Anar al contingut

Colege Sant Antonio (Carcaixent)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El Colege Sant Antonio de Pàdua o Franciscanos de Carcaixent és un històric convent i centre d'ensenyança, localisat en Carcaixent, província de Valéncia (Espanya), els orígens de la qual es remonten als primers anys d'el XVII. En l'actualitat impartix ensenyança primària, secundària i bachillera.

Orígens

[editar | editar còdic]

L'originari convent de Sant Francisco de Carcaixent (1602-1835) va ser fundat el 6 de juliol de 1602, en autorisació del patriarca Sant Joan de Ribera, arquebisbe i virrey de Valéncia, en un solar donado per la Vila de Carcaixent. Es varen iniciar les obres en octubre d'eixe any seguint les llínees dels convents alcantarinos, caracterisats per la seua senzillea i austeritat. Es va construir un menut claustre en el seu pati i cisterna en el centre, a la dreta de l'iglésia. L'edifici constava d'una planta baixa i dos pisos d'estil renaixentiste. Rodava l'edifici una extensa horta, una plaça en la frontera de l'iglésia, cridada del compàs dels tarongers i una avinguda de ciprers i tarongers.


De tot l'històric conjunt, en l'actualitat es conserva l'iglésia, el cor alt de la qual comunicava en el claustre superior del convent i el aguamanil de 1769. Les seues capelles varen ser patrocinades per ilustres famílies valencianes, com els Noguera, Albelda, Garrigues, Lemos, monsenyor Gaspar Selma, etc., algunes d'elles en dret a enterrament. Varen destacar la capella de Sant Pascual Bailón, la de Sant Blas i la de la Tercera Orde.

La comunitat religiosa es dedicava des de la seua fundació a l'ensenyança, en una càtedra de teologia establida en 1724. En el XVIII es va fundar també una Escola Pública de Gramàtica finançada pels jurats de la vila, que va perdurar fins a la Desamortisació. Atres activitats destacades dels flares va ser la predicació i l'assistència a malalts, especialment en la pesta de 1648.

En juny de 1813 l'invasió dels francesos va obligar als flares a abandonar el convent, que va ser saquejat i cremat. Varen retornar en febrer de 1814. En el trieni lliberal, en 1821, li anexionaron el convent de San Onofre de Xàtiva, que no complia les exigències de les lleis governamentals vigents.

El 25 d'agost de 1835, despuix de doscents treinta y dos anys, els monges varen abandonar definitivament el convent, a conseqüència del decret d'exclaustración de Mendizábal. L'edifici va ser destinat a servicis públics municipals. Alguns d'estos servicis encara perduren en l'actualitat. L'iglésia va passar al arzobispado de Valéncia.

El Colege Sant Antonio de Pàdua

[editar | editar còdic]

Els franciscanos de Valéncia varen poder tornar a organisar-se com a província en 1878, pero no havien retornat a Carcaixent. En estos anys, un matrimoni de la vila, Melchor i María Antonia Picot, varen deixar als religiosos una casa, junt a l'iglésia de Sant Francisco, i uns camps, per a construir un convent nou, que no va fructificar. En 1913 Agustín García Oquendo, va llegar en el seu testament als franciscanos les seues cases del carrer de Santa Ana per a establir un centre de cultura, que varen ser acceptades per l'orde. Els flares varen prendre possessió de la casa despuix de 88 anys d'absència. Les obres d'adaptació del nou convent iniciades per fra Maseo Company varen ser dirigides per l'arquitecte Juan Rius Cogollos. El colege va obrir les seues portes el 12 de novembre de 1923 en més d'un centenar d'alumnes matriculats. En 1928 es va inaugurar el saló d'actes i el saló d'estudis. Hi havia un bell pati de rajola a cara vista, que encara es conserva. Encara es conserva un dels escuts blasonados de les cases d'Agustín García.

En el colege es donaven classes de primera ensenyança, de comerç i de contabilitat, mecanografía i dret comercial, càlcul mercantil, anglés i francés. Posteriorment es varen impartir els estudis de bachillerat elemental i classes nocturnes per als jóvens que treballaven. Es va establir també el mediopensionado. Els franciscanos varen recuperar l'iglésia de l'antic convent de Sant Francisco en 1931.

El triumfo del Front Popular en febrer de 1936, va iniciar una convulsa etapa per al colege. En maig d'eixe any els religiosos varen tindre que eixir violentament del seu convent. El colege va ser incendiat, desplomant-se tot el pabelló del carrer de Santa Ana, i l'iglésia de Sant Francisco devastada. Alguns membres de la comunitat varen ser assessinats. Conclosa la Guerra Civil, es va recomençar la vida comunitària. El centre estudiantil va ser reaperturado en octubre de 1939 produint-se la fusió en la Acadèmia Julián Ribera. Es varen impartir els cursos de primera ensenyança i bachillerat elemental, es varen adequar els qüestionaris als renovats plans d'estudi i es va establir la mija pensió. Pronte es va establir també l'internat. La fama del colege va fer que contara en les seues aules en alumnes procedents de la ciutat veïna d'Alzira i atres municipis de la província de Valéncia.

