Clima de la ciutat de Santa Fe
El Clima de la ciutat de Santa Fe rep una marcada influència del riu Paraná en les condicions climàtiques, atenuant les seues característiques de mediterraneidad.
.PNG)
Definit com subtropical humit, corresponent a Bosc Humit Templat Càlit-Subtropical per al Sistema de Zones de Vida de Leslie Holdridge;[1] es destaca per l'existència de quatre estacions ben delimitades, per l'intensificació de l'illa de calor urbana. Solament es pot determinar una estació calorosa que va des d'octubre a abril [1]. L'oscilació diària com l'amplitut de la temperatura aumenta d'est a oest, al mateix temps que disminuïxen la humitat relativa i les precipitacions.
En estiu a la zona apleguen masses d'aire tropical càlida i humida en vents del nort que duen altes temperaturas, mentres que en hivern masses d'aire polar produïxen refredats i ocasionals gelades.
La temperatura mija en hivern és de 12 °C, en una humitat de 65%; en estiu és de 26 °C i 55% d'humitat mija.
La ciutat també es veu altament influenciada per la seua rodalia als rius Paraná i Salat, els quals influïxen no solament en el clima, sino que solen provocar inundacions recurrents a la regió. Per eixemple,
En abril de 2003, el riu Salat va provocar 150 000 evacuats en inundar la tercera part de la ciutat. (Vore Inundació en Santa Fe de 2003). En març de 2007 ―durant l'actual «cicle humit» (entre 1973 i 2020 aproximadament)―, la gran altura d'abdós rius va influir en l'inundació de part de la ciutat, en mils d'evacuats. Semblant inundació solament tenia el precedent del 14 de juny de 1905[2] (durant el «cicle humit» entre 1870 i 1920), pero en aquell moment el que es va desbordar va ser el riu Paraná.
Humitat relativa promig anual: 80,5%
Diversitat d'Ecosistemes: Santa Fe, una ciutat de vàries Ecorregions
[editar | editar còdic]La Planificació i gestió de paisages diversos i complexos com els de Santa Fe, afectats per tan diferents processos, són més problemàtics, mentres que els paisages més uniformes presenten problemes més simples. Resoldre problemes relacionats en l'us de la terra, com l'erosió i restauració, depén de la comprensió de la complexitat del paisage. En conéixer el caràcter del mosaic de l'ecosistema dins d'un Paisage i els processos paisagístics, podem analisar i mitigar els problemes relacionats en les activitats de gestió.[3]
L'alt índex de Biodiversitat de l'ambient natural entorn a Santa Fe, està donat pel Clima i el Relleu com a variables independents que actuen sobre el tipo de Sol i la Biota com a variables depenents en esta Ecorregió. A mida que el clima canvia, els atres components del sistema canvien.
Patró climàtic
[editar | editar còdic]El Patró climàtic de la Ciutat de Santa Fe, està controlat per la circulació general de l'atmòsfera superposta a un aïllament del continent dins de grans extensions oceàniques. Es produïx un excés de radiació solar en la zona que s'estén des de l'equador cap al sur fins a la latitut de 40/42 °, per lo tant, incloent el conjunt de la Conca del Paraná. Des d'esta llínea fins al Pol Sur, la superfície de la Terra irradia més calor que el que rep, lo que dona lloc a grans processos d'energia i matèria (vents, vapor d'aigua, etc.) cap al sur, tendint a mantindre l'equilibri termodinàmic del globo.
La Zona de Convergència Intertropical (ITCZ) emigra cap al nort en juliol i cap al sur en l'estiu austral, aplegant a l'alta conca del Paraná en giner. Amèrica del Sur està flanquejada per Anticiclones en abdós oceans (Atlàntic i Pacífic) en latitut tropicals. El Anticiclón de l'Atlàntic Sur, cridat Santa Elena, que circula en sentit contrari a les agulles del rellonge, Influïx directament en el clima de la conca del Paraná, per mig de l'enviament de masses d'aire, principalment en l'estiu. El Anticiclón del Pacífic Sur, marca el clima d'hivern, junts en rars vents polars. El resultat climàtic en la conca del Paraná és el següent: Tropical a subtropical humits en un gradient nort-sur i un gradient d'humitat en sentit este-oest.[4] L'aparició d'un anticiclón estacional en la regió del Chaco d'alguna manera complica este patró. Estos picos són classificats com a Monsònics per autors com Burgoa Mariaca.[5]
Per un atre costat, és fonamental l'efecte que produïx el propi megarío Paraná sobre la temperatura i la humitat, per l'interacció física entre el fluix de matèria i energia front a la resistència de la superfície topogràfica.[6] El punt important a entendre és que la planura d'inundació del Paraná forma el seu propi clima, per l'influència dominant de l'enorme volum d'aigua que fluïx en direcció nort-sur a través de canals, en llac i pantans. En particular, la gran descàrrega dels rius d'uns 20.000 m3/s l'aigua que fluïx prop d'1 m/s, produïx un transport significatiu de calor des dels tròpics a la regió templada. El Paraná és l'únic megarío en patrons de anabranching de tot el Planeta Terra, que fluïx des dels tròpics cap a latitut majors. D'allí l'interés mundial per estudiar-ho. En síntesis, el clima del Paraná Mig és Humit subtropical en excés hídric durant tot l'any.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Holdridge, Leslie (1966). Tropical Science Center (ed.). The Life Zone System (en anglés), Sant Josep, Costa Rica: Adansonia, p. 149.
- ↑ «Les inundacions en Santa Fe», llista d'inundacions en el lloc web Per a Conéixer-nos. Consultat el 21 d'agost de 2013.
- ↑ Bailey, Robert G. (2009). Rocky Mountain Research Station (ed.). Ecosystem Geography From Ecoregions to Sites (en anglés), Fort Collins, CO 80526 USA: Springer Science, p. 264. ISBN ISBN 978-0-387-89515-4.
- ↑ Iriondo, Martín H. et. all. (2007). «1», Dr. Dieter Czeschlik, Heidelberg, Germany (ed.). The Middle Paraná River Limnology of a Subtropical Wetland (en anglés), New York: Springer-Verlag Berlin Heidelberg, p. 382. ISBN 9783540706236.
- ↑ Revista Boliviana de Física 13, 45-53.
- ↑ Zavoianu, Ion (1978). Morfometria bazinelor hidrografice, Editura Academiei Republicii Socialiste Romania, p. 169.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Clima de la ciudad de Santa Fe» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.