L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Clyde Bruckman's Final Repose

«Clyde Bruckman's Final Repose» és el quart episodi de la tercera temporada de la série de televisió de ciència ficció nortamericana The X-Files. Dirigit per David Nutter i escrit per Darin Morgan, l'entrega servix com una història del «mònstruo de la semana», és dir, una trama independent desconectada de la mitologia general de The X-Files. Originalment transmés per la cadena Fox el 13 d'octubre de 1995, «Clyde Bruckman's Final Repose» va rebre una calificació Nielsen de 10,2 i va ser vist per 15,38 millons d'espectadors. L'episodi va rebre elogis de la crítica i varis escritors ho varen nomenar entre els millors de la série. L'episodi va guanyar un Emmy per Millor Escritura en una Série de Drama i un Emmy per Millor Actor Invitat en una Série de Drama.

El programa se centra en els agents especials del FBI Fox Mulder (David Duchovny) i Dana Scully (Gillian Anderson), els qui treballen en casos relacionats en lo paranormal cridat expedients X. Si ben Mulder creu en els fenomens classificats convencionalment com paranormales, a l'escèptica Scully se li va assignar la tasca de desacreditar el seu treball. A mida que treballen junts a lo llarc del temps, els dos van desarronllado un respecte professional mutu i una profunda amistat. En este episodi, Mulder i Scully investiguen una série d'assessinats de psíquics i adivinos. Els dos són assistits per Clyde Bruckman (Peter Boyle), un individu enigmàtic i contrari que posseïx el habilitat de prevore cóm va a morir la gent.

Morgan desijava escriure un episodi de The X-Files en el que un dels personages se suïcida al final. Encara que Morgan inicialment temia agregar humor al seu guion, va fer un compromís en fer que l'episodi fora lo més obscur possible. Varis dels noms dels personages són referències a actors i guionistes de l'era del cine mut. En particular, l'episodi presenta una predicció de Bruckman (que l'Agent Scully no morirà) que despuix es reserva en l'episodi de la sexta temporada «Tithonus».

Argument

En una licorería en Saint Paul, Minesota, Clyde Bruckman (Peter Boyle), un venedor de segurs de vida, compra una botella de whisky escocés, un periòdic tabloide i una bolleta de loteria i es va. En el carrer, casi choca en un home discret (Stuart Charno), que es dirigix a una llectora de palmes cridada Madame Zelma (Karin Konoval). Despuix de buscar fortuna, el home discret l'ataca i la mata. Uns dies despuix, els ulls i les entranyes d'una llectora de fulls de té, que també era coleccioniste de nines, es varen trobar en el seu apartament, i el seu cos no està. Els agents del FBI Fox Mulder (David Duchovny) i Dana Scully (Gillian Anderson) apleguen a l'escena d'eixe assessinat per a ajudar a la policia local, que va reclutar l'ajuda d'un psíquic, l'excèntric «Stupendous Yappi» (Jaap Broeker). Encara que el psíquic entrega pistes extremadament vagues, els policies estan completament impressionats; no obstant, tant Scully com Mulder no ho estan.

Mentrestant, en acabant de que Bruckman trau el fem per al seu veí, descobrix el cos de Madame Zelma fòra en la seua contenidor de fem. Quan és entrevistat per Mulder i Scully, revela detalls sobre el crim que no podia haver sabut pels relats dels mijos, lo que fa que Mulder crea que Bruckman té una habilitat psíquica. Mulder insistix que Bruckman els acompanye en una visita a l'escena del crim en l'apartament del coleccioniste de nines. Gràcies a l'informació aparentment obtinguda psíquicament de Bruckman, el seu cos pronte es troba en un llac propenc.


