Semi Automatic Ground Environment

SAGE és l'acrònim de Semi-Automatic Ground Environment, un operador ambiental que seria amprat pel NORAD durant la Guerra Freda. El propòsit d'este sistema era expandir la defensa aérea d'EE.UU. utilisant la tecnologia de radars desenrollada pel MIT durant la Segona Guerra Mundial.

Antecedents

En 1949, el Comité d'Ingenieria de Sistemes de Defensa Aérea, dirigit pel Dr. George Valley, va recomanar la creació de rets d'estacions de radar computarisades que custodiaren els accessos aéreus del nort dels Estats Units, incloent també algunes estacions en Canadà. En 1949, l'USAF va finançar el Proyecte Charres per a desenrollar una demostració d'automatisació de Defensa Aérea. En una reunió en giner de 1950, Valley i Jay Forrester varen acordar utilisar el Whirlwind I (construït 1948-1951) en el seu proyecte. El Sistema de Cap Cod en Cambridge, Massachusetts, va anar el primer gran esforç del Laboratori Lincoln que interconectó radars de llarc alcanç i varis de curt alcanç. El 18 d'agost de 1950, quan es varen publicar els requisits per al 1954 Interceptor, la Força Aérea va senyalar que les tècniques manuals d'avís i control d'avions sofririen retarts intolerables. Entre febrer i agost de 1951, la USAF va portar a terme el Proyecte Claude en el Laboratori Lincoln del MIT en 1951 que va concloure que es necessitava un millor sistema de defensa aérea.

Finalment en 1952 el Laboratori Lincoln, en la subcontratación del Whirlwind a IBM, i les forces aérees dels Estats Units en el Proyecte Lincoln que comprenia la creació d'un sistema de control de terreny a gran escala, varen donar lloc a l'aprovació de SAGE, primer de forma experimental, en 1953.

El 10 d'abril de 1953, la USAF va decidir cancelar el respal al sistema de Michigan, que va anar el sistema de Defensa Aérea (ADIS) del centre d'investigació d'aeronàutica de l'Universitat de Míchigan (basat en el sistema britànic CDS) que competia en SAGE.

Desenroll

Cada centre tenia una computadora digital de gran escala que havia evolucionat de la Whirlwind experimental del MIT. Va ser el programa de computació en temps real més gran de l'época i va automatisar el fluix i processament d'informació, presentant senyes a 100 estacions d'operadors, i proveint informació de control als sistemes d'armament.