Cividale del Friuli
Cividale del Friuli (Cividât en friulano, també oficial en els topònims, Östrich en alemà, Čedat en eslové) és una ciutat ubicada en la província de Údine, en la regió autònoma de Friul-Venècia Julia. Es troba junt al riu Natisone, pròxima a la frontera d'Eslovènia. En época romana i, sobretot, durant l'Alta Edat Mija, va ser una ciutat important en la regió. Conta en una població estimada d'11 515 habitants.cita requerida
El Templete lombardo i el Complex episcopal, que inclou els restants del Palau patriarcal, són part d'un grup de sèt llocs coneguts com «Centres de poder dels longobardos en Itàlia (568-774 d.C.)»,[1] declarat Patrimoni de la Humanitat per l'UNESCO el 25 de juny de 2011.
Història
És la romana Forum Julii, de la que va derivar el nom del Friul. S'han trobat restants pertanyents al Paleolític i Neolític en les proximitats de la ciutat. S'han trobat abundants testimonis de l'Edat de Ferro i de la cultura paleovéneta, sobre la que es va impondre la civilisació cèltica a partir del IV
En l'any 50 a. C. Juliol César va derrotar a la tribu gala dels carnios. Els romans varen fundar un municipi que va pertànyer a la tribu Scaptia. Més tart el chicotet municipi es va convertir en colónia. Les muralles de la ciutat romana es troben baix les actuals muralles veneciano.
En el V, en acabant de que els ávaros varen destruir Zuglio i els hunos Aquilea, Cividale va créixer en número d'habitants i importància estratègica. Els longobardos varen aplegar en el VII. Allí es va establir la primera capital del regne longobardo baix el duc Gisulfo, net d'Alboino. En l'any 610, els ávaros varen destruir Cividale. La població va resorgir en el nom de Civitas Forumiuliana, en el significat de la ciutat del Friul.
En l'any 737, durant el regne del longobardo Liutprando, es va refugiar en ella Calixto, el patriarca de Aquilea fugint de les incursions bizantines. El bisbe de Zuglio va buscar també refugi despuix de les muralles de la ciutat, que va passar llavors a ser sèu episcopal i Caput Venetiæ, heretant el títul de Aquilea.
En el 739 va albergar el concilie en el que es va confirmar la indisolubilitat del matrimoni.
En 774, Carlomagno va destruir el regne dels longobardos i el Friul es va convertir primer en ducado i després en marca. El duc del Friuli, Berengario, es va convertir primer en rei d'Itàlia (888-924) i més vesprada en emperador.
A partir del IX, en els documents la ciutat apareix com Civitas Avstriæ (Ciutat de l'Est), i d'este nom sembla derivar el topònim actual.
A partir del XII és una ciutat lliure i un mercat important. En 1238 el patriarcat es va traslladar a Údine. No obstant, la ciutat es va convertir en la ciutat més important del Friul, fins al punt en que en 1353 l'emperador Carlos IV li va concedir l'obertura d'una Universitat.
En 1419, sitiada pels hongaresos del rei Segismundo, la ciutat va solicitar l'ajuda de Venècia. A partir de llavors, i a lo llarc de tot el XV, la República de Venècia i el Sacre Imperi es varen disputar la sobirania de Cividale. En 1509 la ciutat va ser sitiada pel duc de Brunswick al mando d'un eixèrcit imperial. Cividale va conseguir resistir i al final de la guerra va quedar baix sobirania veneciano. Durant el periodo de dominació veneciano va ser un important centre d'estudis.
En 1530, en la pau de Worms, va perdre el castell de Tolmin sobre l'Isonzo i les mines de mercuri d'Idrija. Poc despuix varen escomençar les incursions otomanes que la varen alcançar en vàries ocasions.
En 1797, pel Tractat de Campoformio entre Napoleón i Àustria, Cividale va passar a formar part de l'imperi dels Habsburgo. En 1815 el Congrés de Viena va confirmar la pertinença de la ciutat a l'imperi.
Cividale va ser anexat al Regne d'Itàlia, junt en el restant del Friul, en 1866, despuix de la tercera guerra d'Independència italiana.
Durant la Primera Guerra Mundial va albergar el mando de l'eixèrcit italià durant les Dotze Batalles del Isonzo. Finalment va ser ocupat per l'eixèrcit austríac despuix de la seua victòria en Caporetto (Kobarid).
Patrimoni
- Catedral de Santa María Assunta (sigles XV-XVI) reconstruïda en 1453 despuix d'un incendi en estil renaixentista per l'arquitecte Pietro Lombardo dona Carona. El Museu Cristià en la nau sur, guarda escultures de l'iglésia original. Destaca l'altar donado per Ratchis (al voltant de 730-740), duc longobardo del Friul i rei d'Itàlia (737-744) en relleus de la vida de Crist i una Natividad. El mateix museu alberga la pila bautismal del patriarca Callisto (737-756), octogonal, en un sostre sustentat per pilastres i decorat en els símbols dels evangelistes.
- El Pont del Diable, construcció medieval, que unix les dos parts de la ciutat dividides pel riu Natisone.
- Hipogeu celta, excavat en el sol. Possiblement va ser utilisat com a masmorra en temps romans o longobardos.
- Oratorio de Santa Maria in Valle (temple longobardo) Compendio d'arquitectura i escultura de l'Alta Edat Mija.
Evolució demogràfica
Notes
- ↑ «Brescia: description of goods» (en anglés). Archivat des d'el original, el 3 de març de 2016. Consultat el 12 de juliol de 2013.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Cividale del Friuli.- Ciutat de Cividale del Friuli (en italiano).
- Cividale.com (en italiano).
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cividale del Friuli» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.