Colònia clonal

Una colònia clonal d'àlbers en el bosc nacional Fishlake

Una colònia clonal de Iris germanica. Noten-se els brots rizomáticos pels que la planta es reproduïx.

Una colònia clonal o genet és un grup d'individus genèticament idèntics, tals com plantes, fongos o bactèries, que han creixcut en un determinat lloc, tots originats d'un sol antepassat per reproducció vegetativa, no sexual. En les plantes, un individu de tal població es coneix com un ramet. En els fongos, els individus es referixen normalment als cossos fructífers visibles o bolets que es desenrollen a partir d'un micelio comú que, encara que s'estén sobre un àrea gran, permaneix amagat en el sol. Les colònies clonales són colònies biològiques comunes en moltes espècies de plantes. Encara que moltes plantes es reproduïxen sexualment per mig de la producció de llavors, la reproducció es produïx per estolons subterràneus o rizomes en algunes plantes. Per damunt del sol, estes plantes semblen ser individus distints, pero baix terra permaneixen interconectadas i són totes clons de la mateixa planta. No obstant, no sempre és fàcil reconéixer una colònia clonal, especialment si s'estén baix terra i està també reproduint-se sexualment.

Métodos d'establiment

Els principals métodos d'establiment de colònies clonales, segons la classe d'organismes, són:

• en la majoria de les plantes leñosas, les colònies clonales poden sorgir per àmplies raïls que, a intervals, envien nous brots, cridats refillols;
• els arbres i arbusts que tinguen branques que apleguen a tocar el sol poden formar colònies via acodos, per eixemple, el sauce i la morera;
• algunes trepadores formen naturalment raïls adventicies en les seues tallos, que arraïlen en el sol quan eixos brots entren en contacte en el sol, per eixemple, l'hedra i la vinya de trompeta;
• en atres trepadoras, el enraisament del brot quan els nodos entren en contacte en el sol pot establir una colònia clonal, per eixemple, Wisteria;
• alguns falagueres i moltes plantes en flors herbàcies formen a sovint colònies clonales via brots subterràneus horisontals, cridats rizomes, per eixemple, la falaguera Matteuccia struthiopteris i solidago;
• un número de plantes en flors herbàcies formen colònies clonales per mig de la superfície horisontal, derivant els denominats estolons o corredors, per eixemple, la fraula i moltes atres herbes;
• plantes no leñosas en òrguens d'almagasenament subterràneus, com bulbos i tubèrculs, també poden formar colònies, per eixemple, el narciso i el safrà;
• unes poques espècies de plantes poden formar colònies via plántules adventicias que es formen sobre els fulls, per eixemple, la Kalanchoe daigremontiana i la Tolmiea menziesii;
• unes poques espècies de plantes poden formar colònies via llavors asexuals, cridades apomixis, com per eixemple, el dent de lleó.

Récort de colònies

Hi ha un grup de 47 000 àlbers temblones (Populus tremuloides) (malnomenat «Pando»), de les montanyes Wasatch, Utah, EE. UU., que ha demostrat ser un únic clon conectat pel sistema radicular i que a voltes es considera que és l'organisme, per massa, més gran del món, ya que comprén 43 ha. És possible que hi haja atres colònies clonales desconegudes d'arbres que rivalicen o superen eixe tamany.

L'única planta coneguda de Lomatia Rei (Lomatia tasmanica) en Tasmania és una colònia clonal que s'estima té 43 600 anys. Un atre candidat possible d'organisme més antic en la terra és un lloc de la marina planta de Posidonia oceanica en la mar Mediterrànea, que podria tindre fins a 100 000 anys.

Bibliografia

• Cook, R. E.(1983).«Clonal plant populations».American Scientist.71: 244–253.
• Kricher, J. C., & Morrison, G. (1988). A Field Guide to Eastern Forests, pp. 19-20. Peterson Field Guide Séries. ISBN 0-395-35346-7.