Tereftalato de polietileno

Tereftalato de polietileno

El tereftalato de polietileno, politereftalato de etileno, polietilenotereftalato o polietileno tereftalato (més conegut per les seues sigles en anglés PET, polyethylene terephthalate) és un tipo de plàstic molt usat en envasos de begudas i textils. Algunes companyies manufacturan el PET i atres polièsters baix diferents marques comercials que han passat al use comuna, per eixemple, en els Estats Units i el Regne Unit usen els noms de Mylar i Melinex.

Químicament el PET és un polímero que s'obté per mig d'una reacció de policondensación entre l'àcit tereftálico i l'etilenglicol. Pertany al grup de materials sintètics denominats polièsters.

És un polímero termoplàstic llineal, en un alt grau de cristalinidad. Com tots els termoplàstics pot ser processat per mig d'extrusió, injecció, injecció i bufat, bufat de preforma i termoconformado. Per a evitar el creiximent excessiu de les esferulitas i lamelas de cristals, este material deu ser ràpidament gelat, en lo que es conseguix una major transparència. La raó de la seua transparència en gelar-se ràpidament consistix que els cristals no alcancen a desenrollar-se completament i el seu tamany no interferix («scattering» en anglés) en la trayectòria de la llongitut d'ona de la llum visible, d'acort al procés de dispersió de la llum per partícules.

Propietats i característiques

Presenta com a característiques més rellevants-:

• Alta resistència al desgast i corrosió.
• Molt bon coeficient d'esmonyida.
• Bona resistència química i tèrmica.
• Molt bona barrera a CO₂, acceptable barrera a O₂ i humitat.
• Compatible en atres materials barrera que milloren en el seu conjunt la calitat barrera dels envasos i per lo tant permeten el seu us en mercats específics.
• Reciclable, encara que tendix a disminuir el seu viscosidad en l'història tèrmica.
• Aprovat per al seu us en productes que deguen estar en contacte en productes alimentaris.

Les propietats físiques de el PET i la seua capacitat per a complir diverses especificacions tècniques han segut les raons per les que el material haja alcançat un desenroll rellevant en la producció de fibres textils i en la producció d'una gran diversitat d'envasos, especialment en la producció de botellas, fonts, flejes i làmines.

Història

Erro al crear miniatura:

Aigua mineral envasada en PET

Va ser produït per primera volta en 1941 pels científics britànics Whinfield i Dickson, els qui ho varen patentar com a polímero per a la fabricació de fibres. Es deu recordar que el seu país estava en plena guerra i existia una apremiante necessitat de buscar substituts per al cotó provinent d'Egipte.

A partir de 1946 es va escomençar a utilisar industrialmente com a fibra i el seu us textil ha proseguit fins al present. En 1952 es va començar a amprar en forma de película per a envasar aliments. Pero l'aplicació que li va significar el seu principal mercat va ser en envasos rígits, a partir de 1976. Va poder obrir-se camí gràcies a la seua particular aptitut per a la fabricació de botelles per a begudes poc sensibles al oxigen com per eixemple l'aigua mineral i els refrescs carbonatados. Des de principis dels anys 2000 s'utilisa també per a l'envasament de cervesa.