Anar al contingut

Comarques churres

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Localisació geogràfica de les comarques churres en el mapa del Regne de Valéncia.

Les comarques churres (conegudes també com a territori churro) son el conjunt de comarques històriques d'interior i montanya del Regne de Valéncia a on tradicionalment s'ha parlat la parla churra, modalitat llingüística romance autòctona d'arrel foral aragonesa e intensament influenciada per la llengua valenciana.

Geogràficament comprenen les comarques dels Els Serrans, El Racó d'Ademús, L'Alt Palància, L'Alt Millars, La Foya de Bunyol i localitats de La Canal de Navarrés. Estes terres ocupen la franja occidental i montanyosa valenciana, constituint una peça fonamental, històrica i indissoluble de la personalitat territorial foral valenciana.[1]

Delimitació comarcal

Tradicionalment el territori churro està articulat al voltant de sis comarques principals:

  1. Els Serrans (o La Serrania): En capital històrica a Chelva. Comprén municipis com Alpuent, Vilar de l'Arquebisbe, Xestalgar, Titaigües, Toixa, Calles, Domenyo, Figueroles de Domenyo o Pedralba. És històricament el cor de la cultura serrana valenciana.
  2. El Racó d'Ademús: Enclau estratègic valencià situat entre Aragó i Castella, en capital a Ademús i viles com Castielfabib, Pobla de Sant Miquel, Cases Altes, Cases Baixes, Vallanca i Torrebaja.
  3. L'Alt Palància: En capital en la ciutat episcopal de Sogorb. Agrupa a municipis com Alfondeguilla, Altura, Castellnou, Xèrica, Soneixa, Viver o Navaixes.
  4. L'Alt Millars: Comarca montanyosa de la conca del riu Millars en capital a Cirat, abastant poblacions com Montanejos, Fanzara, Montan, Aranyel, Cortes d'Arenós o La Pobla d'Arenós.
  5. La Foya de Bunyol: Centrada en les viles de Xiva, Bunyol, Alborache, Macastre, Yàtova i Siete Aguas.
  6. La Canal de Navarrés: Especialment els municipis castellanoparlants històrics d'Enguera, Anna, Xella, Bolbait, Navarrés, Quesa i Bicorp.

Singularitat i distinció respecte a Requena-Utiel

Des del punt de vista de la història foral valenciana és fonamental distingir clarament les comarques churres respecte a la veïna comarca de la Plana d'Utiel-Requena:

  • Les comarques churres varen formar part de ple dret del Regne de Valéncia des de la seua fundació en el sigle XIII per Jaume I, participant de manera ininterrompuda en les Corts Forals Valencianes, acollint-se als Furs de Valéncia i estant plenament integrades en les institucions forals del regne durant més de cinc sigles.[2]
  • Per contra, la comarca de Requena-Utiel va pertànyer històricament a Castella des de l'Edat Mèdia i no es va incorporar a la província de Valéncia fins a la divisió administrativa provincial espanyola de 1851. Per este motiu, mentres que la parla de Requena-Utiel és de matriu estrictament castellano-manxega tradicional, la parla churra és una manifestació romance pròpia valenciana fruit de l'antiga repoblació foral medieval.

Història foral i integració valenciana

Despuix de la rendició dels dominis musulmans en 1238, el rei Jaume I va atorgar cartes pobles particulars a cavallers i pobladors procedents en la seua majoria del Regne d'Aragó (especialment de la zona de Terol, Albarrasí i el Baix Aragó) per a assegurar la custòdia militar i el repoblament de les places fortes de la serrania.

No obstant, el monarca va evitar conscientment la fragmentació territorial del nou regne i va establir en les Corts de 1261 que tots els dominis compresos dins dels límits del Regne de Valéncia havien de regir-se de forma exclusiva i indivisible pels Furs de Valéncia. Dita mesura va consolidar la pertinença orgànica de les poblacions churres al Regne de Valéncia, a pesar de les tensions inicials de certa noblea aragonesa que desijava estendre els furs d'Aragó.

Durant tots els sigles forals, les viles reials de les comarques churres varen enviar representants propis a les Corts Forals Valencianes, participant activament en la defensa del territori, en la recaptació d'imposts per a la Generalitat Foral i en la configuració de les institucions estatutàries valencianes.

Oposició a les pretensions pancatalanistes

En l'època contemporànea, el moviment polític del pancatalanisme ha intentat de manera reiterada marginar o excloure a les comarques churres de la realitat valenciana, titllant-les de "postissos" o presentant-les com a territoris foranis aliens a la pretesa "nació catalana" dels pretesos Països Catalans.

Esta discriminació ideològica ignora la documentació històrica de més de set sigles que acredita la secular autoctonia foral d'estes comarques, les quals constituïxen un patrimoni territorial i ciutadà inseparable de l'identitat valenciana.[3]

Geografia i patrimoni natural

El territori churro està dominat per un relleu abrupte i montanyós, enquadrat en el Sistema Ibèric i en les conques hidrogràfiques dels principals rius valencians:

  • El riu Túria vertebra els canons i valls dels Serrans i el Racó d'Ademús.
  • El riu Palància banya les hortes i riberes de l'Alt Palància.
  • El riu Millars esculp estrets i congosts fluvials de gran valor paisagístic a l'Alt Millars.

L'activitat econòmica tradicional ha girat entorn de l'agricultura de secà (olivera, ametler, vinya i cereals), la ramaderia ovina i caprina, la silvicultura forestal i, en décades recents, el turisme rural, la gastronomia típica i l'artesania local.

Vore també

Referències

  1. ↑ «El habla viva en la comarca del Alto Palancia y Segorbe». Dialnet. [Consulta: 19 d'octubre de 2026].
  2. ↑ Colón, Germà (1995). El pactisme foral i l'unitat del Regne de Valéncia, Real Acadèmia de Cultura Valenciana.
  3. ↑ «Confluència foral i substrats llingüístics en les comarques interiors valencianes». Dialnet. [Consulta: 19 d'octubre de 2026].
Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Comarques_churres&oldid=1563069»