En l'estació de policia, Mulder prova el habilitat de Bruckman fent-li manipular varis objectes per a vore qué li «diuen». Es fa evident que l'únic talent psíquic real de Bruckman és la capacitat de vore els detalls de les morts de les persones. Scully aplega en un llavero en l'insígnia d'una empresa d'inversió que utilisa l'astrologia per a fer prediccions financeres, pres del cos del coleccioniste de nines; el mateix llavero es va trobar en dos dels atres adivinos morts. Bruckman sap que la firma és propietat d'un tal Claude Dukenfield, no a través d'una revelació psíquica sino perque casualment li va vendre a l'home una póliza recentment. No obstant, diu que Mulder i Scully no podran parlar en Dukenfield perque ya va ser assessinat.

Mulder i Scully duen a Bruckman a un lloc boscós a on Bruckman va dir que trobaran el cos de Dukenfield. Mentres troten pel bosc, Bruckman explica cóm va adquirir la seua habilitat despuix de la mort de Buddy Holly i The Big Bopper en un accidente aéreu. No obstant, Bruckman no pot identificar el lloc exacte a on està el cos, per lo que retornen a l'automòvil estacionat, a on veuen una mà sense vida que descolla del fanc humit davall. Posteriorment, es troben rastres de fibres de seda en Dukenfield similars a les fibres trobades en víctimes anteriors; despuix s'analisen i es descobrix que són d'encaix.

En la seua casa, Bruckman va rebre una nota de l'assessí que dia que moriria quan es conegueren per primera volta i que saludava als agents del FBI. Aparentment, l'assessí també té alguna habilitat psíquica: el matasellos està datat ans que Bruckman s'unira a l'investigació de l'assessinat. Bruckman descriu la mort de Mulder com la veu l'assessí: l'assessí li talla la gola despuix de chafar un pastiç en la cuina. No obstant, Bruckman li diu a Mulder que no pot vore lo que succeïx despuix. Mentrestant, el home discret consulta a un llector de cartes de tarot (Alex Diakun), qui diu que l'assessí busca respostes de «un home en un saber especial» i que la seua confusió pronte terminarà abruptament «en l'arribada d'una dòna, rossa o morena, possiblement apanollada». Quan solament queda una carta sense voltear, l'assessí diu que no és per a ell sino per al llector, i li dona el regrés per a revelar la carta de la «mort».

Com l'assessí coneix la direcció de la casa de Bruckman, els agents ho duen a un hotel a on es turnan per a protegir-ho. Si ben Scully no creu en el poder de Bruckman, els dos desenrollen una ràpida amistat. Scully li pregunta a Bruckman si pot vore el seu propi final. Ell respon que pot vore el seu final, que terminaran junts en el llit, en un moment molt especial que cap dels dos oblidarà jamai. Açò reforça el seu escepticisme. Bruckman li pregunta a Scully per qué no està interessada en saber cóm morirà. Scully finalment li demana que li diga, a lo que Bruckman respon: «No ho faràs».

Un detectiu cridat Havez (Dwight McFee) assumix el càrrec de guàrdia de Bruckman quan Mulder i Scully són cridats per a investigar una atra nova víctima d'assessinat: el llector de cartes de tarot. Quan es van, es topen en un botons que està entregant menjada en el habitació de Bruckman. El botons és en realitat l'assessí, i quan entra en el habitació (mentres Havez està en el bany), està encantat de descobrir que varen dur a Bruckman just a on treballa. Quan està a punt de matar a Bruckman, Havez torna a entrar i l'assessí ho ataca i ho mata. Mentrestant, Scully troba la mateixa fibra de seda en la nova escena del crim i, en donar-se conte de que el botons la tenia en la seua font, deduïx que ell és l'assessí. S'afanyen a retornar a l'hotel. Mulder perseguix a l'assessí fins a la cuina del sòtol i l'escena es desenrolla com es descriu en la premonició anterior de Bruckman,

Al no poder trobar a Bruckman en el hotel, Mulder i Scully retornen a l'apartament de Bruckman i descobrixen que Bruckman es va suïcidar; Scully veu que li varen nugar una bossa de plàstic al voltant del cap i que té un flasco de pastilles en la mà. Scully se senta en el llit de Bruckman sostenint la seua mà, profundament commoguda, tal com ho havia predit. Eixa nit, Scully veu un comercial de Stupendous Yappi en la televisió, lo que fa que li tire el seu teléfon.[1]

