Prometeo (arbre)
Prometeo (també conegut com WPN-114) era un pi de l'espècie Great Basin Bristlecone Pine (Pinus longaeva), situat en una zona montanyosa a l'est de l'estat de Nevada en Estats Units, que tenia prop de 5000 anys d'edat quan va ser talat en 1964.
Constituïx l'organisme no pertanyent a una colónia clonal més antic conegut, en prop de 5000 anys d'edat. L'arbre va ser tallat i derribat el 6 d'agost de 1964 per un estudiant graduat al servici del departament de Servici Forestal dels Estats Units en propòsits d'investigació científica. La decisió de la seua tala seguix sent objecte de controvèrsia molts anys despuix i existixen diferents versions sobre els fets. El nom de «___protected_title_4___» fa alusió a la figura mitològica grega de Prometeo, qui va furtar el fòc als deus i li'l va donar als humans.
Sobre l'arbre

L'arbre formava part d'una població de pins bristlecone que creix en ribera lateral d'un antic glaciar del pico Wheeler, a l'est de Nevada, entorn al com es va establir, en 1986, el parc nacional de la Gran Conca (Great Basin National Park en anglés). La població de pins bristlecone està a lo manco dividida en 2 subpoblacions distintes, una de les quals és accessible per una ruta coneguda. No obstant, Prometeo va créixer en un àrea accessible anara d'eixa ruta.
Entre 1958 i 1961, un grup de naturalistes li varen donar nom als espècimen més distintius i grans d'esta arboleda, entre els que s'incloïa a Prometeo (“Prometeus” en anglés). La designació WPN-114 li va ser donada per l'investigador original Donald R. Currey, i es referia a ell com el 114.º arbre muestreado per ell per a la seua investigació en el comtat de White Pine, en Nevada.
El conteo d'anells en la secció de l'arbre realisada per Currey va tirar una sifra de 4844. Alguns anys despuix, la sifra es va elevar a 4862 en ser revisada per Donald Graybill, del Laboratori d'Investigació d'Anells d'Arbres de l'Universitat d'Arizona. No obstant, este registre es va realisar en una secció del tronc 2,5 metros per damunt de la base de l'arbre, ya que els anells més interns desapareixien per baix d'eixe punt. Tenint en conte els anys requerits per a alcançar eixa altura, més una correcció segons el número estimat d'anells perduts —lo que no és rar en els arbres que creixen en llínea—, és provable que l'arbre tinguera a lo manco 5000 anys d'edat quan va ser talat. Açò ho va convertir en l'organisme no clonat més vell jamai conegut, sobrepassant l'edat de l'arbre Matusalén del bosc White Mountains Schulman en Califòrnia al que se li estima una edat superior a 4700 anys.
Prometeo està considerat com l'organisme més vell no clonat (o rebrotat) jamai conegut, en contrast a uns atres com alguns arbusts de tipo creosota o àlbers temblones. Estos dos últims es reproduïxen per mig de rebrots que són estrictament el mateix individu, encara que cap d'estos rebrots alcance una edat particularment alta. Baix este segon criteri, l'organisme vivent més vell és un àlber temblón localisat en Utah, conegut com Pando, en uns 80 000 anys d'edat. Prometeo és, puix, l'organisme no clonat més vell descobert, en les seues capes internes de més de 5000 anys d'edat. És possible, no obstant, que existixca algun espècimen major l'edat del qual encara no haja segut determinada. En els bristlecones és notòriament difícil de determinar l'edat, pel seu creiximent retortillat, i ademés actualment el tall dels arbres no està permés.
La tala de l'arbre

En els anys 1950 els dendrocronologistas feyen enormes esforços per a trobar l'espècie més vella d'arbre, per a usar l'anàlisis d'anells per a distints propòsits d'investigació, tals com el clima en periodos anteriors, la datació de jaciments arqueològics, i la qüestió principal de trobar als sers vius més vells del planeta. Els pins Bristlecone de White Mountains (Califòrnia) varen ser descoberts per Edward Shulman, qui els va considerar l'espècie més vella coneguda. Açò va encorajar l'interés en trobar pins d'esta espècie, possiblement més vells que l'arbre Matusalén, per al que Shulman va estimar una edat de 4700 anys.
Donald R. Currey era un estudiant graduat en l'Universitat de Carolina del Nort en Chapel Hill, que estudiava la dinàmica climàtica de l'event històric cridat La menuda Edat de Gèl usant les tècniques de la dendrocronología. En 1963 va conéixer l'existència de la població de Bristlecones en Snake Range i en el pic Wheeler en particular. Basant-se en el tamany, la taxa de creiximent i la forma d'alguns dels arbres, va quedar convençut de que en la montanya es trobaven alguns espècimen molt vells, estudiant-los i trobant que alguns d'ells excedien els 3000 anys d'edat.
Encara que Currey no era capaç d'obtindre séries contínues de capes superpostes de el WPN-114. És ací a on el història divergix, no està clar si Currey va solicitar, o el personal de Servici Forestal va sugerir, que tallara i seccionara l'arbre en lloc de només prendre una mostra. Hi ha certa incertitut sobre les raons per les que no podia llimitar-se a obtindre només una mostra simple. Una versió senyala que la seua perforador anular (broca especial) es va trencar o va quedar atollat en l'interior del tronc i no podia conseguir un atre abans del final de la temporada, una atra versió indica que varen ser dos i no un, mentres que una atra implica que una mostra simple era molt difícil d'obtindre i que tampoc tiraria informació definitiva en comparació a una secció completa del tronc de l'arbre. Adicionalment, existixen opinions trobades sobre l'existència única i irrepetible de Prometeo dins de l'arboleda de Wheeler Peak, ya que es reporta que Currey o el personal de servici Forestal que va aprovar el tall varen creure que l'arbre era un de tants dels vetustos arbres que conformen l'arboleda, mentres que uns atres o a lo manco un dels personages involucrats en la decisió de derribar l'arbre creu que el pi era clarament únic i òbviament el més vell de tots els de l'àrea, i ademés acota que Currey coneixia d'este fet en el seu moment, mentres que no se sap d'admissió alguna de Currey mateix en el sentit de que sabera açò. Molts uns atres han sostingut que l'arbre era òbviament el més vell.
Una atra incertitut és per qué un arbre de tal edat li donaria a Currey senyes relacionades al tema que investigava (la Menuda edat de gèl). Ya que esta va ocórrer fa no més de 600 anys, molts atres arbres li hagueren proporcionat presumiblement també informació relacionada en este periodo, no obstant, l'informe original de Currey de l'any 1965 es referix a la Menuda edat de gèl com el periodo que comprén des de 2000 a. C. fins al present.
Conseqüències del tall de l'arbre
S'argumenta que el tall de l'arbre va ser un important factor en el moviment de protecció dels pins de cons erizados en general, i a la població de pins longeus localisada en el pico Wheeler en particular. Ya s'havia desenrollat un moviment per a protegir la montanya i les àrees contigües en el parc ans que l'arbre fora tallat, i en 1986 l'àrea va obtindre l'estatus de parc nacional.[1]
L'arbre d'esta espècie més vell despuix de Prometeo és el conegut com "Matusalén". L'ubicació exacta d'este eixemplar es manté en secret pel Servici Forestal dels Estats Units. Per l'importància de l'espècie en investigació dendrocronológica, tots els pins longeus vius o caiguts estan actualment protegits.
Vore també
Referències
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Prometeo (árbol)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.