Cinta IBM de 7 pistes
Els primers dispositius de cinta magnètica d'IBM, introduïts en 1952, utilisen lo que ara es coneix generalment com a cinta de 7 pistes. La cinta magnètica té 12,7 mm d'ample i hi ha sis pistes de senyes més una pista de paritat per a un total de sèt pistes paraleles que comprenen tota la llongitut de la cinta. Les senyes s'almagasenen com a caràcters de sis bits, en cada bit del caràcter i el bit de paritat adicional almagasenat en una pista diferent.
Estes unitats de cinta eren unitats de pis mecánicament sofisticades que usaven columnes de buit per a almagasenar bucles de cinta llarcs en forma de U. El control actiu dels potents motors de carret i el control de buit d'estos bucles de cinta en forma d'O, es pot conseguir una arrancada i parada extremadament ràpits de la cinta en els cabezales de cinta de l'unitat. Quan estaven actius, els dos carrets de cinta alimentaven o extreen cinta de les columnes de buit, girant intermitentement en raches ràpides i no sincronisades que resultaven en una acció visualment impactant. En el cine i televisió, es varen usar àmpliament les prens d'estes unitats de cinta en moviment en les columnes de buit per a representar a la «la computadora».
Detalls tècnics
- Densitat
- la densitat de gravació inicial va ser de 100 caràcters per polzada. Els models posteriors admetien 200, 556 i 800 caràcters per polzada.
- Espai entre registres
- un espai (inicialment de 25 mm, despuix de 19 mm) entre els registres permetia que el mecanisme tinguera temps per a arrancar i detindre la cinta.
- Latencia
- hi havia un retart de sol 1,5 ms per a que la cinta detinguda alcançara la seua velocitat màxima de llectura o escritura.
- Marcadors
- Es varen pegar tires d'alumini a varis decímetros de distància dels extrems de la cinta per a que serviren com a marcadors llògics d'inici i fi de la cinta.
- Protecció contra escritura
- Es va insertar un anell de plàstic extraíble en la part posterior del carret de cinta per a indicar que es permetia l'escritura.
Generacions
| Model IBM | 726 | 727 | 728 | 729 | 7330 |
|---|---|---|---|---|---|
| Densitat (caràcters/polzada) | 100 | 200 | 248 | 200, 556, 800 | 200, 556 |
| Velocitat de la cinta (cm/s) | 190 | 190 | 190 | 190 (286) |
36 |
| Taxa de transferència (caràcters/s) | 7500 | 15.000 | 18.750 | 15.000 41.700 60.000 (22.500 62.500 90.000) |
7200 20.016 |
| espai de fin de gravació | 25 mm 100 caràcters 16,67 paraules |
19 mm 150 caràcters 25 paraules |
19 mm 186 caràcters 31 paraules |
19 mm 150, 417, 600 caràcters 25, 69,5, 100 paraules |
19 mm 150, 417 caràcters |
| Velocitat de rebobinage (cm/s, promig) | 190, llectura inversa | 1270 | 1270 | ||
| Temps d'arrancada (ms) | 10 | 5 | 5 | ||
| Temps de parada (ms) | 10 | 5 | 5 | ||
| máx. llongitut del carret (metros) | 425 | 730 | 730 | 730 | 730 |
| Composició base | acetat de celulosa | PET-Bo (biaxialment orientat) o acetat de celulosa |
PET-Bo o acetat de celulosa |
PET-Bo | PET-Bo |
IBM 726
El llector/gravador de cinta magnètica dual IBM 726, per al IBM 701, es va presentar el 21 de maig de 1952.
IBM 727
L'unitat de cinta magnètica IBM 727 es va presentar per al IBM 701 i l'IBM 702 el 25 de setembre de 1953. Es va convertir en l'unitat de cinta estàndar de IBM per als seus sistemes informàtics de l'era del tubo de buit. Va ser retirat el 12 de maig de 1971.
IBM 728
L'unitat de cinta magnètica IBM 728 es va utilisar en la computadora SAGE AN/FSQ-7. Era físicament similar al IBM 727, pero en especificacions significativament diferents.
- pistes: 6 senyes, 1 sincronisació
- paraules: 6 caràcters (32 bits de senyes, 1 bit de paritat, 3 bits de fin d'archiu)
- paraules/polzada: 41,33
IBM 729
L'unitat de cinta magnètica IBM 729 va ser l'icònic sistema d'almagasenament de cinta de IBM des de finals de la década de 1950 fins a mediats de la de 1960. Es va usar en les últimes computadores de la série 700 i en la majoria de la de la série 7000, en i moltes de la série 1400. Un nou conjunt de caps de doble espai va permetre la verificació de llectura despuix de l'escritura.
IBM 7330
L'unitat de cinta magnètica IBM 7330 era un sistema de cinta més llent i econòmic. Era comú en les computadores de la série 1400.
Série IBM 2400
Les unitats de cinta magnètica de la série 2400 es varen introduir en el System/360. La majoria eren unitats de format IBM de 9 pistes, pero es podien demanar en cabezales de llectura/escritura de sèt pistes, lo que els permetia llegir i escriure cintes de sèt pistes.
Llegat
A partir de 2020, IBM encara ven unitats de cartuchos de cinta magnètica en cinta de 12,7 mm d'ample en els formats Linear Tape-Open i 3592.
Vore també
Referències
- cinta magnètica IBM 726
- Unitat de cinta magnètica IBM 727
- Bitsavers.org Manuals d'equips de cinta magnètica (archius PDF)
- A22-6589-1_magTapeReference_Jun62.pdf: manual de referència per a unitats de 7 pistes
- Unitat de cinta magnètica IBM 727 (foto) Venut en 705 en 1955.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cinta IBM de 7 pistas» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.