Producció

Concepció i escritura

 
L'episodi va ser escrit per Darin Morgan, per lo que és el seu segon crèdit d'escritura per a la série

Este episodi va ser el segon de quatre episodis escrits per Darin Morgan durant la seua eixecució inicial. Morgan havia escrit prèviament l'episodi de la segona temporada «Humbug», que va ser una ruptura estilística de la norma de la série, sent més obertament humorístic. Despuix de treballar en dit episodi, Morgan es va preocupar de haver escrit el guion de la manera «incorrecta», per lo que va decidir escriure una història més tradicional de The X-Files la pròxima volta que escriguera un episodi.[2] Per a inspirar-se, Morgan va vore l'episodi de la primera temporada «Beyond the Siga», que presenta a un criminal poc confiable que afirma tindre poders psíquics. Morgan va quedar impressionat per l'història i el seu to, i va tractar d'escriure un guion que emulara la seua sensació general.[3] Al principi, Morgan estava receloso de centrar-se massa en el humor, per lo que va decidir fer el seu episodi molt obscur; al final, no obstant, va decidir alegrar una miqueta l'estat d'ànim afegint alguns succeïts.[4] El to de l'episodi també es va vore afectat per la depressió de Morgan, lo que ho va dur a desenrollar una trama en la que el personage principal se suïcida al final.[2][5]

L'episodi se centra en gran mida en el lliure albir i el determinisme fataliste, temes que varen atraure a Morgan per la seua frustració en la tasca de traçar històries d'episodis. Morgan va explicar més tarde que la forma en que Bruckman i l'assessí interactuen era «realment fàcil de traçar, pero [fa que] el història semble complicada».[2] Mentres treballava en el guion, Morgan es va donar conte de que si be se supon que Mulder és inteligent, el parlar en una «persona normal» en la vida real, semblaria paranoico o loco. L'escritor es va inspirar aixina per a «sacsar l'image de Mulder» en l'episodi fent-ho falible i mec. Este enfocament s'ilustra per cóm Mulder veu a Bruckman «sol com un fenomen» i no com una persona, mentres que Scully veu el personage principal com un ser humà, davant tot.[2]

La críptica predicció de Bruckman de que Scully no moriria «va posar als fanàtics en un frenesí» per les seues implicacions.[2] Morgan va afirmar que Bruckman sabia molt ben cóm moriria Scully, pero va decidir retindre l'informació simplement perque li agradava.[2] No obstant, molts varen interpretar la llínea en el sentit de que Scully no podia morir en realitat i era, en essència, immortal.[6] Frank Spotnitz va argumentar més tarde que esta subtrama estava respalada per l'episodi de la sexta temporada «Tithonus», que mostrava a Scully començant a morir, solament per a que retornara, complint la profecia de Bruckman. Spotnitz despuix va calificar este final com «molt satisfactori».[7] No obstant, en 2011, Spotnitz va semblar sugerir que Scully era, de fet, immortal.[8] Esta interpretació va ser aparentment verificada pel creador de la série Chris Carter en un AMA (Ask Em Anything) de reddit de 2014.


 
Buster Keaton (centre) en els escritors (des de l'esquerra) Joe Mitchell, Clyde Bruckman, Jean Havez i Eddie Cline (1923)

La broma de Bruckman sobre la mort de Fox Mulder per asfíxia autoerótica es va inspirar tant en les referències anteriors de la série al goig de Mulder per la pornografia,[5] com en un llibre que Morgan havia llegit sobre investigacions de homicidi. Morgan va senyalar més vesprada que si be la llínea de Bruckman pot haver segut profètica, la va agregar simplement per a ser graciosa.[2]

