AN/FSQ-7

Computador AN/FSQ-7. Observe los teléfonos situados en el extremo de cada gabinete para ahorrar tiempo al llamar por problemas.

el computador d'interceptació AN/FSQ-7, desenrollat per IBM en societat en la Força Aérea dels Estats Units va ser usat en l'eixecució de funcions del comando i control per al sistema de defensa aérea SAGE.

El AN/FSQ-7 va usar 55.000 tubos de buit, ocupava un espai propenc als 2000 m², pesava 275 tonellades i consumia fins a tres megavats d'energia. Els AN/FSQ-7 seguixen sent les més grans computadores construïdes, i provablement mantindran el récort en el futur. Cincuenta y dos computadors varen ser construïts.

El concepte va ser primer provat en el Whirlwind I en Cambridge (Massachusetts), conectat per a rebre senyes de radars de llarc alcanç i varis de curt alcanç instalats en Cape Cod. La bestreta clau va ser el desenroll de la memòria de núcleu magnètic que va millorar inmensamente la confiabilidad de la màquina, la velocitat d'operació (×2), i la velocitat d'entrada (×4), sobre la memòria original de tubo Williams del Whirlwind I.

En acabant de que el Whirlwind I va ser completat i estava funcionant, es va iniciar el disseny per a una màquina més gran i ràpida, que seria cridada Whirlwind II. Pero el disseny pronte va ser massa per als recursos del MIT. Es va decidir archivar el disseny del Whirlwind II sense construir-ho i concentrar els recursos del MIT en el Whirlwind I. IBM, el principal contractiste per al computador AN/FSQ-7, va basar més el disseny de la màquina en el mai construït Whirlwind II que en el Whirlwind original. Aixina que el AN/FSQ-7 a voltes és referit incorrectament com el "Whirlwind II", encara que no eren la mateixa màquina ni disseny.

Referències

• Morton M. Astrahan, John F. Jacobs, History of the Design of the SAGE Computer - The AN/FSQ/7 (Annals of the History of Computing, Vol. 5 (No. 4), 1983, pp. 340-349)