Cirrosis
La cirrosis[1] (del grec: κιρρoς, (kirros, "groc ataronjat") i -ωσις (-ōsis, “patologia”)), és la pèrdua de teixit del fege. Es denomina histopatologia en la que les cèlules del parènquima d'un orgue intern qualsevol són substituïdes, en morir, per un teixit anormal de tipo cicatricial format a partir del teixit estromal del propi orgue.
El terme 'cirrosis' va ser acunyat per René Laënnec en 1805 en estudiar la cirrosis hepàtica i observar la presència de grànuls groguencs en el teixit hepàtic, degut açò a la presència de pigments biliars. En general, el terme 'cirrosis' queda reservat per a la malaltia hepàtica, denominant-se la malaltia pancreàtica com pancreatitis crònica, sense alguna relació fisiopatogénica en l'hepàtica, llevat el possible orige etílic coincidente de la primera en alguns casos de l'última. Tenen distints aspectes morfològics i histopatológicos, en certes analogia.[2]
Essencialment es tracta d'una malaltia degenerativa accelerada del parènquima hepàtic, que com a expressió final de múltiples etiologia, traduïx una desestructuracó del lobel hepàtic, per un estat de regeneració mantingut, que finalment no conseguix sostindre la funcionalitat del fege, en créixer de forma inapropiada hepatòcits que sense els seus adequats conductes de drenage, i agravat per la fibrosis intersticial interlobulillar estromal, terminen produint insuficiència hepàtica progressiva, i cursant per una série de graus d'afectació clínica relativament correlacionadas en les anomalies morfològiques creixents que es van produint.
Causes
Les causes més comunes i importants són:
- Etilisme crònic.
Hepatitis cròniques víriques, especialment la hepatitis C, i en menor medida la hepatitis B, en resposta a certes configuracions genotípicas de l'hoste, en anormal resposta autoinmune celular com a orige principal de la patogènia, més que el propi virus en sí. Medicacions o fàrmacs d'ingesta crònica, que terminen comportant-se com el dany alcohòlic.
- Esteatohepatitis en relació en fege gras causat per obesitat o trastorns metabòlics.
Ademés de la cirrosis hepàtica, són comunes la cirrosis pancreàtica, la renal i la biliar.
Vore també