Molts dels noms utilisats en l'episodi fan referència o aludixen a figures notables de l'era del cine mut. El nom «Clyde Bruckman», per eixemple, és una referència directa a un escritor i director de comèdies mudes que es va suïcidar en 1955. El Detectiu Havez i el Detectiu Cline fan referència a l'escritor Jean Havez i al director Eddie Cline, respectivament. Els noms d'una de les víctimes, Claude Dukenfield, era el nom real de W. C. Fields. El nom del hotel en este episodi, «Li Damfino», fa referència al barco en la película de Buster Keaton The Boat.[9]

Repartiment i rodage

El personage principal, que es va basar en el pare «depressiu» de Morgan, va ser escrit originalment en Bob Newhart en ment, pero Peter Boyle va ser elegit més vesprada.[2][4] Encara que Chris Carter va preferir contractar a persones menys conegudes per al programa, creïa que Boyle era «un actor de caràcter tan talentós» que va fer una excepció. El personage de «Stupendous Yappi», a qui Morgan va descriure com un creuament entre Uri Geller i Amazing Kreskin, va ser escrit específicament per a Jaap Broeker, el substitut de David Duchovny.[2][5] El personage va tornar a aparéixer més vesprada en l'episodi «Jose Chung's From Outer Space».[5][10] Stuart Charno, acreditat com Stu Charno en l'episodi, va interpretar a l'assessí en este episodi; és l'espós de l'ex escritora de la série Sara Charno.[5][11]

«Clyde Bruckman's Final Repose» es va filmar en Columbia Britànica, de la mateixa manera que el restant de la tercera temporada del programa.[12] El productor d'efectes visuals Mat Beck i Toby Lindala varen crear l'elaborada seqüència de somi en la que el cos de Bruckman es descompon. Per a crear l'efecte, l'equip de disseny va preparar un maniquí en un esquelet fet de cablejat de coure. Després, l'equip va cobrir este marc en pell gelatinosa i va calfar el cablejat; açò derritió la pell, creant l'ilusió de que el cos s'estava desintegrant. La seqüència completa comprenia huit segments discrets, alguns dels quals presentaven a Boyle maquillado, uns atres el maniquí i uns atres un esquelet CGI.[5] Degut a que el director de l'episodi, David Nutter, estava treballant baix una série de llimitacions, a Morgan se li va permetre efectivament servir com a «productor»,[2] i en acabant de que es va completar la filmació de l'episodi, Morgan va treballar en estreta colaboració en l'editor de la série per a produir el tall final.[2] Esta versió va ser originalment 10 minuts per damunt del llímit de temps, lo que va resultar que vàries escenes de Bruckman i Scully anaren eliminades de l'episodi.[5]

Recepció

 
L'interpretació de Boyle de Clyde Bruckman li va valdre un Emmy.


«Clyde Bruckman's Final Repose» es va emetre originalment en la cadena Fox el 13 d'octubre de 1995. L'episodi va obtindre una calificació Nielsen de 10,2, en una participació de 18, lo que significa que aproximadament el 10,2 per cent de totes les llars equipades en televisió i el 18 per cent de les llars que miren televisió, sintonizaron l'episodi. L'episodi va ser vist per 15,38 millons d'espectadors.[13] L'èxit de l'episodi ho va dur a guanyar dos premis Primetime Emmy: l'escritor Darin Morgan va guanyar l'Emmy per Millor Escritura en una Série de Drama, mentres que Peter Boyle va guanyar l'Emmy per Millor Actor Invitat en una Série de Drama.[14]

