Clars

Clars

Clars o Clar (grec antic Κλάρος, llatí Clarus, turc Ahmetbeyli), era un important santuari oracular dedicat a Apolo, situat en el territori de la polis (ciutat) de Colofó, en Jonia (Àsia Menor).

Mitologia

La tradició indicava que els primers grecs que varen aplegar a la zona del santuari de Clars, que llavors estava habitada per carios, varen ser cretenses comandados per Racio. Racio es va casar en Mant, la filla de Tiresias, que havia aplegat per mandat del oràcul de Delfos en atres presoners tebanos de quan els argivos es varen apoderar de Tebas. Fill d'ells va ser Mopso, que va expulsar als caris del territori. Es dia que Mant havia segut qui havia erigit el temple d'Apolo Clario. Per una atra part, Mopso va ser un destacat endevine: despuix de la guerra de Troya a Clars va aplegar l'endevine Calcante, que va reptar a Mopso a averiguar qui dels dos era millor endevine, resultant vencedor Mopso, despuix de lo que Calcante va morir de pena.

Ritual

Segons relata Tácito, en Clars els oràculs eren donats per sacerdots procedents de certes famílies de Mileto, al contrari que els oràculs de Delfos, que eren emesos per dònes. El sacerdot escoltava el número i nom del consultante, baixava despuix a la cova, bevia aigua d'una font misteriosa i emetia les respostes en vers a les preguntes que se li plantejaven.

Bibliografia

Sobre el santuari

• Juliette de la Genière, «Li sanctuaire d'Apollon à Clars, découvertes récentes», CRAI, 136-1, 1992, p. 195-210
• Roland Étienne, Pierre Varène, Sanctuaire de Clars, l'architecture: els propylées et els monuments de la voie sacrée. Fouilles de Louis et Jeanne Robert et Roland Martin, 1950-1961, Paris 2004. ISBN 2-86538-296-6
• Juliette de la Genière, Cahiers de Clars 2, (2003).

Epigrafia

• Jean-Louis Ferrary, «Els inscriptions du sanctuaire de Clars en el honneur dones Romains», BCH, 124-1, 2000, p. 331-376
• Jean-Louis Ferrary, «Els mémoriaux de délégations du sanctuaire oraculaire de Clars et leur chronologie», Comptes rendus de l'Académie dones inscriptions et belles-lettres, 149-2, 2005, p. 719-765

Sobre els oràculs

• K. Buresch, Apolleon Klarios, Untersuchungen zoom Orakelwesen dones spateren Altertums, Leipzig, 1889
• C. Picard, Éphèse et Clars, recherches sur els sanctuaires et els cultes de l’Ionie du Nord, B.E.F.A.R., 123, Paris, 1922, 785 p.
• C. Picard, «Un oracle d'Apollon Claris à Pergame», BCH, 46, 1922, pp. 190-197
• J. et L. Robert, La Carie. Histoire et géographie historique II: li plateau de Tabai et ses environs, París, 1954, pp. 203-216.
• C. Picard, «D’Éphèse à la Gaule et de Stobi (Macédoine) à Clars», REG, 1957, pp. 112-117
• L. Robert, «Un oracle à Syedra, els monnaies et li culte d’Arès», Documents de l’Asie Mineure méridionale, Ginebra i París, 1966, pp. 91-100.
• L. Robert, «Un oracle vaig gravar à Oinoanda», Comptes rendus de l'Académie dones inscriptions et belles-lettres, 115-3, 1971, pp. 597-619
• L. Robert, A travers l'Asie Mineure, Poètes et prosateurs, monnaies grecques, voyageurs et géographes, BEFAR 239, París, 1980.

• H. W.Parke, The Oracle of Apollo in Àsia Minor, Londres, 1985.
• J.R. Somolinos,'Els oràculs de Clars i Didima. Edició i comentaris, Madrit, 1991, 739 p.
• L. Robert, J. Robert, «Décret de Colophon pour un chresmologue de Smyrne appelé à diriger l'oracle de Clars», BCH, 116-1, 1992, pp. 279-291 .
• J. Stauber et R.Merkelbach, «Die Orakel dones Apollon von Klaros», Epigraphica Anatolica, cahier 27, 1996, pp. 1-53
• C. P. Jones, «Tingues dedications “To the gods and goddesses” and the Antonine Plague», JRA, 18, 2005, pp. 293-301 (en adenda en JRA, 19, 2006, pp. 368-369.
• Plutarque, Dialogues Pythiques (L'I de Delphes, Pourquoi la Pythie ne rend plus ses oracles en vers, La disparition dones oracles), Flammarion, 2006.