Anar al contingut

Climes mediterràneus en Espanya

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Mapa dels climes mediterràneus en Espanya[1]
  •  Mediterràneu continentalizado
  •  Mediterràneu llitoral
  •  Mediterràneu semiárido
  • El clima mediterràneu és un dels 4 climes d'Espanya, junt en l'alpí, l'oceànic i el subtropical. En la Península, es troba per tot el llitoral llevantí, aixina com les replanells interiors i el vall del Guadalquivir. La cordillera Cantàbrica la separa del clima oceànic o atlàntic, zona coneguda com Espanya Verda. Les illes Balears, Ceuta i Melilla també gogen d'un clima mediterràneu. Comprén casi el 80% del territori espanyol, sent ademés el país en més extensió de clima mediterràneu.

    Climes mediterràneus

    [editar | editar còdic]

    Mediterràneu àrit o subdesértico

    [editar | editar còdic]

    (Bsh). És el terreny dels climes mediterràneus i s'allarga des del Veta de la Nao fins a Punta Sabinar al sur d'Almeria. Correspon a la zona més àrida de la Península i de tot el continent europeu i la precipitació del Veta de Gata està per baix de la mija del Sahara en el seu conjunt. Segons la fòrmula de Köppen/Patton, esta zona és catalogada com un clima de estepa càlit (BSh), llevat dos enclavaments, un en Torrevella (Alacant) i un atre des del sur de Cartagena fins al Veta de Gata, que presenten caràcters desérticos (BW).

    La fòrmula és:

    i = 20t + 490 - 7ppw
    

    a on:

    • i = necessitat d'aigua (mm)
    • t = temperatura anual mija (graus celsius)
    • ppw = percentage de les pluges caigudes entre octubre i març (abdós inclusivament) sobre el total anual en milímetros.
    Archiu:Clima Almería (España). CAPS 4
    Clima d'Almeria (Espanya).

    Quan les precipitacions anuals són < i, estem davant un clima subdesértico o estepario. Si dit total pluviométrico és menor que la mitat d'i, el clima és desértico. Vejam un eixemple de cada:

    a) Alacant té una temperatura mija de 18 °C i les seues precipitacions anuals totalisen 335 mm, dels que 172 cauen entre octubre i març, cantitat que representa el 51,3%. Segons això: i = 20 x 18 + 490 - 7 x 51,3 = 359,1. La necessitat d'aigua (359,1 mm) és superior al total de la precipitació (335 mm). Estem davant un clima estepario (BSh).

    b) Àguiles (Múrcia) té 19,1° de mija i 177 mm de precipitació anual, dels que 110 corresponen al periodo referit. Despuix de les oportunes operacions resulta que i = 437 mm, cantitat que duplica àmpliament la precipitació anual. Serà un clima desértico (BW).

    Les precipitacions de la zona, segons hem vist, queden per baix dels 400 mm o inclús dels 200 mm en els enclavaments més àrits. Tenen caràcter equinocial, en predomini de les otoñales. Les de primavera es van debilitant en favor de les hivernals segons alvancem cap al suroest, cap a l'influència del Atlàntic. Si considerem genèricament com a més sec el que rep una precipitació inferior als 30 mm, Alacant té 7 mesos deficitaris, Múrcia 8, Cartagena 9, Almeria 10, Àguiles 11 i Veta Tiñoso els 12.

    La pluja, despuix de llarcs mesos d'absència i duta pels vents mediterràneus de l'est o del surest, sol caure de forma torrencial descarnant les ales badades i nuetes de vegetació. Els vents atlàntics de l'oest i suroest també arrastren pluges, pero les deixen en la vertent nort de les Bètiques per a alimentar els cursos alts dels rius Sangonera, Segura i uns atres. El relleu és, puix determinant per a la pluviosidad de la zona i també per a alimentar de derrubios les planures costeres, a on rius i barrancs han format hortas de sols profunts i feraces.


    Referències

    [editar | editar còdic]
    1. Mapa de llímits aproximats.