El colege va celebrar les seues bodes d'argent (25 anys) en 1948. En 1960 es va construir un nou edifici per a atendre la demanda d'escolarisació. En 1973 es varen celebrar les bodes d'or del Colege (50 anys). En 1977 es va produir una ampliació, les obres de la qual varen ser dirigides per l'arquitecte i exalumno Salvador Calatayut. En 1998 es varen celebrar les bodes de diamant (75 anys), en els actes dels quals va participar el franciscano i arquebisbe de Sevilla, monsenyor Carlos Amic Vallejo.

Rectors del Colege

[editar | editar còdic]

El Colege va estar regit des del principi per la figura del Rector, les funcions del qual consistien en la representació de l'orde religiosa propietària i la funció acadèmica. Abdós funcions varen ser separades en 1982 en dos càrrecs: el Representant del Titular i el Director Acadèmic, que podrien eixercitar una o dos persones. (Vejau taula).

Rector Periodo Senyes biogràfiques
Fra Conrado Ángel Roig 1923-1924 Font Encarroz, 1883 - Pegue, 1955. Llector general de Teologia. Superior (Guardià) dels Convents de Pegue i Cocentaina. Secretari, croniste provincial i conseller (Definidor) provincial.
Fra Francisco Ferrer Merín 1924-1927 Cocentaina, 1887 - Madrit, 1954. Rector del colege d'Ontinyent. Superior del convent de Sant Fermín dels Navarresos i de Sant Francisco el Gran de Madrit. Gran Creu d'Alfonso X el Sabio.
Fra Luis Ángel Roig 1927-1929 Font Encarroz, ¿? - Pegue, 1952. Escritor i poeta. Superior dels convents de Blau (Argentina), Benisa i Carcaixent. Professor de francés i llatí en el seminari menor franciscano de Benisa.
Fra José Antonio Arnau Martínez 1929-1930 Biar, 1901 - Valéncia, 1971. Comissari provincial, superior dels convents de Carcaixent i Terol. Conseller, custodie, ministre provincial i visitador general.
Fra Rebuig María Reig Moltó 1930-1933 Cocentaina, 1874 - Almansa, 1936. Conseller Provincial, superior dels convents de Valéncia, Terol i Carcaixent. Va morir assessinat durant la Guerra Civil.
Fra Luis Ángel Roig 1933-1934 Segon mandat.
Fra Joaquín Ivars Ferrer 1934-1936 Benisa, 1882 - Ontinyent, 1965. Llicenciat en Ciències. Conseller provincial, superior-rector dels convents d'Ontinyent i Carcaixent.
Fra Eusebio Arbona Guitart 1939-1940 Pegue, 1896 - Benisa, 1982. (Alacant). Mestre i meteoròlec. Superior dels convents de Carcaixent i Sant Esperit. Creador del jardí botànic i de l'observatori meteorològic del Colege.
Fra Demetrio Moltó Vicent 1940-1943 Cocentaina, 1877 - Valéncia, 1951. Professor de Llatí. Mestre de seminaristes franciscanos, superior dels convents de Benisa, Benigánim, Terol, Valéncia, Sant Esperit del Mont i Segorbe. Conseller, custodie i ministre provincial.
Fra Miguel Oltra Hernández 1943-1946 Simat de Valldigna, 1911 - Madrit, 1982. Doctor en Teologia per l'Universitat de Münster (Alemània). redactor de la revista Veritat i Vida. Conseller i custodie provincial. Fundador de la Germandat Sacerdotal Espanyola i de la Germandat Universitària.
Fra Juan María Nadal Moltó 1946-1952 Cocentaina, 1912 - Gilet, 1994. Superior dels convents de Carcaixent i Cocentaina. Mestre de filòsofs i de novicios, conseller provincial, visitador general de Catalunya i Cantàbria. En 1967 va ser destinat a la Custòdia d'Argentina, en a on va permanéixer sis anys.
Fra Luis María Torres Parra 1952-1955 Biar, ¿? - Valéncia, 1957. Guardià dels convents de Valéncia i Carcaixent. Secretari i definidor provincial.
Fra Anselmo Martín Moltó 1955-1958 Cocentaina, 1924 - Valéncia, 1993. Llicenciat en Filosofia. Mestre de seminaristes filòsofs. Guardià (superior) del convent de Sant Esperit. Definidor, vicari i ministre provincial.
Fra Rebuig Agulló Pascual 1958-1961 Cocentaina, 1930. Educador, sicòlec i acadèmic. Secretari i ministre provincial. Croniste i archivero provincial. Membre de la Associació d'Archiveros Eclesiàstics d'Espanya, membre de la Associació de Cronistes de Valéncia. Vicepostulador provincial de les causes de beatificació. Acadèmic de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana. Residix en el convent de Sant Lorenzo de Valéncia.
Fra Miguel Oltra Hernández 1961-1965 Segon mandat.
Fra Simón Sáez Peretó 1965-1967 Pegue. Educador i mestre de novicios. Superior dels convents de Cocentaina i Carcaixent. Superior provincial-delegat dels convents d'Argentina depenents de Valéncia. En l'actualitat residix en Argentina.
Fra Anselmo Martí Moltó 1967-1970 Segon mandat.
Fra Jacinto Fernández-Llarc Méndez 1970-1971 Madrit, 1928 - 1986. Llicenciat en Filosofia i Lletres. Docent en els coleges de Benisa, Saragossa, Carcaixent i Ontinyent. La seua obra meritòria va ser la Positio Històrica de la Vida i Obra de Fra Junípero Serra, pas necessari per a conseguir de la Sagrada Congregació dels Sants la declaració de Venerable. Va traduir de l'anglés la Vida del Pare Serra, del Pare Geiger.
Fra Francisco Baselga Esteve 1971-1973 Valéncia, 1936 - Carcaixent, 2000. Docent i superior dels convents d'Ontinyent i Casp. Durant molts anys ha estat en Terra Santa al servici dels pelegrinages als Sants Llocs.
Fra José Luis García-Rodrigo 1973-1982 Saragossa, 1929. Llicenciat en Geografia i Història per l'Universitat de Valéncia, assignatura que ha vingut impartint en el Colege. En l'actualitat residix en el Colege La Concepció d'Ontinyent.
Representant del Titular/Director Acadèmic Periodo Senyes biogràfiques
Fra Enrique Ferrairó Escolano 1982-1985 Real de Gandia, 1935. Docent i morador dels convents de Saragossa, Burbáguena i Pegue, a on ha segut superior i a on residix en l'actualitat.
Fra José Luis García-Rodrigo 1985-1992 Segon mandat.
Fra José Luis García-Rodrigo/Fra Antonio Barceló 1992-1994 Fra José Luis García-Rodrigo: segon mandat.

