Comissió Trilateral
La Comissió Trilateral és una organisació internacional privada fundada en 1973, en el context de la Guerra Freda. Va ser creada per iniciativa de David Rockefeller, per llavors president del Chase Manhattan Bank i exmiembro eixecutiu del Council on Foreign Relations i del Grup Bilderberg. L'organisació aglutina a personalitats destacades de l'economia i els negocis de les tres zones principals de l'economia capitalista: Estats Units, Europa Occidental i Japó.
Funcionament
[editar | editar còdic]Els orígens de la comissió es troben en una reunió del Grup Bilderberg en 1972 en la qual David Rockefeller va propondre la creació d'una Comissió Internacional per a la Pau i la Prosperitat (International Commission of Peace and Prosperity). Per esta época, Estats Units es trobava enfrontat a l'Unió Soviètica en el marc de la Guerra Freda. Ademés existia certa discòrdia entre Estats Units i els seus aliats en Europa Occidental, Japó i Canadà. La Comissió Trilateral es va constituir oficialment en 1973 en personalitats de Japó, Amèrica del Nort (Estats Units i Canadà) i Europa Occidental[1]per a fomentar un diàlec polític i econòmic sustantiu en tot lo món capitaliste.
Zbigniew Brzezinski, un assessor de Rockefeller que era un especialiste en assunts internacionals (i més vesprada seria nomenat Assessor de Seguritat Nacional pel president Jimmy Carter de 1977 a 1981), va deixar l'Universitat de Columbia per a organisar el grup, junt en:[2]
- Edwin Reischauer, professor de l'Universitat de Harvard i embaixador d'Estats Units en Japó, 1961-1966
- George S. Franklin, director eixecutiu del Council on Foreign Relations en Nova York
- Gerard C. Smith, negociador dels Acorts SALT
- Henry D. Owen, director d'estudis de política exterior de la Brookings Institution
- Max Kohnstamm, European Policy Centre
- Robert R. Bowie, l'Associació de Política Exterior i director del Centre d'Assunts Internacionals de Harvard
- Marshall Hornblower, ex soci de Wilmer, Cutler & Pickering
- Tadashi Yamamoto, Centre d'Intercanvi Internacional de Japó.[3]
- William Scranton, exgobernador de Pennsilvània
- Alan Greenspan i Paul Volcker, abdós caps posteriors de la Junta de la Reserva Federal nortamericana.
La primera reunió de membres eixecutius va tindre lloc en Tòquio en octubre de 1973.[4]De fet l'inclusió de membres japonesos és la principal diferència en el Grup Bilderberg.[5]
Membres
[editar | editar còdic]La llista de membres de la Comissió Trilateral és pública.[6] Existix un top al número de membres per cada regió geogràfica: 135 de Norteamérica (EE. UU., Canadà i Mèxic), 184 d'Europa i 96 d'Àsia-Pacífic. Accepten alguns membres de països d'atres regions.
A setembre de 2021 la Comissió estava presidida per l'expresident del Banc Central Europeu Jean-Claude Trichet per Europa, Meghan O'Sullivan per Norteamérica i Akihiko Tanaka per la regió Àsia-Pacífic.[7]En 2024 el triumvirat ho formaven Axel Weber, Meghan O'Sullivan i Takeshi Ninami.[8]
Els membres deuen deixar la Comissió quan són designats per a un càrrec públic.[8]No obstant, sí poden ser membres parlamentaris en actiu que no formen part del govern.
Entre els dirigents polítics que han format part destaquen els expresidents d'Estats Units Bush pare, Jimmy Carter i Bill Clinton, l'ex secretari d'Estat d'Estats Units Henry A. Kissinger i el primer ministre britànic Keir Starmer.
Participació espanyola en la comissió trilateral
[editar | editar còdic]L'advocat espanyol Antonio Garrigues Walker també és membre de la Trilateral, aixina com Juan Vilallonga. Han segut també espanyols de la Trilateral en el passat, personalitats com Carlos Ferrer Salat, José Luis Cerón Ayuso, Emilio Ybarra, Claudio Boada Vilallonga, José Antonio Segurado, Jaime Carvajal i Urquijo i Jesús Aguirre i Ortiz de Zárate (duc consorte d'Alba). En setembre de 2013 eren membres de l'organisació els espanyols Ana Botí (consellera delegada de la filial britànica del Grup Santander i membre del consell d'administració de Coca-cola), Jaime Castellanos (empresari del sector de mijos de comunicació), Alfonso Cortina (expresident de Repsol), Pedro Miguel Echenique (físic teòric, antic membre del consell rector del Consell Superior d'Investigacions Científiques) de 2001 a 2007) i exvicepresidente d'Innobasque de 2008 a 2012), Óscar Fanjul (expresident de Repsol), Esther Giménez-Salines (ex rectora de l'Universitat Ramon Llull i consellera del Grup Santander), Abel Matutes (exministre d'Assunts Exteriors d'Espanya, president del Grup Matutes i propietari de Festa Hotel Group) i Ignacio Polanco (president del Grup Pressa).[9] Atres membres recents han segut Javier Solana (ex Alt Representant de Política Exterior de la UE), Borja Prat (president d'Endesa) i Fernando Rodés (conseller delegat del grup de comunicació Havas).[10]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «ABOUT THE TRILATERAL COMMISSION». Archivat des d'el original, el 28 de setembre de 2018.
- ↑ “The Trilateral Commission (North America) Records“. Rockefeller Archives. rockarch.org
- ↑ Tadashi Yamamoto, pioneer of international exchange, dies at 76, Asahi Shimbun.
- ↑ «Trenta anys de la Comissió Trilateral». Archivat des d'el original, el 24 d'agost de 2020. Consultat el 21 de març de 2017.
- ↑ «Trilateral Commission Membership». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 13 de juny de 2010. Consultat el 2022-09-08.
- ↑ Disponible en https://www.trilateral.org/about/members-fellows/
- ↑ Membership September 2021 [1] archivat en Wayback Machine.. Trilateral Commission.
- ↑ 8,0 8,1 «Leadership, Members & Fellows» (en en). Consultat el 17 de setembre de 2024.
- ↑ «The trilateral commissió» (en anglés). Trilateral.org. Archivat des d'el original, el 29 d'octubre de 2013. Consultat el 27 d'octubre de 2013.
- ↑ «[2]». Consultat el 2022-09-08 (en és).
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Comisión Trilateral» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.