B. Johnson per a investigar l'assessinat del president John F. Kennedy. La Comissió pren el seu nom del seu president, Earl Warren, magistrat i president de la Cort Suprema dels Estats Units.

El Congrés dels Estats Units va passar al Senat la Joint Resolution 137 autorisant la Comissió Presidencial per al reporte de l'assessinat del President John F. Kennedy, obligant l'atenció i el testimoni de testics i la producció d'evidència. Els seus 888 pàgines del reporte final va ser presentat al President Johnson el 24 de setembre de 1964 i fent-se públic tres dies despuix.

Es concloïa que el president Kennedy va ser assessinat per Lee Harvey Oswald i que havia actuat solament. També es conclou que Jack Ruby va actuar solament quan el va assessinar a Oswald dos dies despuix. A la Comissió se li varen trobar moltes controvèrsia que havien segut reptades per estudis realisats més tart.

La Comissió va prendre el nom no oficial pel Cap de la Comissió Earl Warren.[1] D'acort a publicacions i transcripcions de les conversacions telefòniques presidencials, molts dels oficials es varen opondre a formar part de la comissió i varis membres de la comissió varen prendre part solament de mala gana. Una de les seues principals reserves era que, en última instància, una comissió crearia més controvèrsia que consens.[2]

Formació

La creació de la Comissió Warren va ser una conseqüència directa de l'assessinat realisat per Jack Ruby sobre Lee Harvey Oswald el 24 de novembre de 1963 i vist per la televisió nacional en el sòtol de l'estació de policia de Dallas, Texas.

En l'impossibilitat d'un procés públic associat als errors de les Forces de la Policia de Dallas, conclusions que varen tancar el cas, el dubte va progressar en l'opinió pública.

El nou president Lyndon B. Johnson, originari de Texas, l'estat a on es va realisar el doble assessinat, s'enfronta en els riscs d'un carpiment de la seua presidència i confrontació en els resultats obtinguts per les autoritats de Texas, severament desacreditades i criticades, va decidir, despuix de vàries consultes incloure de manera particular a J. Edgar Hoover el director del FBI, per a crear una comissió presidencial de consulta per decret (orde eixecutiva n.º 11 130) del 29 de novembre de 1963. Este acte va permetre evitar una investigació independent liderada pel congrés i per un atre costat la no intromissió del Fiscal General, Robert F. Kennedy profundament afectat per l'assessinat del seu germà i la jurisdicció federal del qual podria haver segut aplicada en l'event de retir de la part de l'Estat de Texas pel benefici de les autoritats federals en Washington.

Al mateix temps, Nicholas Katzenbach nomenat posteriorment com a assessor despuix de l'assessinat de John F. Kennedy que va dur a la creació de la Comissió Warren en novembre 25 i va enviar un memoràndum a l'ajudant de Johnson, Bill Moyers en la Casa Blanca recomanant la formació d'una Comissió Presidencial que investigara l'assessinat. A combatre l'especulació d'una conspiració, Katzenbach va dir que els resultats de l'investigació del FBI devien fer-se públiques. Va escriure en part: "El públic deu estar satisfet que Oswald va ser l'assessí, que no tenia còmpliços que seguixen pròfucs.


Quatre dies despuix del memoràndum de Katzenbach, Johnson va fixar que les més prominents figures de la nació, incloent a Earl Warren, el president del Tribunal de Justícia dels Estats Units, a la comissió. Al principi Warren refutó el ser el cap de la comissió perque va afirmar el principi de llei d'un membre del poder judicial no podia estar al servici del poder eixecutiu. Açò va ser solament baix la pressió del President Lyndon Johnson, qui va parlar de tensions internacionals i el risc d'una guerra resultant de la mort del seu predecessor, per lo que va acordar ser cap de la comissió.

Els atres membres de la comissió varen ser favorits entre els representants dels partits Republicans i Demòcrates en abdós cambres (Senat i Cambra de Representant). Es va agregar al diplomàtic John J. McCloy antic president del Banc Mundial i a l'antic director de la CIA, Allen Dulles, despedit per John F. Kennedy en novembre de 1961, posterior al fracàs rotunt de l'invasió a Baïa de Cochinos en Cuba, en abril de 1961.

Atres membres de la comissió

Entre els assessors es trobava el posteriorment senador Arlen Specter, fallit en 2012 als 82 anys.

Referències

  1. ↑ «CBS News/New York Times General Election Panel Survey, November 1988». ICPSR Data Holdings (1989-09-26). Consultat el 2024-07-08.
  2. ↑ Beschloss, Michael R. (1997). "Taking charge: the Johnson White House tapes, 1963-1964". New York: Simon & Schuster.

Vore també