Anar al contingut

Cocainomanía

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La cocainomanía, o dependència de la cocaïna, és un trastorn neurològic que es caracterisa per síntomes d'abstinència en deixar de consumir substàncies que contenen l'alcaloide cocaïna, com el clorhidrato de cocaïna, el crack o la pasta bàsica.[1] També sol coincidir en l'adicció a la cocaïna, que és un trastorn biopsicosocial caracterisat per l'us persistent de clorhidrato de cocaïna i/o crack a pesar del dany substancial i les conseqüències adverses. El Manual diagnòstic i estadístic dels trastorns mentals (5ª ed., abreviat DSM-5), classifica el consum problemàtic de cocaïna com un "trastorn per consum d'estimulants".[2] La Classificació internacional de malalties (11.ª rev., abreviada CIE-11), inclou la "Dependència de la cocaïna" com una classificació (diagnòstic) baix "Trastorns per l'us de la cocaïna".[3]

L'us de la cocaïna crea eufòria i altes cantitats d'energia. Si es pren en grans dosis, és possible que cause canvis de humor, paranoia, insomni, psicosis, pressió arterial alta, freqüència cardíaca accelerada, ataques de pànic, convulsions que són extremadament difícils de controlar, deterioració cognitiva i canvis dràstics en la personalitat. La sobredosis de cocaïna pot provocar danys cardiovasculars i cerebrals, com: estat epilèptic, constricció dels gots sanguíneus del cervell, que provoca accidents cerebrovasculares i constricció de les artèries del cor; causant atacs al cor.[4]

Els síntomes d'abstinència de la cocaïna varien de moderats a severs: disforia, depressió, ansietat, disminució de la libido, debilitat sicològica i física, dolor i ànsies compulsivas.

Signes i síntomes

La cocaïna és un poderós estimulant conegut per fer que els usuaris se senten enèrgics, alegres, comunicatius, etc. En el temps, els efectes secundaris negatius inclouen aument de la temperatura corporal, freqüència cardíaca irregular o ràpida, pressió arterial alta, major risc d'atacs cardíacs, accidents cerebrovasculares i inclús mort súbita per desocupació cardíaca.[5] Moltes persones que consumixen habitualment cocaïna desenrollen una condició transitòria maníaca similar a la psicosis anfetamínica i l'esquizofrènia, els síntomes de la qual inclouen agressió, paranoia severa, inquietut, confusió[6] i alucinacions tàctils; que poden incloure la sensació de que alguna cosa s'arrastra baix de la pell (hormigueo), també coneguda com "bichos de la coca", durant l'estat d'excitació.[7] Les diferents tècniques d'ingestió tenen els seus propis síntomes que les acompanyen. Esnifarlo pot causar pèrdua del sentit de l'olfat, hemorràgies nassals, problemes per a engolir i inflamació i secreció nassal. Fumar-ho causa dany pulmonar i injectar-ho posa als usuaris en risc de contraure malalties infeccioses com el VIH i l'hepatitis C.[8] Els grans usuaris de cocaïna també han informat tindre pensaments de suïcidi, pèrdua de pes inusual, problemes per a mantindre relacions, i una apariència pàlida i malaltiça.[6]

Síntomes d'abstinència

Quan s'usa habitualment, la cocaïna, per la seua naturalea altament adictiva, pot canviar l'estructura i funció del cervell.[8] Els circuits dins de l'estructura del cervell que juguen un paper en les senyals d'estrés es tornen més sensibles.[8] Quan no es consumix cocaïna, aumenta el descontent i l'estat d'ànim negatiu de l'individu. Els síntomes d'abstinència poden ocórrer inclús si l'usuari no ha deixat completament la cocaïna i encara té una miqueta de la droga en la sanc.[9]

La gravetat dels síntomes d'abstinència d'una persona pot variar àmpliament entre individus. Estos síntomes estan influenciats per molts factors, com l'edat i l'estat general de salut, la cantitat de cocaïna que varen consumir i quant temps han estat consumint. Atres factors inclouen la via d'administració i si s'usaven atres substàncies junt en la cocaïna.[10]

Algunes persones poden experimentar la llínea de temps d'abstinència de cocaïna en vàries fases.[11]


