IBM 702
El IBM 702 va ser la resposta de IBM al UNIVAC, el primer mainframe en usar cinta magnètica. Degut a que estes màquines tenien menys potència de càlcul que l'IBM 701 i l'ERA 1103, els quals eren elegits per a tasques científiques, el 702 es va destinar a tasques administratives.[1] El IBM 702 (fotos) va ser aunciado el 25 de setembre de 1953 i retirat l'1 d'octubre de 1954, pero el primer model de producció no es va instalar fins al més de juliol de 1955.[2] El successor del 702 en la série 700/7000, va anar l'IBM 705, el qual va marcar la transició a la memòria de núcleus magnètics.[1]
El sistema usava almagasenament electroestático, consistent de 14, 28, 42, 56, o 70 tubos Williams en una capacitat de 100 bits cada u per a memòria principal, formant una memòria de 2.000 a 10.000 caràcters de 7 bits cada u (en increments de 2.000 caràcters), i 14 tubos Williams en una capacitat de 512 bits cada u per als dos acumuladors de 512 caràcters.
Un sistema complet incloïa les següents unitats:
- IBM 702 Unitat Central de Processament (CPU)
- IBM 712 Llectora de Targetes
- IBM 756 Unitat de control de la llectora de targetes
- IBM 717 Impressora
- IBM 757 Unitat de control de l'impressora
- IBM 722 Perforadora de targetes
- IBM 758 Unitat de control de la Perforadora de targetes
- IBM 727 Unitat de cinta magnètica
- IBM 752 Unitat de control de la cinta magnètica
- IBM 732 Unitat d'almagasenament de tambor magnètic
Es varen fabricar 14 equips 702. El primer va ser usat per IBM. Per problemes en els tubos Williams, es va decidir utilisar memòries de núcleus magnètics en el seu lloc. L'equip número 14 es va construir en memòria de núcleus magnètics i el restant varen ser reconstruïts en este tipo de memòria.[2]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «IBM 702» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.