Fra Antonio Barceló: Casp, 1936. Llicenciat en Pedagogia per l'Universitat de Valéncia. Rector dels coleges de Burbáguena i Ontinyent.

Fra Juan José Sáez Peretó/Fra Antonio Barceló 1994-1995 Fra Juan José Sáez Peretó: Pegue, 1935. Llicenciat en Pedagogia per l'Universitat de Grottaferrata (Roma). Superior dels convents de Burbáguena, Terol, Petra (Mallorca), Cocentaina i Cullera. Va ser administrador provincial i rector del seminari franciscano en Burjassot. Durant el seu mandat el Colege va celebrar el seu 75 Aniversari, es varen implantar els quatre anys d'Ensenyança Secundària i es va obrir el laboratori d'idiomes, l'aula d'informàtica i la de tecnologia.
Fra Juan José Sáez Peretó/Fra José Benito Vidal 1995-1997 Fra Juan José Sáez Peretó: vejau més dalt.

Fra José Benito Vidal: Alcudia de Crespins, 1939 - Carcaixent, 2008. Llicenciat per l'Universitat de Valéncia. Professor de llatí, geografia i Història. Administrador.

Fra Juan José Sáez Peretó 1997-2000 Vejau més dalt.
Fra Jaime Pellicer Marque 2000-2003 Bellreguard, 1940. Llicenciat en Filologia hispànica per l'Universitat de Granada. Professor de lliteratura d'AIXÒ, BUP i COU. Va ser superior dels convents de Burbáguena i Terol.
Fra Jaime Pellicer Marque/Fra Pedro Aparicio Soriano 2003-2006 Fra Jaime Pellicer Marco: vejau més dalt.

Fra Pedro Aparicio Soriano: Soneja, 1959. Diplomat en Magisteri. Professor del Colege des de 1987.

Fra Fernando Os Iranzo/Fra Pedro Aparicio Soriano 2006-2008 Fra Fernando Os Iranzo: Turís, 1967. Llicenciat en Teologia per l'Universitat de Valéncia. Va estudiar l'especialitat de Pastoral en Madrit. Professor del colege des de 2001. És conseller provincial i encarregat de Pastoral Jovenil dels franciscanos de Valéncia.

Fra Pedro Aparicio Soriano: vejau més dalt.

Fra Fernando Os Iranzo/ Francisco José Vila Jorques 2008-2011 Fra Fernando Os Iranzo: vejau més dalt.

Francisco José Vila Jorques: Xàtiva,1967. Llicenciat en Filologia hispànica, especialitat, lliteratura. És professor del colege des de 1993.

Fra Miguel Sempere Calatayut / Moisés Morals Alandete 2011-2014 Moisés Morals Alandete: Algemesí, 1974. Llicenciat en Filologia Hispànica i Filologia Catalana per l'Universitat de Valéncia. És professor del colege des de 1999.
Juan José Ceba Pardo 2014-2020 Juan José Ceba Pardo: Alzira, 1968. Llicenciat en Ciències Biològiques, especialitat Bioquímica per l'Universitat de Valéncia. És professor del colege des de 1998.
Miguel Ángel Camarasa Palència 2020

Referències

[editar | editar còdic]