Citrus ×aurantifolia

Citrus × aurantiifolia (Citrus ×aurantifolia)

Citrus × aurantiifolia, cridada llima, limero o limonero, és una espècie de la família de les rutáceas pertanyent al gènero dels cítrics.

És una espècie híbrida de Citrus hystrix var. micrantha × Citrus medica, oriunda del surest d'Àsia i introduïda en Europa en temps de les Creuades a través del Mig Oriente i Àfrica del Nort.[3]

Descripció

Arbre frutal perenne molt semblat al taronger, d'uns 6 m d'altura, i tronc habitualment torçut, es ramifica densament des de molt avall. Les branques posseïxen espines curtes i dures que sorgixen de les aixelles, en fulls perennes aovadas d'entre 2,5 a 9 cm de color vert semblants a les del taronger, d'ahí el seu nom llatí aurantiifolia. Les florés (fragants com totes les del gènero), d'uns 2,5 cm, són de color blanc groguenc, en una fina llínea púrpura en les vores, en la corola de cinc pétals. El frut és un hespiridio de color vert ovoide esfèrica, en clafoll de color vert i polpa sucosa i àcida.

Existixen diferents cultivarés de Citrus × aurantiifolia en diversos graus d'acidea i colors que varien del vert al groc.

Fruta

El frut, cridada llima o llima, té forma globosa i entre 2,5 a 3 cm de diàmetro, és de color vert groguenc en madurar, encara que se sol consumir abans de la maduració. La polpa verda i sucosa posseïx un característic sabor àcit i aromàtic. Esta fruta té un alt contingut en vitamina C, aixina com àcit cítric.

Es va fer famosa entre els mariners britànics de el

Sigles:	[[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]]
Décades:	[[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]]
[[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]]

, els qui les consumien habitualment durant les seues llargues travessies per a combatre el escorbuto, i va ser aixina com es varen aplegar a malnomenar Limey (terme un tant pijoratiu dau a estos mariners).

La seua història en el Continent americà s'inicia en l'arribada dels colonizadores espanyols que varen ingressar diverses espècies forànees d'animals i vegetals a les seues colónies.

Propietats

El pericarpi del frut pot contindre fins a un 2.5% d'oli essencial en principis actius que inclouen flavonoides com hesperidósido, diosmósido, limocitrina, citronina, noboletina i tangerina. També conté pectina. La polpa és molt rica en àcit cítric (fins a un 8%) i vitamina C.

Usos

El frut és comestible i s'ampra per a macerar carns, per eixemple en el ceviche, o per a afegir acidea a certes begudes alcohòliques, per eixemple en el pisco sour. També s'ampra com adrece d'ensalades (com a substitut del vinagre) i igualment s'afig als peixos i mariscs per a mitigar el seu sabor alcalino (d'un modo especial quan ya no estan tan frescs, aixina com a les ostres crues per a matar les possibles bactèries patógenas).

És també particular el seu us en l'elaboració de la mundialment famosa limonada aixina com dels seus derivats (especialment el cridat papelón en llima veneçolà).

El clafoll del frut és aperitiva, és dir, estimula la gana.

Per la seua riquea en flavonoides és útil en casos de fragilitat capilar i insuficiència venosa, aixina com en la prevenció d'hemorroides i alteracions diabètiques o hiperténsivas.

És frut també és un excelent antiséptico, especialment si s'aplica en forma d'inhalacions, en les que el limoneno ademés eixercix de espectorante.

Per via externa: quan existix #picor genital (d'ouera o vulva) es pot aliviar en l'aplicació externa de suc del seu frut. Els gargarismos de suc del frut són un excelent colutorio antiséptico en cas de faringitis o irritament de gola.

Taxonomia

Citrus × aurantiifolia va ser descrita per (Christm.) Swingle i publicada en Flora Indica; or descriptions of Indian Plants 1: 423, en l'any 1820.

Etimologia

• aurantiifolia: epítet latino que significa “en fulls dorats”.
• Lima: nom comú que compartix parcialment la seua etimologia en la paraula «llima». Deriva de l'àrap hispà llima, este del árábe līmah, este del persa لیمو /limú/, i este del sánscrito nimbú, que en realitat es referia a esta llima àcida.

Sinonímia

• Citrus × acida Pers.
• Citrus × davaoensis (Wester) Yu.Tanaka
• Citrus depressa var. voangasay (Bojer) Bory
• Citrus × excelsa Wester
• Citrus × excelsa var. davaoensis Wester
• Citrus × hystrix subsp. acida Engl.
• Citrus × javanica Blume
• Citrus llima Lunan
• Citrus × macrophylla Wester
• Citrus medica var. acida Brandis
• Citrus medica f. aurantiifolium (Christm.) M.Hiroe
• Citrus × montana (Wester) Yu.Tanaka
• Citrus × nipis Michel
• Citrus × notissima Blanco
• Citrus × papaya Hassk.
• Citrus × pseudolimonum Wester
• Citrus × spinosissima G.Mey.
• Citrus × webberi var. montana Wester
• Limonia × aurantiifolia Christm.

Nom comú

• Dayap de Filipines, llima de pica, llima mexicana, llima peruana, llima piurano, llima de Ceuta, llima sentil de Filipines, llima suti de Filipines, llima sotil de Filipines, limoncillo de Lima, llima pajarito de Colòmbia.

Vore també

• Lima (fruta)
• Limonia acidissima

Enllaços externs

Citrus ×aurantifolia en el Viccionari.

• Citrus aurantiifolia (Christm.) Swingle United States Forest Service descripció
• Key Llime Tree History
• Characterization of llimes (Citrus aurantifolia) grown in Bhutan and Indonèsia using high-throughput sequencing