En 1986, Gawin i Kleber varen dirigir un important estudi sobre els síntomes d'abstinència dels consumidors de cocaïna. En este estudi, es varen informar tres fases distintes. Estes fases són el 'choc', 'retirada' i 'extinció'. La fase de 'choc' o fase 1 ocorre immediatament en acabant de que ya no s'usa la cocaïna. Els síntomes d'abstinència d'esta fase són agotament, hipersomnia, absència d'ànsies de consumir, distimia, aument de la gana, inquietut i irritabilitat. La segona fase, o fase de 'abstinència', ocorre d'1 a 10 semanes en acabant de que els usuaris de cocaïna deixen de fumar, els síntomes inclouen: letàrgia, ansietat, somi errático, desig intens, labilitat emocional, irritabilitat, depressió, falta de concentració i problemes intestinals. Finalment, l'última fase o la fase de 'extinció' ocorre fins a 28 semanes despuix de suspendre l'us, els síntomes inclouen: antoixos episódicos i una miqueta de disforia.[12]

Risc

Es va portar a terme un estudi que va incloure a 1081 residents d'Estats Units que havien consumit cocaïna per primera volta en els 24 mesos anteriors. Es va trobar que el risc de tornar-se depenent de la cocaïna dins dels dos anys posteriors al primer consum era del 5 al 6%. El risc de tornar-se depenent dins dels 10 anys posteriors al primer us va aumentar al 15-16%. Estes eren les taxes agregades per a tots els tipos d'us considerats, com fumar, esnifar i injectar-se. Entre els consumidors recents, les taxes individuals de dependència varen ser majors per als fumadors (3,4 voltes) i molt majors per als inyectables. Les dònes tenien 3,3 voltes més provabilitats de tornar-se depenents que els hòmens. Els usuaris que varen escomençar als 12 o 13 anys tenien quatre voltes més provabilitats de tornar-se depenents en comparació a aquells que varen escomençar entre els 18 i 20 anys.[13][14][15]

Referències

  1. ↑ «Data Available on the Extent of Cocaine Use and Dependence: Biochemistry, Pharmacologic Effects and Global Burden of Disease of Cocaine Abusers».Current Medicinal Chemistry.19(33)
    5647–5657.doi:10.2174/092986712803988811.Consultat el 2023-08-18.
  2. ↑ (2013) Diagnostic and statistical manual of mental disorders: DSM-5, 5th ed edició, American psychiatric association, p. 561. ISBN 978-0-89042-554-1.
  3. ↑ «ICD-11 for Mortality and Morbidity Statistics». icd.who.int. Consultat el 2023-08-18.
  4. ↑ «Cocaine: How It Works, Effects, and Risks» (en en). WebMD. Consultat el 2023-08-18.
  5. ↑ «Teen Cocaine Addiction Rehab». web.archive.org. Archivat des d'el original, el 13 de febrer de 2018. Consultat el 2023-08-19.
  6. ↑ 6,0 6,1 LeVert, Suzanne (2006). Drugs: The Facts About Cocaine. New York: Marshall Cavendish Benchmark. pp. 41, 76.
  7. ↑ «Cocaine Addiction: Psychology and Neurophysiology».Science.251(5001)
    1580–1586.ISSN 0036-8075.doi:10.1126/science.2011738.Consultat el 2023-08-19.
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 «What is Cocaine?» (en en). National Institute on Drug Abuse. Consultat el 2023-08-19.
  9. ↑ «Cocaine withdrawal: MedlinePlus Medical Encyclopedia» (en en). medlineplus.gov. Consultat el 2023-08-22.
  10. ↑ «Cocaine Withdrawal: Symptoms, Timeline & Detox Treatment» (en en). American Addiction Centers. Consultat el 2023-08-22.
  11. ↑ «How Long Does Cocaine Withdrawal Last? | Oxford» (en en). Oxford Treatment Center. Consultat el 2023-08-22.
  12. ↑ «Abstinence symptomatology and psychiatric diagnosis in cocaine abusers. Clinical observations».Archives of General Psychiatry.43(2)
    107–113.ISSN 0003-990X.doi:10.1001/archpsyc.1986.01800020013003.Consultat el 2023-08-22.
  13. ↑ «[1]». Consultat el 2023-08-24 (en en-US).
  14. ↑ «From First Drug Use to Drug Dependence Developmental Periods of Risk for Dependence upon Marijuana, Cocaine, and Alcohol».Neuropsychopharmacology.26(4)
    479–488.doi:10.1016/S0893-133X(01)00367-0.Consultat el 2023-08-24.
  15. ↑ «Risk of Becoming Cocaine Dependent: Epidemiological Estimates for the United States, 2000–2001».Neuropsychopharmacology.30(5)
    1006–1018.ISSN 0893-133X.doi:10.1038/sj.npp.1300681.Consultat el 2023-08-24.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Cocainomanía&oldid=1427033»