«Clyde Bruckman's Final Repose» va ser elogiat per la crítica. Robert Shearman i Lars Pearson, en el seu llibre Wanting to Believe: A Critical Guide to The X-Files, Millennium & The Lone Gunmen, li varen donar a l'episodi un total de cinc estreles i ho varen cridar «una chicoteta porció de geni».[15] Els dos varen aplaudir el ric humor de l'episodi, aixina com la seua exploració de temes extremadament obscurs d'una manera alegre.[15] Shearman i Pearson varen concloure que «les preguntes problemàtiques que Morgan planteja ací» sobre el lliure albir i la mort «es responen millor en la redacció de l'episodi en sí... un episodi com este no és aleatori, està finamente elaborat, reflexiu i compassiu, i és un triumfo de l'individualisme».[15] L'autor Phil Farrand va calificar l'episodi com el seu tercer episodi favorit de les primeres quatre temporades en el seu llibre The Nitpickers Guide to the X-Files.[16] Tant Paul Cornell com Keith Topping, en el llibre X-Treme Possibilities, varen aplaudir l'episodi; Cornell ho va calificar com «un treball extraordinari» i «en conjunt bell», mentres que Topping ho va etiquetar com una «chicoteta joya».[17] Pel contrari, Martin Day, en el mateix llibre, va escriure una crítica negativa, calificant-ho «més avorrit que una cosa avorrida en botons avorrits», a pesar de senyalar que era «inteligent i ben actuat».[17]


Paula Vitaris de Cinefantastique li va donar a l'episodi quatre estreles de quatre i ho va cridar «un d'eixos episodis rars a on tot es junta: divertit, estrany, absurt, irònic i trist». Va aplaudir l'actuació de Boyle i va senyalar que ell «oferix una actuació que simplement s'apodera de la pantalla del televisor», i va argumentar que «solament actors tan forts com Duchovny i Anderson, en la seua expressió feliçment inexpresiva, podrien soportar una presència tan titánica, pero ho soporten».[11] Entertainment Weekly li va donar a l'episodi una rara «A+», escrivint, «Boyle rep molta ajuda d'un atre guion superlatiu, divertit per un minut [que] captura molt ben un dels temes generals del programa: el destí i l'aïllament del home».[18] El crític de The A.V. Club Zach Handlen li va donar a l'episodi una «A» i va escriure positivament sobre el final, escrivint que, «per a un episodi que termina en un personage agradable que se suïcida, “Bruckman” no és lo que yo cridaria una decepció». va cridar a l'entrada el seu «episodi favorit de The X-Files perque és divertit, ple de suspens, li va be en Scully i Mulder, i crea alguns personages indelebles».[19]


Des de la seua emissió original, els crítics varen incloure «Clyde Bruckman's Final Repose» entre els millors episodis de X-Files. TV Guide ho va calificar com el dècim episodi més important en el història de la televisió.[20] El lloc web de resenyes IGN ho va nomenar el millor episodi independent de X-Files de tota la série, escrivint que l'episodi «és un episodi distintiu de la série, que mescla una bona cantitat de humor [...] en alguns assunts molt desagradables [...]. En sol 44 minuts, Boyle crea un personage completament format que té un gran impacte en la seua única aparició».[21] Topless Robot ho va nomenar el nové episodi més divertit de la série.[22] Starpulse ho va incloure com el tercer millor episodi de The X-Files.[23] Charlie Jane Anders i Javier Grill-Marxuach d'io9 ho varen incloure en la llista de «10 episodis de televisió que varen canviar la televisió».[24] Tom Kessenich, en Examinations: An Unuthorized Look at Seasons 6-9 de the X-Files, va nomenar a l'episodi com la sèptima millor entrega de la série, i va senyalar que presenta «una maravellosa combinació de humor, drama i patetisme, alguna cosa que The X-Files va fer millor que qualsevol atre programa en l'última década».[25] L'elenc i l'equip de la série varen expressar la seua satisfacció per l'entrega. Duchovny considera que «Clyde Bruckman's Final Repose» és un dels seus episodis favorits de la tercera temporada.[26] Nutter ho va destacar com una de les entrades més agradables en les que havia treballat.[26] També va senyalar que, «l'escritura va ser tan ajustada, tan nítida i tan fresca que crec que, com a director, lo únic que tens que fer és crear l'atmòsfera, configurar els personages, configurar les prens i bàsicament estàs invisible. Després dona un pas arrere i deixa que succeïxca». L'escritor i productor de la série Frank Spotnitz va declarar que l'episodi va funcionar en molts nivells i que és el seu favorit dels episodis escrits per al programa per Morgan.[27] En 2016, Ira Madison de Vulture ho va nomenar el millor episodi de la série

i «un dels millors episodis de televisió de tots els temps», afirmant que l'episodi «pren tots els elements que varen fer a la série tan icònica i els tira a tots en un desgarradora entrega».[28]

