Anar al contingut

Pando (arbre)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Pando (arbre)

Pando, o el jagant temblón (en inglés: The Trembling Giant), és una colónia clonal sorgida a partir d'un únic àlber temblón masculí (Populus tremuloides) localisada en l'estat d'Utah, en Estats Units.

A partir de marcadors genètics s'ha determinat que tota ella forma part d'un únic organisme vivent[1] en un sistema massiu de raïls baix terra. S'estima que la planta pesa de forma colectiva aproximadament unes 6615 tonelladas, lo que la convertix en l'organisme vivent més pesat.[2] El sistema radicular de Pando es considera entre els organismes vivents més vells del món, en una edat aproximada de 80 000 anys,[3] encara que el método utilisat per a esta estimació (feta quan les condicions climàtiques eren menys propícies per a la germinació) no troba fonament en l'evidència actual de les condicions de germinació.[4]

Nom

El nom de Pando va ser elegit perque en llatí una de les accepcions del verp "pando, is» és estendre,[5] mentres que el sobrenom de «el jagant temblón» pot atribuir-se al nom comú àlber temblón, que reben el Populus tremuloides i atres espècies d'àlber per l'agitació que el vent produïx en els seus fulls.

Història

Una colónia d'àlbers en el bosc nacional Fishlake

Es creu que Pando va créixer en condicions ideals: freqüents incendis varen evitar que el seu principal competidor, les coníferas, colonisaren l'àrea; i els canvis climàtics, transitant d'un patró d'ambient mullat-humit a un semiárido, varen detindre la seua expansió a través de llavors i la presència competitiva d'àlbers jóvens.

Durant els intensos incendis, l'organisme va sobreviure a través del seu sistema de raïls en crear nous brots en acabant de que els fòcs violents s'hagueren extinguit. Si l'edat postulada és correcta, el clima en el que Pando va nàixer és remarcadament diferent al de hui en dia. La seua reproducció és asexual; i es multiplica per mig de estolones, brots a partir de les seues raïls que terminen per convertir-se en brots adults. S'estima que fa aproximadament 10 000 anys que Pando va tindre la seua última floració, d'acort en un informe de l'OCDE:


Els grups clonales del P. tremuloides a l'est de Norteamérica són molt comuns, pero generalment menors a una hectàrea en tamany, mentres que en àrees dels grups d'Utah s'ha observat que apleguen a una extensió de 80 hectàrees (Kemperman i Barnes). En l'oest semi-àrit dels Estats Units alguns arguyen que la seua expansió a través de llavor no s'ha produït des de l'última glaciació, fa uns 10 000 anys (Einspahr i Winton 1976, McDonough 1985). Certament, alguns biòlecs creuen que els clons de l'oest podrien ser tan vells com un milló d'anys (Barnes 1966,1975). S'afirma que un clon nomenat com "Pando" (del llatí, "(yo) escampe") cobrix 47 hectàrees, contenint més de 47 000 brots i pesa més de 6 millons de quilograms, fent-ho l'organisme més gran conegut (Grant et al. 1992, Milton i Grant 1996).
OCDE, Consensus Document on the Biology of Populus L. (Poplars)

No obstant, atres especialistes han observat que la floració i la germinació a gran escala s'han produït freqüentment en anys de sequia durant l'era moderna,[4] invalidant el método de datació.

Pando va ser descobert per Burton Barnes, de l'Universitat de Míchigan, en la década de 1970, i va ser estudiat en detalle per Michael Grant, de l'Universitat de Colorat en Boulder, en 1992.

Vore també

Referències

  1. ↑ Pando, Servici Nacional de Parcs dels EE.UU.
  2. ↑ Genetic Variation and the Natural History of Quaking Aspen, Jeffry B. Mitton; Michael C. Grant, BioScience, Vol. 46, No. 1. (Jan., 1996), pp. 25-31.
  3. ↑ Quaking Aspen, Servici de Parcs Nacionals de Bryce Canyon
  4. ↑ 4,0 4,1 Sistema d'informació sobre els efectes del fòc del Servici Forestal dels EE.UU.: Populus tremuloides botanical and ecological characteristics
  5. ↑ [1]