Whirlwind
La computadora Whirlwind va ser desenrollada en el Massachusetts Institute of Technology (MIT). Va ser la primera en treballar a temps real, utilisar video displays per a eixida, en definitiva, la primera en no ser un simple substitut electrònic de l'antiga maquinària mecànica. Dissenyada directament per al SAGE (USA Air force’s Semi Automatic Ground Environment) i indirectament para casi tot tipo de negocis i empreses. Es va començar el seu va dissenyar en 1947, la seua construcció i posada en marcha va començar en 1948, pero es varen realisar contínues modificacions fins a 1951.
Trasfondo històric-tècnic
Durant la Segona Guerra Mundial, la marina dels Estats Units aprova la possibilitat de crear una màquina capaç de simular un vol d'entrenament dels esquadrons de bombarders, per part de el MIT. Posteriorment, estudis per part de el MIT, revelen la possibilitat de l'existència de tal màquina. Esta, termina per desenrollar-se baix el nom de proyecte Whirlwind, i el laboratori situa a Jay Forrester al cap del proyecte. Pronte es construïx una màquina analògica, completament inflexible i imprecisa, i la solució comportava un enorme sistema, casi impossible de construir-se.
En 1945, Perry Crawford, un atre dels membres de l'equip MIT, va vore una demostració d'ENIAC va sugerir que una computadora digital era la solució. Un tipo similar de màquina permetria incrementar la precisió de la simulació en l'afegitó de més còdic en el programa, en contrapartida d'afegir peces a la màquina. Supostament se superarien les complexitat de la simulació en la velocitat planejada.
Despuix de la construcció d'esta, es va començar el desenroll d'una segona versió, més ràpida i potent. Pero les despeses varen sobrepassar els fondos de el MIT en rapidea. Es va planejar llavors almagasenar el desenroll de les Whirlwind II, i continuar en el desenroll de la versió anterior, ara rebatejada com Whirlwind I i desenrollar aplicacions per a la mateixa.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Whirlwind» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.