Referències

  1. ↑ Lowry, 1996, pp. 93-95.
  2. ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 «Darin Morgan: The X-Files' Court Jester on Turning the Show Inside-Out».Cinefantastique.28(3)
    32–35.
  3. ↑ Hurwitz y Knowles, 2008, p. 74.
  4. ↑ 4,0 4,1 Edwards, 1996, p. 145.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 Lowry, 1996, pp. 96-97.
  6. ↑ «The Immortal Agent Scully» (en anglés). Slate. The Washington Post Company. Consultat el 10 de decembre de 2011.
  7. ↑ Meisler, 2000, p. 118.
  8. ↑ «Is Scully Immortal» (en anglés). Biglight. Archivat des d'el original, el 21 d'abril de 2012. Consultat el 10 de decembre de 2011.
  9. ↑ Lowry, 1996, p. 94.
  10. ↑ Rob Bowman (director); Darin Morgan (escritor). "Jose Chung's From Outer Space", temporada 3{{#if:20}|, episodi 20}}. Fox.
  11. ↑ 11,0 11,1 «The X-Files Season Three Episode Guide».Cinefantastique.28(3)
    16-62.
  12. ↑ «X-Files: A Mixed Bag of Episodes and a Feature Film Pave the Way for Season Six».Cinefantastique.30(7/8)
  13. ↑ Lowry, 1996, p. 251.
  14. ↑ Lowry, 1996, p. 253.
  15. ↑ 15,0 15,1 15,2 Shearman y Pearson, 2009, pp. 59-60.
  16. ↑ Farrand, 1998, p. 223.
  17. ↑ 17,0 17,1 Cornell, Day y Topping, 1998, pp. 202-203.
  18. ↑ «X Cyclopedia: The Ultimate Episode Guide, Season III».Entertainment Weekly.Clave Inc..Consultat el 22 d'abril de 2022.
  19. ↑ «The X-Files: "Clyde Bruckman's Final Repose"/"The List"/"2Shy"» (en anglés). The A.V. Club. The Onion. Consultat el 27 de novembre de 2011.
  20. ↑ «The 100 Greatest TV Episodes of All Clave!» (en anglés). TV Guide. Archivat des d'el original, el 28 d'octubre de 2007. Consultat el 3 de agsoto de 2009.
  21. ↑ «IGN's 10 Favorite X-Files Standalone Episodes» (en anglés). IGN. j2 Global. Archivat des d'el original, el 30 d'octubre de 2011. Consultat el 15 de novembre de 2011.
  22. ↑ «The 10 Funniest X-Files Episodes» (en anglés). Topless Robot. Village Voice Mija. Archivat des d'el original, el 12 de juny de 2012. Consultat el 11 de febrer de 2012.
  23. ↑ «'X-Files' 10 Best Episodes» (en anglés). Starpulse. Archivat des d'el original, el 25 de novembre de 2015. Consultat el 18 de febrer de 2012.
  24. ↑ «10 TV Episodes that Changed Television» (en anglés). io9. Gawker Mija. Consultat el 24 de juny de 2012.
  25. ↑ Kessenich, 2002, p. 219.
  26. ↑ 26,0 26,1 Lowry, 1995, pp. 96-97.
  27. ↑ Edwards, 1996, pp. 145-146.
  28. ↑ «Every Episode of The X-Files, Ranked From Worst to Best» (en anglés). Vulture. Consultat el 23 de giner de 2016.

Bibliografia

Enllaços externs


Referències

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Clyde_Bruckman%27s_Final_Repose&oldid=1581299»